Quarantena
De Viquipèdia
És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.
Deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període de temps, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa. El terme prové de l'italià quaranta giorni que vol dir quaranta dies, i va ser importat per altres llengües, com en anglès (quarantine) , francès ("quarantaine") o alemany ("quarantäne").
L'aïllament s'imposava als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques de certes malalties o amb epidèmies conegudes. Les formes d'aïllament més antigues conegudes són les esmentades en el Pentateuc (Bíblia) de la que es van seguir els consells, especialment en el cas de la lepra. A partir dels segles XIII i XIV s'exten el seu ús com a mesura de control sanitari.
La quarantena es un dels primers mètodes de lluita contra les malalties infeccioses impedint el contacte entre els possibles afectats i els sans. D'aquesta manera el contagi no es produïa i les malalties desapareixien per elles mateixes. El lloc on es recollia a las persones sospitoses de estar malaltes s'anomenava llatzeret, nom que sorgeix d'encreuar el amic malalt que Jesús va curar amb la ciutat de Natzaret. També la malaltia que històricament va provocar aquest tipus d'actuacions va ser la lepra, la malaltia de Llàtzer.
