Pius VII
De Viquipèdia
Pius VII | |
Nom | Barnaba Chiaramonti |
Començament del papat | 14 de març, de 1800 |
Fi del papat | 20 d'agost, de 1823 |
Predecessor | Pius VI |
Successor | Lleó XII |
Data de naixement | 14 d'agost, de 1742 |
Lloc de naixement | Cesena,Romanya, Itàlia |
Barnaba Chiaramonti va néixer en una familia noble de la Romanya. Va estudiar a l'Escola de Nobles de Ràvenna i el 1758 va ingressar en el convent benedictí de Santa Maria del Monte i el 1773 va ser nomenat confessor del Papa Pius VI i abad de San Paolo fuori la mura. El 1783 va ser nomenat bisbe de Tivoli i el 1785 va ser nomenat cardenal i bisbe d'Imola.
En aquells anys, els francesos, a les ordres de Napoleó, van conquerir el nord d'Itàlia, van declarar acabat el poder temporal dels Papes, van segrestar Pius VI i se'l van endur presoner cap a França on va morir per la duresa del viatge. El conclave no es va poder reunir a Roma per causa de l'ocupació francesa i els cardenals es van reunir a Venècia. Allà el cardenal Chiaramonti va ser escollit Papa, prenent el nom del seu predecessor, Pius VII. Poc temps abans, Napoleó havia donat un cop d'estat i s'havia proclamat primer consul de França.
Pius VII, no era contrari a les idees que els francesos volien imposar a Europa, sent cardenal ja havia enunciat que els ideals de la Revolució Francesa no eren incompatibles amb els principis de l'Església cristiana. Així doncs el 1801 va firmar un concordat amb França pel que va poder tornar a Roma i recuperar el tron papal, a canvi atorgava a Napoleó el dret de nomenar els bisbes francesos.
El 1804 Pius VII va anar a França per tal de coronar a Napoleó com a emperador. El Papa només el va ungir-lo amb els olis sagrats i va ser el mateix emperador qui es va posar la corona a ell mateix, segurament no volent repetir les condicions humiliants a les que es va veure obligat Carlemany al ser coronat mil anys enrere.
Les ambicions de Napoleó I eren massa grans per fer-les compatibles amb els interessos de la Santa Seu i el clima d'armonia entre el Papa i l'emperador es va trencar, especialment quan el 1806 la negativa de Pius VII a col·laborar en el bloqueig contra Anglaterra.
El 1809 Napoleó va tornar a ocupar els Estats Pontificis i va deportar al Papa com a presoner a Savona i després a Fontainebleau, on va passar la resta de la guerra fins que les derrotes de l'exèrcit francès van provocar l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba i després de que el 1815 va ser definitivament derrotat Pius VII va poder tornar a Roma, on el Congrés de Viena li va tornar els Estats.
Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i antiliberal, influenciat pel de l'Europa de l'època. Va reconstruir la companyia de Jesús, les guardies nobles del Vaticà i va adoptar l'actual bandera, blanca i groga. Va fundar la Pinacoteca Vaticana i el museu Chiaramonti.
Precedit per: Pius VI |
Papa 1800 - 1823 |
Succeït per: Lleó XII |