Pantocràtor
De Viquipèdia
L'atribut pantocràtor (del grec panto-krator = totpoderós), es va aplicar a Zeus a la mitologia grega. En la cultura cristiana s'utilitza per referir-se al Déu Pare omnipotent o a Crist.
En concret, en el art bizantí i romànic, amb el terme pantocràtor es designa la imatge amb què es representa el Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i Redemptor. La figura, sempre majestàtica, mostra a una o una altra persona divina en similar actitud: amb la mà dreta aixecada per donar la benedicció i tenint a l'esquerra els Evangelis o les Sagrades Escriptures. En ocasions, es representa només el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sosté als seus genolls a Crist fill.
Dos són els llocs habituals per exhibir el pantocràtor a les esglésies: a l'exterior, als timpans de les portalades, esculpit en pedra; o a l'interior, pintat a les voltes dels absis. En tot cas, se sol emmarcar en un cèrcol oval conegut com a màndorla (de l'italià mandorla = ametlla) i ocupen l'espai adjacent les quatre figures del tetramorfs, és a dir, al·legories dels quatre evangelistes.
