Ruggero Leoncavallo

De Viquipèdia

Ruggero Leoncavallo

Ruggero Leoncavallo (Nàpols, 23 d’abril de 1857- Montecatini, 9 d’agost de 1919), compositor italià d’òpera.

[edita] Biografia

Leoncavallo va estudiar al Conservatorio San Pietro a Majella de Nàpols. Després de molts anys d’estudi i de diverses temptatives fracassades de composició d’almenys una òpera, va assistir a l’enorme èxit de l’òpera de Mascagni Cavalleria Rusticana el 1890, i no va tardar massa en concloure el seu gran èxit, Pagliacci, seguint l’estil verista. Pagliacci va ser estrenada a Milà el 1892 amb un èxit immediat; avui dia és l’única obra de Leoncavallo que ha quedat en el repertori estàndard d’òpera. La més cèlebre de les àries d’aquesta òpera és Vesti la giubba, que va ser gravada pel tenor Enrico Caruso i esdevingué el primer disc que va vendre més d’1 milió de còpies.

L’any següent va estrenar, de nou a Milà, la seua òpera I Medici, però ni aquesta ni la següent (Chatterton, de 1896) van obtenir èxit. No va ser fins a La Bohème, estrenada el 1897 a Venècia, que el seu talent va obtenir la confirmació de l’estima del públic. Les dues àries per a tenor d’aquesta darrera òpera s’interpreten ocasionalment a Itàlia, però en realitat l’èxit se’n va veure apaivagat per l’ascensió de l’obra homònima de Puccini; òpera sobre el mateix tema i amb un millor llibret, que va estrenar-se el 1896. Les següents òperes de Leoncavallo van ser Zazà (1900) (l’òpera amb què Geraldine Farrar va acomiadar-se del Metropolitan Opera), i Der Roland (1904). Cap d’aquestes s’escolta avui dia amb assiduitat, tot i que l’ària per a baríton de Zazà és certament popular.

Leoncavallo era el llibretista de totes les seues òperes. Alguns el van considerar el millor llibretista italià del seu temps, només per darrere de Boito.

[edita] Òperes

Pagliacci (21 de maig de 1892 Teatro Dal Verme, Milà)
I Medici (9 de novembre de 1893 Teatro Dal Verme, Milà) [primera part de la trilogia Crepusculum – no completada]
Chatterton (10 de març de 1896 Teatro Argentina, Roma) [rev. D’una obra composta el 1876 ]
La Bohème (6 de maig de 1897 Teatro La Fenice, Venècia)
Zazà (10 de novembre de 1900 Teatro Lirico, Milà)
Der Roland von Berlin (13 de desembre de 1904 Deutsche Oper, Berlín)
Maia (15 de gener de 1910 Teatro Costanzi, Roma)
Gli Zingari (16 de setembre de 1912 Hippodrome, Londres)
Mimi Pinson (1913 Teatro Massimo, Palerm) [rev. de La Bohème]
Edipo Re (13 de desembre de 1920 Opera Theatre, Chicago)