Pius VI
De Viquipèdia
| Pius VI | |
 |
|
| Nom | Giovanni Angelo Braschi |
| Començament del papat | 15 de febrer, de 1775 |
| Fi del papat | 29 d'agost, de 1799 |
| Predecessor | Climent XIV |
| Successor | Pius VII |
| Data de naixement | 27 de desembre, de 1717 |
| Lloc de naixement | Cesena,Romanya, Itàlia |
Pius VI és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa. Havia nascut en una familia noble però empobrida i es va educar a escola de jesuites de Cesena y es va diplomar en dret a la Universitat de Ferrara. El 1755 va ser ordenat sacerdot i gràcies a la unfluència d'alguns dels seus oncles, que eren cardenals, va ocupar diversos càrrecs en la Curia Vaticana, entre els que destaca el de Tresorer (1766).
El 1773 va ser nomenat cardenal i abad del monestir camaldulenc de San Gregorio al Celio i del benedictí de Subiaco.
En el conclave del 1775 surt escollit sense ser bisbe, de manera que el cardenal Gianfrancesco Albani el va haver d'ordenar in situ.
A Pius VI li va tocar veure la Revolució Francesa on va denunciar i condemnar l'onada d'anticlericalisme que es va propagar per França i que li va costar la perdua definitiva dels territoris papals francesos d'Avinyó, Benevent i Venassino, que Lluís XV havia tornat a Climent XIV. Per combatre la Revolució, Pius VI es va sumar a l'aliança d'estats que van atacar França, però la desfeta d'aquests va convertir els Estats Pontificis en un objectiu i el 1797 un exèrcit francès, dirigit per Napoleó, va baixar a Itàlia, va entrar a Roma,va declarar acabat el poder temporal dels papes i va endur-se al Papa presoner, primer a Siena, després a Florència i finalment cap a Valence-sur-Rohne. Als seus cansats 82 anys i greument malalt Pius VI no va aguantar el viatge i va morir al cap de pocs dies. El seu cos, per voluntat de Napoleó, va ser traslladat a les grutes vaticanes, a la Basílica de Sant Pere el 1802.
| Precedit per: Climent XIV |
Papa 1775 - 1799 |
Succeït per: Pius VII |
