Sardenya

De Viquipèdia

Regione Autonoma della Sardegna
Regione Autonoma de sa Sardigna

Capital	Càller
President	Renato Soru (l'Ulivo)
Províncies	Càller Nuoro Oristany Sàsser
Municípis	377
Àrea	24,090 km²
- Ranked	3º (8 %)
Població (2001) - Total - Ranked - Densitat	1,631,880 11º (2,9 %) 68/km²

Localització de Sardenya a Itàlia.

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma. Té una superfície de 24.090 km² i una població, l'any 2001, d'1.631.880 habitants. La capital n'és Càller. Es divideix en quatre províncies: Càller, Núoro, Oristany i Sàsser.

Taula de continguts

1 Orografia
2 Població
3 Política
4 Història
- 4.1 Història antiga
- 4.2 Història de l'edat mitjana
5 Bibliografia
6 Pàgines relacionades
7 Enllaços externs

[edita] Orografia

L’illa és força accidentada, i constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secundà i eocènica. No presenta cap unitat orogràfica, no té veritables serralades i les formes de relleu són tabulars. Les principals muntanyes de l’illa són:

El massís del Gennargentu,, amb les alçàries de La Marmora (1834 m), i el Boncu Spina (1829 m), considerada la zona més inhòspita de l’illa.
Al Nord, la Gaddura, amb els Monts Ultana (amb el Pinu, 1743 m), i els Limbara (amb el Balistreri, 1363 m).
Els Monti di Alá, amb el Padrone (831 m), Senaloga (1076 m), Nieddu (971 m) i Lerno (1094 m).
La depresssió de Campidanu, al sudest
Els Monts Albo, al Nord, amb el pic Su Mutucrone (1050 m) i la punta Cupetti (1200 m).
Al centre, la Catena dei Marghine, amb el Palai (1200 m).
Les muntanyes Serpeddi (1069 m), Tasu (1359 m), i els Ferru (amb l’Urtigu, 1050 m).

Els principals rius que travesen l’illa són els Tirsu, Flumendosa, Samascu, Coghinas, Posada, Cedrino, Oliena, Isalle, Mannu, Flumineddu, Cixerri, Canissoni, Liscia i Liscoi. També són importants els llacs, que són com albuferes, al costat de la costa, com les du Tirsu, Santa Giusta, Sassu, Sale Porcus, Coghinas i Calaris.

[edita] Població

La llengua pròpia de l'illa és el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte de l'italià, per la influència corsa. La ciutat de l'Alguer, però, constitueix una illa lingüística on es parla el català. Les llengues autòctones actuals estan sent substituïdes per l'italià estàndard en les noves generacions.

[edita] Política

A més de tenir un estatut autonòmic, els habitants de Sardenya (com els del Vèneto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament Italià.

[edita] Història

[edita] Història antiga

Vegeu article: Sardinia

[edita] Història de l'edat mitjana

Vegeu: Jutjat de Torres, Jutjat de Gallura, Jutjat de Càller, i Jutjat d'Arborea

L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.

El regne de Sardenya va romandre amb Catalunya de 1323 fins a 1720. Actualment es conserven moltisimes tradicions comunes amb Catalunya, amb una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya) encara catalanoparlant.

[edita] Bibliografia

Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l’Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
Rolando del Guerra; Genoveva Gómez (1986) Llengua, dialecte, nació, ètnia (Llengua i poder a Itàlia) La Magrana, Col. Alliberament, 19 Barcelona.
Alexandre Cirici i Pellicer “Llengües minoritàries i dialectes a Europa” Altres Nacions, núm 4-5 1982-1983
Daniele Conversi Qüestions regionals i qüestions nacionals a Itàlia a Revista de Catalunya núm 21, agost 1988.
Giovanni Lilliu Sa Sardigna e is arrexinis mediterraneas dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
Antoniu Cossu Sardigna: cultura e identità dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d’agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
Eliseo Spiga Sardigna: economia e società dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d’agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
Antonello Satta L’autonomia della Sardigna come mistificazione dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d’agost del 1977 Còrsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
Antonio Lepori,Antonello Satta i Giovanni Lilliu Sardigna a MINORANZE núm 4, Milà, 4rt trimestre 1976.
FERRER i MALLOL, Mª Teresa; MANCONI, Francesco; SARI, Aldo; ARMENGUÉ i HERRERO, Joan; BOSCH i RODOREDA, Andreu; BOVER i FONT, August; Rafael Caria; NUGHES, Antoni Catalunya i Sardenya a Serra d'Or núm. 451-452 juliol-agost 1997

[edita] Pàgines relacionades

Launeddas

[edita] Enllaços externs

Sardenya

Regions d'Itàlia
Abruços \| Basilicata \| Calàbria \| Campània \| Emília-Romanya \| Laci \| Ligúria \| Llombardia \| Marques \| Molise \| Piemont \| Pulla \| Toscana \| Úmbria \| Vèneto
amb règim d'autonomia: Friül-Venècia Júlia \| Sardenya \| Sicília \| Trentino-Tirol del Sud \| Vall d'Aosta