Milet

De Viquipèdia

Mapa de Milet i les ciutats colindants.

Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió. Era situada a l'extrem nord d'una península que al sud-oest formava el golf Làtmic amb el puig Grion. La ciutat era a la vora del riu Meandre, prop de la desembocadura.

La ciutat ja existia en el temps dels hitites i es deia Millawanda o Milawata. Vegeu Milawata.

La ciutat va passar als jònics i es va dir segons els autors clàssics Lelegeïs, Pityusa, i Anactoria. Els jònics anaven dirigits per Neleos, que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar a tots els homes i ell i la seva gent van agafar les dones com esposes. Els jònics van construir una nova ciutat a la rodalia, mes propera al mar; les restes de la vella Milawata encara existien en temps d'Estrabó.

El port de Milet era excel·lent i aviat la ciutat va agafar importància i va destacar entre les ciutats jòniques. Colònies milèsies es van establir sobretot a l'Euxí a les dues costes, la sud i la nord (Crimea i Palus Maeotis). Entre les colònies principals cal esmentar:

Al Hel·lespont: Abydos, Lampsacos i Parion.
A la Propòntida: Proconnesos i Cízic.
A la costa sud de l'Euxí: Sinope i Amisos.
Altres a Tràcia, Crimea i al Boristenes (Borysthenes), al menys fins a 80 o mes, de les que la meitat estan confirmades i entre les que cal esmentar Berezan, Cepis, Colones, Escepsis, Fasis, Istria, Limnes, Miletòpolis, Odessos, Òlbia Pòntica, Paesos, Panticapea, Priapos, Teodòsia, Tion, Tira i Tomis

Aquestes colònies es van fundar entre el 1000 i el 600 aC

Governada inicialment per tirans o dèspotes, després es va establir un altre tipus de govern amb dos faccions, una oligàrquica i una democràtica, en que la primera va predominar però en alguns moments hi van haver lluites civils i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Heròdot esmenta una guerra civil a Milet que va durar molts (dos generacions) que va portar una gran desgracia a la ciutat i va empobrir al poble i que es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.

El rei lidi Ardis va provar de sotmetre la ciutat sense èxit. Sadiates casi ho va aconseguir després de derrotar als milesis en dos batalles, però quan va morir encara no estava acabada la guerra que va seguir sota el seu successor Aliates que va fer la pau amb la ciutat al caure malalt cosa que es va atribuir al saqueig d'un temple (el temple d'Atenea al territori de Milet). En aquest temps la ciutat va quedar governada per un tirà de nom Trasibul, amic de Periandre de Corint i llavors va fer un tractat amb Cressos de Lídia al que va reconèixer com a sobirà i va pagar tribut, no es sap si voluntàriament o per la força militar de Cressos.

Quant Lídia fou conquerida per Pèrsia, el rei dels perses va subrogar la posició del rei de Lídia. Fou llavors quant els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quiròmaca", el 525 aC establint una tirania sota sobirania persa.

Histeos (Histaeos) el tirà fou cridat a Susa i va deixar el govern al seu gendre el tirà Aristàgores de Milet; des Pèrsia Histeos el va instigar a revoltar-se (499 aC) i va arrossegar a les ciutats de Jònia, però després de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar i finalment assaltada i conquerida el 494 aC. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada Ampe a la desembocadura del Tigris i la ciutat de Milet fou entregada als caris.

La batalla de Micale (Mycale) el 479 aC va restaurar la seva llibertat i independència, i Milet es va refer i va entrar a l'aliança atenenca.

Al final de la guerra del Peloponès, després de l'expedició de Sicília, la ciutat es va independitzar d'Atenes (412 aC) i en una batalla lliurada sota els seus mur els milesis van derrotar als atenencs i van guanyar la llibertat, retirant-se l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc després una fortalesa erigida pel sàtrapa persa Tisafernes al seu territori, fou demolida però això no va impedir la subjecció a Pèrsia per l'acord general entre grecs i Pèrsia (402 aC).

El 334 aC, quant va arribar Alexandre el Gran, la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a Mycale amb l'exèrcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destruïda però Alexandre va perdonar als habitants i els va concedir la llibertat.

Després d'això fou una ciutat lliure, dedicada al comerç, però amb una importància secundaria. El 313 aC fou dominada per Antígon i pels selèucides el 301 aC. Fou breument possessió dels Ptolemeus (262 aC a 258 aC) i altre cop subjecte als selèucides.

En la guerra entre Roma i Antíoc III el gran, Milet va donar suport a aquella i el 188 aC fou reconeguda ciutat lliure. El 133 aC quant el regne de Pèrgam va esdevenir província romana, Milet fou agregada a la província d'Àsia però va conservar la condició de ciutat lliure fins que la va perdre el 78 aC per haver donat suport a Mitridates VI Eupator rei del Pont.

Sant Pau va passar per la ciutat quant tornava de Macedònia i Mísia. Fou seu d'un bisbe des el temps de l'emperador Deci, quant Sant Tirs i el seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar al concili de Nicea el 325 però mes tard Efes fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres de Cària.

La ciutat va entrar en decadència durant l'imperi romà, decadència que es va accentuar en el període bizantí. Fou ocupada el 1328 pels seljúcides. Va continuar existint com una petita vila anomenada Balat. El 1424 va passar als otomans. Balat va quedar deshabitada al segle XVII i les seves ruïnes foren destruïdes per un terratrèmol el 1955. Després es va construir una nova vila de Balat a 1 km al sud.

Personatges famosos de la citat foren;