Prehistòria occitana
De Viquipèdia
Occitània és un país ric en jaciments arqueològics antics i de gran importància. Està ben demostrat que el país ja estava poblat entre el 50.000 i el 20.000 aC, com ho mostren les troballes fetes el 1868 a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiana), datades del Paleolític superior, i a Lo Mostièr (Dordonya), però el més important és el de la cova de Cròs Manhon, que pertany a l’Homo sapiens sapiens i que ha donat nom a la subespècie (cromanyó).
D’èpoques posteriors són les venus impúdiques de La Mota i l’Aujarià Bassa, així com les pintures rupestres de les coves de Las Comabrèlas, las Caus (les més importants d’Europa després de les d’Altamira, i investigades pel savi abat de Breuil) i la Font de Gaume, on també s’hi trobaren estris obtinguts amb eines de percussió. També són datats en el 26.000 aC els jaciments amb estris obtinguts pel treball de fulles i punxes d’Aurinhac (Comenges, Gascunya), que donen el nom a la Cultura Aurinyaciana, i de Graveta (Guiana), que donen nom a la cultura Gravetiana o Peirigordiana.
Cap el 10.000 aC aparegué la cultura messolítica de Mas d’Azil (Arièja), que correspon a un poble de pescadors i caçadors que elaboraven microlits.
Finalment, entre el 3.000 i el 2.000 aC s’hi formaren les primeres cultures neolítiques de caire megalític al Cevenol, a Niça i a Chassey-Chalain (Las Martigas, Provença), relacionades amb les cultures megalítiques mediterrànies de Còrsega, Sardenya (els nuragh) i les Balears (talaiots i navetes).