Sant Climent de Taüll
De Viquipèdia
Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'església fou consagrada el 10 de desembre de 1123. La seva planta de basílica perfecta amb tres naus contrasta amb el sostre de fusta, construcció ja passada de moda i substituïda a l'època per la volta de pedra. Això es podria considerar com un fet anacrònic [1] Per altra banda, la decoració llombarda del exterior situa a l'església en una modernitat que s'havia estès ja per las regions italianes de Mantua i Verona. [2]
[edita] Descripció de l'edifici
És de planta basilical amb tres naus, un absis i dues absidioles, més una torre situada a la façana meridional cap a l'orient, molt a prop dels absis. Les naus convergeixen lleugerament cap a la capçalera. L'estructura de l'edifici és rústica, amb la pedra dels murs sense tallar. Aquests no tenen finestres, sent els seus vans les portes, la de migdia i d'occidental (més la que dóna accés a la torre). La construcció de la coberta és molt primitiva i rústica. Les bigues estan superposades i esteses de mur a mur sense atirantar, formant així una armadura central des de on es distribueixen les altres bigues que sostenen el sostre.
[edita] Interior
Les naus estan dividides per tres columnes. No tenen finestres al exterior. Les columnes son cilíndriques, fetes de pedra amalgamada. Algunes surten directament des del terra mentre que d'altres s'assenten sobre una basa molt simple. En la part superior estan adornades amb un collarí, típica decoració llombarda, sobretot d'exteriors. Aquestes columnes no tenen capitells i estan rematades amb àbacs molt senzills sobre els quals s'assenten els arcs. Sobre els arcs s'eleva el mur que té la suficient altura per donar lloc als dos vessants de la teulada.
La capçalera està composta per un absis central i dos laterals més petits (absidioles). En aquest cas s'ha fet servir la volta. En les arcuacions i finestres s'observa una tasca de pedra tallada millor i més cuidada.
[edita] Exterior
Els murs no tenen cap ornamentació i sol es veuen interromputs pels vans de les portes. En els absis s'aplica una decoració llombarda molt simple i harmoniosa. L'absis central està decorat per grups de quatre arcs cecs, dobles, separats per mitges columnes. Sobre ells corre un fris com el que s'ha vist en algunes de les columnes de l'interior. El tram central té una finestra i sobre els laterals hi ha sengles vans en forma d'ull de bou. Les absidioles també porten la mateixa decoració llombarda, però amb grups de tres arcs cecs en lloc de quatre. Tenen una finestra cada un.
[edita] La torre
La torre campanar és quadrada i està exempta, encara que edificada molt a prop del gruix de l'edifici, a l'angle del mur sud al costat de la capçalera. És alta i esvelta com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.
Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. A la resta de pisos varia el nombre de finestres, separades per columnetes. El seus capitells estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis. Al fris superior hi ha incrustacions de ceràmica i amb un color diferent del de la pedra.
[edita] Pintures murals romàniques
En el seu origen tota l'església va estar revestida amb decoració policromada, les parets de les naus, l'absis, i les columnes. S'han conservat a través dels segles les pintures de l'absis central, d'una de les absidioles i de les claus dels altres arcs. Aquestes pintures van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya per protegir-les i conservar-les adequadament. Les de l'absis central van ser reproduïdes in situ amb còpia exacta. Els artistes són anònims però el mestre que va pintar l'absis central és reconegut al món artístic com el mestre de Taüll. Es distingeix com un pintor molt ben format que domina les tècniques i que coneix la iconografia que hi havia a l'ús a l'època. L'altre pintor continuador de l'obra a les absidioles és de menor categoria. [3]
[edita] Pintures de l'absis central
Tota la closca de l'absis central (de 4 m de diàmetre) estava recoberta de pintures murals que es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Representen el Pantocràtor posat en una màndorla perlada, assegut en una franja transversal que està decorada amb dibuixos vegetals. A l'altura de les seves espatlles estan dibuixades les lletres gregues Α i Ω, com a símbols del principi i el fi. El Pantocràtor està en actitud de beneir amb la seva mà dreta mentre que a l'esquerra sosté un llibre obert en el qual pot llegir-se:
Està vestit amb una túnica grisenca i embolicat a un mantell blavós. Els seus peus nus descansen sobre una semiesfera, sortint-se de la màndorla. Al seu voltant es veuen quatre àngels que porten els atributs dels quatre evangelistes i dos serafins de sis ales en les quals s'han dibuixat sis ulls.[4] La zona inferior mostra un fons de to blavós sobre el qual estan dibuixades les figures de la Verge i cinc apòstols, sota arcs rebaixats que es recolzen sobre capitells foliats. La Verge està vestida amb una toca blanca i un mantell blau.
[edita] Pintures a les claus dels arcs
A l'arc triomfal està representat el Xai amb el dibuix de la creu, a la cara del qual torna a repetir-se el símbol dels ulls (com a visió apocalíptica).[5]En la clau de l'altre arc es veu representada la mà divina que beneeix sortint d'un cercle. En una altra clau es conserva la figura del patriarca Jacob i la de Llàtzer amb el seu gos, a la porta del ric avar Epuló.
[edita] Data de fundació en una columna
Es conserva també un fragment escrit en una de les columnes, on apareix la data de consagració de l'església:
«Anno ábside incarnacione
Domini MCXXIII IIII idus decembris
Venit Raimundus episcopus Barbastre
Nsis et consacravit hanc ecclesiam in honore
Sancti Clementis Martiris et ponens reliquias
In altare sancti Cornelii Episcopi et Martiris»
[edita] Frontal de l’altar
Al Museu d'Art de Barcelona es conserva també el frontal d'un altar procedent de Sant Climent de Taüll, obra del segle XIII. Les seves escenes estan dedicades a la vida d'aquest sant; la narració es divideix en dues zones, superior i inferior. A la zona superior es pot veure el sant convertint a Teodora (en contra de la voluntat del seu marit Sisinio, cortesà de Nerva) i l'escena de l'inventio de la font de la vida assenyalada pel Be. A la zona inferior hi ha les escenes del judici de Climent davant de l'emperador Trajà i el martiri [6] així com el miracle de l'arca marmòria que emergeix amb el nen viu després haver estat bastant temps tancat. El marc i el fons de la decoració són en relleu, en estuc.
[edita] Bibliografia consultada
- JUNYENT, Eduard. Rutas románicas de Cataluña/I. Editorial Encuentro, Madrid 1995. ISBN 84-7490-390-4
[edita] Notes
- ↑ En aquesta època, ja era normal l'ús de la volta de pedra. Es creu que va ser un compromís per a no alterar la tradició, arrelada tant a la vall de Boí com a d'altres valls pirinencs, de les dues vessants.
- ↑ Així ho constaten els estudis publicats per Joan Ainaud de Lasarte, director general de Museus de Barcelona de 1948 a 1985
- ↑ Es tracta del mateix autor de les pintures de l'església de Santa Maria, també a Taüll.
- ↑ Isaías 6,2. En una de les seves visions diu haver vist Déu Per sobre d'ell hi havia serafins. Cada un tenia sis ales: amb dos cobrien els seus rostres, amb dos cobrien els seus peus i amb dos volaven . En aquest cas la paraula peus és una forma discreta de referir-se als genitals.
- ↑ Els 7 ulls són els set esperits de Déu enviats per tota la terra.
- ↑ S'explica que l'emperador Trajà va ordenar que Climent fos llançat al mar lligat a una àncora de ferro. Però la marea van anar retrocedint cada any dues milles, mostrant una capella construïda per voluntat divina que guardava els ossos del màrtir.