Panticapea
De Viquipèdia
Panticapea (llatí Panticapeum, grec Pantikapaion o Pantikapaia) fou una important ciutat grega de Bòsfor Cimmeri no llunya a l'entrada del Palus Maeotis (Mar d'Azov), a la desembocadura del Tanais.
El seu nom derivaria del riu Panticapes segons Esteve Bizantí però això sembla ser un error ja que aquest riu (esmentat per Heròdot) no era a la mateixa zona i la ciutat no era a la vora de cap riu. Bizantí diu que segons la tradició fou fundada per un fill d'Aetes, que va rebre el districte del rei escita Agaetes, però se sap que en realitat fou una colònia de Milet, una de les primeres fundades a la zona, sense data de fundació coneguda però que probablement estigué entre el 541 aC i el 481 aC. Els grecs connectaven el nom de la ciutat amb el deu Pan, la figura del qual i la de Sàtir apareixen a les seves monedes, però el nom probablement era escita adaptat a la forma grega.
Fou la capital dels reis del Bòsfor Cimmeri. El seu port era Teodòsia o Theudosia. Justinià en va restaurar les muralles. Durant el període bizantí la ciutat va agafar el nom de Bosforus o Bosforos que ja abans se li donava ocasionalment i encara modernament els habitants de Kertx l'anomenaven Bospor. A l'edat mitjana els genovesos l'esmenten com Pandico o Pondico però també com Bospro o Vospro.
A la moderna ciutat, a el anomenat turó de Mitridates i rodalies, s'han trobat restes d'edificis, i túmuls rodons amb nombroses obres d'art; els túmuls dels reis, a la muntanya anomenada Altun-Obo,(Muntanya Daurada) descobert el 1832, són els principals. Altres túmuls s'han trobat a altres llocs de la zona tots considerats de molta importància per la història antiga de la zona.
