Roger de Llúria
De Viquipèdia
Roger de Llúria Scalatea (Calàbria) o Lauria (Basilicata) (1250)- València (1305) (o de Lauria, o de Lloria). Fou un navegant d’origen calabrès, educat a la cort catalana on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere II.
Es va casar amb Saurina d'Entença, germana de Berenguer d'Entença que va participar al costat de Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers.
Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seva fama s’ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l’estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere II el Gran. Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectoria militar.
La victòria més destacable que obtingué fou sobre l’estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285.
No és estrany, doncs, la seva prepotència quan rotundament pronuncià aquesta cèlebre frase: ”Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó”.
Fou enterrat a Santes Creus, al peu del sepulcre de Pere el Gran, i se li va dedicar un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, tocant al Balcó del Mediterrani.
