Philipp Lenard
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1905) |
Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) ( Presburg, actual Bratislava, Imperi austrohongarès 1862 – Messelhausen, Alemanya 1947 ) fou un físic alemany d'origen austro-hongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer a la ciutat de Presburg, actual Bratislava, que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongarès, el 7 de juny de 1862. Va estudiar física a Budapest, Viena, Berlín i Heidelberg, obtenint el seu doctorat l'any 1886 a la Universitat de Heidelberg.
Des de 1892 va treballar com ajudant de Heinrich Rudolph Hertz a la Universitat de Bonn i com a professor associat a la Universitat de Breslau el 1894. A l'any següent va ser nomenat professor de física d'Aquisgrà i entre 1896 i 1898 professor de física teòrica a Heidelberg. Entre 1898 i 1907 fou professor ordinari a la Universitat de Kiel, per retornar finalment a la universitat de YHeidelberg el 1907. El 1909 va ser nomenat director de l'Institut Radiològic Universitari d'aquesta universitat.
[edita] Investigacions científiques
Va treballar inicialment en mecànica, publicant un manual de principis teòrics de la mecànica juntament amb el professor Hert el 1894. Posteriorment es va interessar en la fosforescència i la luminescència, realitzant així mateix estudis sobre el magnetisme. També va publicar articles sobre l'oscil·lació de les gotes d'aigua precipitades.
El 1888 quan treballava a Heidelberg, juntament amb Quincke, va realitzar els seus primers treballs sobre els raigs catòdics, tractant de descobrir si era cert que, com suposava Hertz, eren anàlegs a la llum ultraviolada i podrien, igual que aquests, passar a través d'una finestra de quars en la paret d'un tub de descàrrega. Va descobrir que no ocorria així, però més endavant, el 1892, quan treballava com ajudant de Hertz a Bonn, va descobrir que era possible separar, per mitjà d'una placa fina d'alumini, dos espais, un en el qual els raigs catòdics es produïen i altre en el qual es podien observar. És el que es coneix com finestra de Lenard, consistent a substituir la placa de quars que fins a llavors s'utilitzava per a tancar el tub de descàrrega per una fina placa d'alumini capaç de mantenir el buit dintre del tub i permetre que els raigs catòdics passessin cap a fora. D'aquesta forma era possible estudiar els raigs, i també la fluorescència que causaven fora del tub de descàrrega. Encara que Lenard inicialment, seguint les idees de Hertz, suposava que els raigs catòdics es propagaven en l'èter, més tard va abandonar aquest punt de vista com a resultat dels treballs de Joseph John Thomson i Wilhelm Wien, que van demostrar la naturalesa corpuscular dels raigs catòdics.
Lenard va ampliar els treballs de Hertz sobre l'efecte fotoelèctric, demostrant que quan la llum ultraviolada incideix en el buit sobre certs metalls arrenca electrons del metall. Aquests electrons es propaguen en el buit, podent ser accelerats o alentits per un camp elèctric, i les seves trajectòries es poden corbar per un camp magnètic. Mitjançant mesures exactes va demostrar que el nombre d'electrons arrencats (intensitat de corrent elèctric) és proporcional a l'energia de la llum de l'incident, mentre que la velocitat dels electrons, és a dir, la seva energia cinètica, és independent del nombre d'electrons i depèn únicament de la longitud d'ona (i per tant, de la freqüència) de la radiació incident.
Aquests fets estaven en contradicció amb els postulats de la física clàssica i no van poder ser explicats fins el 1905, quan Albert Einstein va elaborar la seva teoria de l'efecte fotoelèctric basada en el concepte del quant de llum, el fotó.
El 1905 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs al voltant dels raigs catòdics.
[edita] Activitat política
Lenard fou un nacionalista radical que menyspreava als físics anglesos al considerar que havien robat les seves idees dels alemanys. Durant el règim nazi va ser l'impulsor de la idea d'una física alemanya ("física ària"), ignorant les —en la seva opinió— falses idees de la "física jueva", encarnades fonamentalment en les idees d'Einstein i el seu "frau jueu" de la teoria de la relativitat.
Va ser conseller d'Adolf Hitler, arribant a ser el principal dirigent de la "física ària". Va ser expulsat de la Universitat de Heidelberg per les tropes d'ocupació aliades el 1945, morint el 20 de maig de 1947 a Messelhausen, a l'estat de Baden-Württemberg.
