Pesaro
De Viquipèdia
Pesaro és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població propera als cent mil habitants. El comú té 126 km².
|
||
| País |  Itàlia |
|
| Regió |  Marques (Marche) |
|
| Província |  Pesaro i Urbino |
|
| Altitud | 11 msnm | |
| Població | 91.983 (2004) | |
| Idioma oficial | Italià | |
| Coordenades | Latitud: 43° 55′ 0′′ N Longitud: 12° 54′ 0′′ E |
|
| Superfície | 126 Km² | |
| Fraccions | Santa Veneranda, Borgo Santa Maria | |
| Municipis limítrofes | Fano, Gabicce Mare, Gradara, Mombaroccio, Monteciccardo, Montelabbate, Sant'Angelo in Lizzola, Tavullia | |
| Codi postal | 61100 | |
| Prefix telefònic | 0721 | |
| Codi ISTAT | 041044 | |
| Gentilici | pesaresi | |
| Dia festiu | 24 setembre | |
| Patrò | San Terenzio | |
[edita] Història
Pisaurum fou el nom clàssic de la ciutat de Pesaro, situada entre Fanum Fortunae (Fano) i Ariminum (Rimini) a la via Flamínia, i a la desembocadura del petit riu Pisarus (modern Foglia), del que segurament agafava el nom. El territori formava part de l' Ager Gallicum, el territori dels gals sènons, però no consta que abans del domini romà existís la ciutat. La primera vegada que s'esmenta el nom és quan es va fundar la colònia romana el 184 aC, al mateix temps que les de Potentia i Picenum. Cada colon va rebre 6 jugueres de terra i la ciutadania romana. La ciutat es va desenvolupar i va esdevenir una de les principals d'aquesta zona.
Cèsar la va ocupar després de creuar el Rubicó (49 aC). Marc Antoni hi va enviar un nou cos de colons però poc després va patir un terratrèmol (31 aC). Fou restaurada i poblada amb nous colons per August en temps del qual portava el títol de Colonia Julia Felix Pisarum; va romandre una colònia de certa importància durant tot l'imperi i fou seu del Collegium Fabrorum Navalium, degut al seu tràfic portuari.
Vitiges la va destruir durant la guerra gòtica (539) però Belisari la va restaurar (544). Inclosa a l'Exarcat de Ravenna, fou una de les ciutats de la Pentàpolis. Ocupada pels longobards el 751, el 756 els francs, després de derrotat al rei Astolf, la van entregar al Papa Esteve II.
Administrada pels seus bisbes, la comuna va afermar el seu poder al segle XII, però a començament del segle XIII el Papa la va concedir a la casa d'Este; el 1259 van arribar al poder els Manfredi però el Papa la va recuperar el 1266 i la va donar als Malatesta que la van posseir fins el 1445. Després va estar en mans dels Sforza (1445-1446, 1447-1500) dels Visconti (1445-1446) Cèsar Borges il Valentino (1500-1503) dels Sforza altre cop (1503-1512) i dels della Rovere (1513-1631), quedant inclosa en el ducat d'Urbino, de la que fou capital i es van construir nombrosos palaus i edificis i una nova muralla (el mur Roveresche). El 1631 fou reincorporada als Estats Pontificis.
Durant el període napoleònic fou part del Regne d'Itàlia fins el 1815. El 1860 fou annexionada al Regne de Sardenya.
[edita] Senyors de Pesaro, família Sforza
- Alessandro Sforza (1409-1473), senyor de Pesaro 1445-1446 i 1447-1473
- Costanzo I Sforza (1447-1483), senyor de Pesaro 1473-1483
- Giovanni Sforza (1466-1510), senyor de Pesaro 1483-1500 i 1503-1510 (casat el 1489 amb Maddalena Gonzaga († 1490) i el 1493 amb Lucrècia Borges (1480-1519) de la que es va divorciar el 1497.
- Giuseppe Maria Sforza (Costanzo II) 1510-1512 († 1512)
