Castella i Lleó

De Viquipèdia

Comunidad Autónoma de
Castilla y León


Bandera	Escut

Localització

Dades estadístiques

Capital

Valladolid

Superfície

- total
- % d'Espanya

Posició núm. 1

94 223 km²
18,6%

Població

- Total (2006)
- % d'Espanya
- Densitat

Posició núm. 6

2523020
5,64%
26,9/km²

Gentilici

castellano i lleonès,
castellana i lleonesa

Estatut

2 de març de 1983

ISO 3166-2

Representació parlamentària
- Congrés
- Senat

33 diputats
39 senadors

President

Juan Vicente Herrera Campo (PP)

Junta de Castella i Lleó

Castella i Lleó és una Comunitat autònoma d'Espanya. Està dividida en nou províncies:

La llengua oficial és el castellà. A Lleó s'hi parla el lleonès.

Només les ciutats de Burgos, Lleó, Salamanca i Valladolid tenen més de 100.000 habitants.

[edita] Geografia

Castella i Lleó es troba situada a la Meseta Nord (o Submeseta Nord). Es troba a una certa altitud (més de 500m) i els seus límits amb altres comunitats autònomes d'Espanya són serralades: el Sistema Ibèric (amb La Rioja i Aragó), el Sistema Central (amb Castella - la Manxa, Comunitat de Madrid i Extremadura) i la Serralada Cantàbrica (amb Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc).

Alguns dels rius que passen per Castella i Lleó són el Duero i el Pisuerga.

[edita] Història

La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió de les regions antigues del Regne de Lleó i de Castella la Vella, llevat de les regions de Cantàbria (l'antiga província de Santander) i La Rioja (antiga província de Logronyo), les quals es van conformar com a comunitats autònomes uniprovincials.

La unió històrica del Regne de Castella i del Regne de Lleó es va produir, per primera vegada, quan Ferran I heretà el Regne de Castella el 1037 i es casa amb Sanxa I, reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió es trencaria en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es produiria en el regnat de Alfons VI de Lleó qui vencé al seu germà Sanxo de Castella, i la tercera, i definitiva unió, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, després del Pacte de les Dames, que impedí que Sanxa II i Dolç, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissen al tron, i per mitjà del qual Alfons IX es corona rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, però, és van unir més d'un segle després. Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentàries, més antigues d'Europa, encara que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el 1188 per Alfons IX rei de Lleó.