Partit dels Comunistes de Catalunya
De Viquipèdia
El Partit dels Comunistes de Catalunya[1] fou una escissió prosoviètica del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sorgida el 1982.
En el Congrés del PSUC de gener de 1981, les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosoviètic Pere Ardiaca, que el 1936 era membre del Partit Comunista de Catalunya quant aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit. La supeditació del PSUC al Partit Comunista d'Espanya facilità el boicot dels eurocomunistes, i Ardiaca fou destituït el juliol del mateix any. La creixent oposició dins el PSUC va provocar que Ardiaca fos expulsat del partit al darrer mes de 1981, acusat de fraccionalista. El sector prosoviètic va deixar llavors el PSUC, i l'abril de 1982 es va constituir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca fou elegit president.
El 1987 el PCC va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya, de la que es va separar poc després.
Es el principal partit comunista de Catalunya. Al 2006 dos dels seus dirigents (Jordi Miralles i Mercè Civit) foren elegits com a diputats al parlament de Catalunya per la coalició ICV-EUiA i Joan Josep Nuet com a senador, també per la coalició.
Actualment el PCC està integrat a Esquerra Unida i Alternativa.
El seu òrgan d'expressió és l'Avant, i celebra anualment un festival, la Festa d'Avant.
Les seves joventuts son : CJC-Joventut Comunista Col·lectiu de Joves Comunistes [2]
