Segesta (Sicília)
De Viquipèdia
Segesta (Σέγεστα) fou una ciutat de Sicília al nord-oest de l'illa, a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos. Apareix també com Egesta (Ἔγεστα) que sembla que fou el seu nom grec inicial (Segesta però no seria pas el nom romà, ja que a les monedes apareix des del segle V aC). Era el centre polític del poble elimi. Estava situada en la part nord-occidental de Sicília, a la actual província de Trapani i en la proximitat d'Alcamo i Gibellina.
Taula de continguts |
[edita] Història
Segons la tradició utilitzada a l'Aeneid de Virgili, Segesta va ser fundada conjuntament entre el rei d'aquell territori Acestes (que era fill del riu local Crinisus i d'una dona Dardaniana) i el poble d'Aeneas qui desitjava ser regnat per Acestes.
Segesta (Egesta) era una de les ciutats essencials del poble Elimi, una de les tres poblacions indígenes de Sicília. Les altres ciutats importants eren Eryx i Entella. Entre les tradicions dels grecs deien que havia estat fundada per fugitius de Troia i un altre història deia que havia estat fundada pels focis.
Tucídides esmenta els habitants com a bàrbars i se sap que no eren sicanis ni hi havia pas una colònia grega. La població de Segesta s'anava barrejant entre els Elimis i els grecs jonis, encara que cada vegada agafava més força l'helenització amb característiques externes de vida grega. Segesta estava en conflicte permanent amb Selinus (Selinunte modern), que probablement intentava assegurar-se un port a la mar Tirrena. El primera batalla va ser entre 580-576 aC, i una altra vegada el 454 aC, però més tard el conflicte tindria repercussions per a tot Sicília. La primera notícia històrica es un conflicte amb Selinunt el 580 aC, en que va obtenir la victòria gracies als serveis d'emigrants de Rodes i de Cnidos dirigits per Penpatlos. Diòdor de Sicília esmenta el 454 aC una guerra amb Lilibea per la regió del riu Mazaros, però això es impossible ja que Lilibea encara no existia, i probablement, doncs, la lluita fou un altre cop amb Selinunt.
A la primera expedició atenenca sota Lakhes (426 aC) Segesta es va aliar a Atenes però això no li va reportar cap avantatge. No gaire més tard la guerra amb Selinunt va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb Siracusa i va assetjar Segesta per mar i terra; la ciutat va demanar ajut a Agrigent, a Cartago i a Atenes; aquesta darrera va acceptar enviar una flota (416 aC) atrets per la riquesa de la ciutat, ostentada davant dels atenencs, però força fictícia. Nícies va proposar atacar directament a Selinunt i sotmetre la ciutat però els atenencs van optar finalment per atacar a Siracusa, i el conflicte entre Segesta i Selinunt va passar a segon terme. A l'estiu del 415 aC la flota atenenca, va prendre la ciutat de Hyccara prop de Segesta i va arribar a la ciutat. La derrota final dels atenencs va deixar als segestans exposats als atacs de Selinunt, i van haver de demanar altre cop l'ajut de Cartago que va decidir ajudar la ciutat i va enviar una flota que amb 5000 africans i 800 mercenaris fou suficient per obtenir la victòria (410 aC).
A l'any següent els cartaginesos van desembarcar a Lilibea i van atacar Selinunt que fou destruïda. També Himera fou destruïda. Segesta va quedar com una ciutat aliada depenent de Cartago i va restar fidel a l'aliança fins i tot el 397 aC quan l'expedició de Dionís el vell de Siracusa a l'oest de Sicília i el setge de Mòtia, va posar en serioses dificultats al cartaginesos. Segesta fou assetjada per Dionís especialment després de la conquesta de Mòtia, però la ciutat va resistir fins que l'arribada de reforços cartaginesos dirigits per Himilcó va obligar a Dionís a la retirada.
