Pelignes

De Viquipèdia

Els pelignes o pelignis (llatí peligni, grec pelignoi) foren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins. Tenien a l'oest als mars, al sud als samnites, a l'est als frentans, i al nord els vestins.

Festus els fa d'origen il·liri però Ovidi, nadiu de la zona, expressament diu que eren un poble sabèl·lic.

Apareixen esmentats el 343 aC quan els hi van fer la guerra els llatins, però no es saben ni les causes ni els resultats de la guerra. Una mica després apareixen aliats a Roma, juntament amb els mars, i van deixar passar un exèrcit romà que venia del Samni i anava a Campània, mentre els vestins es van declarar a favor dels samnites.

El 308 aC mars i pelignes es van separar de l'aliança romana, i els dos pobles foren derrotats per Fabius; el 304 aC van demanar la pau i la van obtenir en termes favorables. Des llavors van ser aliats fidels. El 295 aC van atacar als samnites en la seva retirada després de la batalla de Sentinum i van destruir una columna de mil homes. Els pelignes son molt pocs esmentats en l'història en els següents anys. Es sap que proveïen a Roma amb els contingents corresponents i romanien aliats fidels. Polibi no els esmenta entre els pobles aliats d'Itàlia del 225 aC però probablement fou un descuit. A la segona guerra púnica van romandre lleials tot i que el seu territori fou assolat per Anníbal. El 205 aC van aportar voluntaris per l'exèrcit d'Escipió.

A la guerra social del 91 aC foren els primers, junt amb els mars, a declarar-se contra el govern. La seva capital, Corfinium, fou rebatejada Italia. Mes tard aquesta capital fou abandonada en favor de Aesernia. Els pelignes foren derrotats per Servius Sulpicius Galba el 90 aC i el 89 aC es van rendir junt amb els marruquins i els vestins i foren admesos a la ciutadania essent inclosos a la tribu sèrgia, junt amb mars i sabins.

En la guerra entre Cèsar i Pompeu, la seva capital Corfinium fou ocupada per Domitius Ahenobarbus el 49 aC amb tropes reclutades entre mars i pelignes, però quan les tropes van començar a desertar es va haver de rendir. També Sulmo, una ciutat dels pelignes on Domici havia establert guarnició, es va rendir.

A la guerra civil entre Vespasià i Vitel·li encara es van declarar pel primer com a poble diferenciat, però ja no tornen a aparèixer a la historia.

August els va incloure a la Quarta Regió d'Italia i mes tard van passar a la província Valèria.

Les principals ciutats dels pelignes foren Corfinium, Sulmo, i Superaequum, totes esmentades per Plini si be la darrera de situació desconeguda. Els mateixos noms apareixen al Liber Coloniarum. Estrabó esmenta la ciutat de Cuculum a la dreta de la via Valèria, que es la moderna Cocullo. A la Taula de Peutinger apareix Statulae, que era a 10 km de Corfinium. Les muntanyes del país eren conegudes per Mons Imeus