Províncies Il·líriques
De Viquipèdia
Les Províncies il·líriques foren un territori francès ocupat el 1806 i annexionat el 1809. Va ser ocupat per Àustria a finals del 1813.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les províncies il·liriques foren establertes el 1809 amb l'antiga Dalmàcia veneciana i els territoris dàlmates sota ocupació francesa (la República de Ragusa singularment) i els territoris cedits per Àustria després de la batalla de Wagran i el tractat de Schoenbrunn (Caríntia, Carniola, part de Croàcia al sud-est del riu Save, Gorizia i Trieste). La capital fou establerta a Laibach, avui Ljubljana, i va ser nomenat un governador-general, essent el primer Auguste de Marmont. El codi civil francès va ser imposat; els jueus emancipats i les lleis que els privaven de drets abolides; els idiomes oficials foren el francès, l’alemany i l’eslavònic.
Administrativament es va dividir en departaments al estil de França, essent de 1809 a 1811 els 11 següents:
- Adelsberg, capital Adelsberg
- Boques del Cattaro, capital Cattaro
- Croàcia, capital Karlstadt
- Dalmàcia, capital Zara
- Fiume, capital Fiume
- Gorizia, capital Gorz
- Laibach, capital Laibach
- Neustadt, capital Neustadt
- Ragusa, capital Ragusa
- Trieste, capital Trieste
- Willach, capital Willach
El 22 d'octubre de 1810 els britànics varen intentar ocupar l’illa de Vis, però foren rebutjats.
El 1811 l’administració fou reestructurada i es van dividir en 7 intendències:
- Caríntia, capital Willach
- Carniola, capital Laibach
- Croàcia civil, capital Karlstadt
- Croàcia militar, capital Senj
- Dalmàcia, capital Zara
- Ístria, capital Trieste
- Ragusa, capital Ragusa
L'agost de 1813 Àustria va declarar la guerra a França i el general austríac Franz Tomasic va envair les províncies il·liriques; els croats del exercit francès van canviar de bàndol. Zadar va capitular el 6 de desembre de 1813 (després de 34 dies assetjada) i a Ragusa una revolta popular va obligar als francesos a sortir de la ciutat, instal·lant-se un govern provisional republicà, fins que varen arribar els austríacs el 20 de desembre. Els montenegrins van ocupar Kotor però l'11 de juny de 1814 es varen veure obligats a entregar-la a Àustria davant la presencia d’un fort exercit. Els britànics varen ocupar les illes de la costa i hi van restar fins el juliol de 1815. El Congrés de Viena va confirmar la sobirania austríaca i el 1816 es va establir un regne d'Il·líria (sense incloure Dalmàcia) i va existir formalment fins el 1849 però de fet el 1822 ja va desaparèixer al integrar-se els districtes croates dins el regne d’Hongria (part del Imperi d'Àustria-Hongria)
[edita] Llista de governants
- Juliol de 1806 - 1809: Vincenzo Dandolo (governador)
[edita] Governadors militars de Dalmàcia
- 25 desembre de 1805 - 7 juliol 1806: Gabriel Jean Joseph Molitor
- 7 juliol 1806 - 1809: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont
- 1809 -14 octubre 1809: Clausel Bertrand, comte Bertrand
[edita] Governadors generals de les Províncies Il·liriques
- 14 octubre 1809 - gener 1811: Auguste Frederic Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa
- 21 febrer 1811 - 9 abril 1811: Alexis-Joseph Delzons (interí)
- 9 abril 1811 - 21 febrer 1812: Henri-Gratien Bertrand
- 21 febrer de 1812 - 1813: Jean-Andoche Junot, duc d'Abrantès
- juliol de 1813 - agost de 1813: Joseph Fouché, duc d'Òtranto
[edita] Ducs de Dalmàcia i de Ragusa
- 11 juny 1808 - 28 octubre 1813: Nicolas Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmàcia
- 1809 - desembre 1813: Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa
[edita] Governador austríac
- 1813 - 1814: ocupació militar (Franz Tomasic)
- 1814 (a 1831): Franz Tomasic (governador)
