Pressupost de la Unió Europea
De Viquipèdia
El pressupost de la Unió Europea conté tots els ingressos i totes les despeses de la UE. Si bé ha anat augmentant al llarg del temps, actualment el seu límit està fixat en l'1,27% del PIB de la Unió. El pressupost anual es fixa en base a un marc financer plurianual previament establert per a un període no inferior a cinc anys (actualment 7 anys). Per al període financer 2007-2014 s'està discutint la proposta d'alguns països com Alemanya o els Països Baixos de reduir-lo a l'1% del PIB de la Unió, però aquesta proposta troba una forta oposició en els 10 països incorporats a la Unió l'any 2004 i en països com Espanya, Grècia, Irlanda o Portugal.
Taula de continguts |
[edita] Marc financer
Vegeu artícle principal: Marc financer de la Unió Europea)
El marc financer és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període de temps determinat.
Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual són les següents:
- Assegurar una evolució controlada de la despesa al llarg del temps.
- Facilitar la planificació de projectes i programes multianuals.
- Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Unió a mig i llarg termini.
- Facilitar el procés de decisió i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboració del pressupost anual.
[edita] Ingressos
La Unió Europea es nodreix dels recursos que li transfereixen els estats membres i que li corresponen per dret. És el que s'anomena recursos propis. Els recursos propis de la Unió Europea tenen bàsicament quatre orígens:
- Exaccions agrícoles: impostos sobre les importacions de productes agrícoles. Suposen entre un 1% i un 2% dels ingressos de la Unió.
- Drets de Duanes: aranzel comú per als productes importats de tercers països. Suposa un 10% dels ingressos de la Unió.
- Quota sobre l'IVA: els estats membres realitzen aportacions al pressupost de la Unió per valor d'un percentatge uniforme sobre la base de l'impost sobre el valor afegit (IVA). Suposa prop del 15% dels ingressos de la Unió.
- Quota en relació amb el PIB: les necessitats financeres restants per a cobrir els pressupost de la Unió es cobreixen mitjançants aportacions dels estats membres en funció del seu Producte Interior Brut. Suposa prop del 75% dels ingressos de la Unió.
Hi ha altres recursos, de caràcter testimonial, ja que suposen només un 1% dels ingressos de la Unió, com són les multes imposades per la Comissió Europea o l'excedent positiu, si n'hi ha, de l'any anterior.
[edita] Despeses
Les despeses de la Unió Europea es divideixen en dos grans blocs:
- Despeses de funcionament: inclou les despeses de funcionament dels organismes de la Unió (personal, immobles, materials...). Suposa menys del 10% de la despesa de la Unió Europea.
- Despeses d'operacions: inclou les despeses de les diferents polítiques comunitàries. Hi ha 8 àrees de polítiques comunitàries:
- Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Garantia (FEOGA-Garantia). Suposa gairebé la meitat de les despeses de la Unió i la major part d'aquests fons estan destinats a la Política Agrària Comunitària.
- Operacions estructurals, fons estructurals i de cohesió: mecanisme financer, altres operacions agrícoles i regionals, transports i pesca. Suposa un 34% de la despesa de la Unió.
- Formació, joventut, cultura, sector audiovisual, informació, dimensió social i ocupació. Suposa prop de l'1% de la despesa de la Unió.
- Energia, control de la seguretat nuclear de l'Euratom i medi ambient. Suposa menys del 0,5% de la despesa de la Unió.
- Protecció dels consumidors, mercat interior, indústria i xarxes transeuropees. Suposa entre un 1% i un 2% de la despesa de la Unió.
- Recerca i desenvolupament tecnològic. Suposa un 4% de la despesa comunitària.
- Mesures exteriors. Suposa un 7% de la despesa comunitària.
- Política exterior i de seguretat comuna. Suposa un 0,1% de la despesa comunitària.
[edita] Ajudes a l'agricultura
La Unió Europea subvenciona la producció agrícola europea amb la finalitat de millorar la seva productivitat, garantitzar el nivell de vida dels treballadors i assegurar el subministrament alimentari a preus raonables als consumidors.
L'estat que més se'n beneficia és França, seguit d'Espanya, Alemanya i Itàlia. Davant l'entrada el 2004 de nous països membres amb elevats percentatges de població en sector agrícola es decidí que les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna (PAC) s'implementéssin de manera progressiva i així el 2004 reberen ajudes equivalents al 25% del nivell comunitari, el 2005 al 30%, 35% al 2006, 40% al 2007 i un augment del 10% anual fins arribar al 100% l'any 2013.
[edita] Fons estructurals
Els fons estructurals es poden dividir en quatre grans blocs:
- Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). És la partida més important i es tracta d'ajudes per a la construcció d'infraestructures i altres inversions destinades a crear ocupació.
- Fons Social Europeu (FSE). Fons que finança la formació per a la reinserció laboral d'aturats i altres sectors desafavorits.
- Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA)
- Finança programes de desenvolupament rural i de suport als agricultors de les regions rurals.
- Finança les Organitzacions Comunes de Mercat (OCM) que regulen la producció i comercialització de productes agrícoles.
- Instrument Financer d'Orientació de la Pesca (IFOP). Fons destinat a finançar la modernització de la flota pesquera i la diverssificació econòmica de les zones l'economia de les quals depen d'aquesta activitat.
Per tal de discernir quines regions es poden beneficiar d'aquests fons, existeixen tres criteris:
- Objectiu 1: inclou les regions amb un PIB per càpita inferior al 75% de la mitjana comunitaria i s'emporta el 70% dels fons estructurals.
- Objectiu 2: destinat a les regions amb dificultats a proposta dels estats membres posteriorment revisades per la Comissió. Han de ser regions que no sumin més del 18% de la població de la UE i estiguin sotmeses a canvis socioeconòmics importals i/o siguin àrees industrials, rurals o pesqueres en declivi.
- Objectiu 3: dona suport a l'adaptació i modernització de les polítiques d'educació, formació i ocupació i es destina a regions que no estiguin incloses en l'objectiu 1.
[edita] Fons de cohesió
Són fons destinats a aquells països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitaria. En l'actualitat els estats membres beneficiats són Grècia, Espanya, Portugal, Irlanda i els 10 nous estats membres incorporats el 2004.
[edita] Vegeu també
- Política Agrícola Comuna (PAC)
