Via Valèria
De Viquipèdia
Via Valèria (llatí Via Valeria) fou una antiga via romana que sortia de Tibur i anava cap el llac Fucinus i el país mars (marsi) i Corfinium (al país dels peligni), i després fou continuada fins la mar Adriàtica, e n concret fins a la desembocadura del Aternus.
No se sap quant fou construïda però es suposa que fou obra de M. Valerius Maximus que fou censor amb C. Junius Bubulcus el 307 aC. Fou una continuació de la Via Tiburtina que portava de Roma a Tibur i després el nom de Valèria es va donar als dos trams. La part de la via que anava del país dels peligni (inclòs) fins a la mar, no fou construïda abans del regnat de Claudi, i es va dir Via Clàudia Valèria nom que després es va perdre per romandre només el nom de Valèria.
Les estacions segons el Itinerari d'Antoní i prenent per sortida Roma, foren:
- Tibur (Tivoli)
- Carseoli (Carsoli)
- Alba Fucentia (Alba)
- Cerfennia (Sta Felicita)
- Corfinium (San Pelino)
- Interpromium (Osteria. di San Valentino)
- Teate (Chieti)
La segona part de la via el Itinerari l'inicia a Pescara i el segueix fins Ancona (on trobava la Via Flamínia), amb les següents estacions:
- Ostia Aterni (Pescara)
- Hadria (Atri)
- Castrum Novum (Giulia Nuova)
- Castrum Truentium (a la boca del Tronto)
- Castellum Firmanum (Porto di Fermo)
- Potentia (Potenza)
- Numana (Humana)
- Ancona
La via Valèria va donar nom a la província de Valèria el territori de la qual era creuat per aquesta via (i per la via Salària)