La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'Agàtocles. A la tornada d'aquest d'Àfrica (307 aC) va desembarcar a Segesta i fou rebut com amic i aliat, però de sobte el tirà es va girar en contra i va matar a tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejant la ciutat i venent a les dones i nens com esclaus. La ciutat fou rebatejada Dicaèpolis i donada com a residencia per als desertors i fugitius que s'havien passat al seu bàndol.
Un temps després la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i tornava a ser ciutat independent. Així és esmentada el 276 aC quan va fer costat a Pirros. A la sortida d'aquest fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons diu Ciceró). Va restar possessió cartaginesa fins a la primera guerra púnica; el primer any de la guerra (264 aC) fou atacada pel cònsol Appi Claudi sense èxit però una mica després la ciutat va matar a la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quant una força dirigida per Duilius, que havia obtingut una victòria naval, la va alliberar (260 aC).
La ciutat fou molt ben tractada per Roma per ser la seva primera aliada a l'illa i per la mítica descendència troiana dels seus habitants. Fou declarada ciutat lliure i immune (foedere immunes ac liberi). Després de la destrucció de Cartago a la tercera guerra púnica, Escipió l'Africà va retornar a la ciutat l'estàtua de Diana que els cartaginesos s'havien emportat el 273 aC.
Durant la guerra dels esclaus el seu territori fou dels mes afectats. la rebel·lió portada per Athenion començava a Segesta l'any 104 aC.
Sota domini romà fou poc esmentada. Era una ciutat important en temps de Ciceró amb un port (Castellammare del Golfo) a uns 10 km, port que va esdevenir mes important que la mateixa ciutat en temps d'Estrabó a causa de les millors oportunitats de comerç.
La ciutat va rebre la ciutadania llatina i va entrar en decadència sota l'imperi. La ciutat va ser destruïda pels vàndals. Mai es va restaurar i va acabar desapareixent al segle IX pels atacs sarraïns.
[edita] Geografia
El port va subsistir i es la moderna Castellammare del Golfo. La ciutat mateix es prop de Calatafimi (a la part superior d' un turó a uns 5 km, anomenat Monte Bàrbaro a 305 m al damunt del mar. La ciutat era protegida per pendents costeruts en uns quants costats i per murs en el pendent més suau cap al temple.
Des del cim hi ha una vista esplèndida sobre la vall mirant el Golf de Castellamare. La ciutat controlava unes quantes vies preferents entre la costa al nord i l'interior.
Se'n sap molt poc sobre el plànol urbà. La fotografia aèria indica un plànol urbà regular, construït en part en terrasses per vèncer el terreny que s'inclina de forma natural. Les restes actuals podrien obeir a la reconstrucció després de la destrucció de la ciutat per Agatocles.
Un riu de la rodalia (a uns 7 km a l'est) avui anomenat Fiume di S. Bartolomeo, es probablement el riu Crimisus o Crimisos, on Timoleon va derrotar als cartaginesos, Unes antigues aigües termals (Aquae Segestanae) corresponen a la moderna Calametti.
Es conserven algunes ruïnes importants: un temple, un teatre (un dels millors conservat de Sicília) i algun altre edifici.
[edita] El Temple
El temple dòric hexàstil inacabat de Segesta (de finals del segle V aC) és construït en un cim just a fora de la ciutat antiga de Segesta amb una vista molt bella sobre la vall. És un dels temples grecs més ben conservats. Segurament per varies causes a la vegada: pel seu aïllament dalt d'un turó, sense temptacions de utilitzar-lo per a materials de construcció locals, i perquè mai ha estat profanat degut que no s'havia completat. Seria un temple perípter si mai hagués tingut una nau envoltant-lo. Però mai se li va posar teulada per damunt, i les seves columnes romanen en brut, esperant ser estriades.
Va ser construït per la gent Elimia, probablement al voltant de 430-420 aC, però mai s'acabà. És un temple dòric d'un tipus perípter amb columnes de 6×14 sobre un mesurament de base 21×56. L'estructura del temple està intacta amb el timpà en el seu lloc. Les columnes no són estriades, els tabuladors utilitzats per alçar els blocs són encara presents en la base, i no hi ha cap traça d'una nau o un sostre.
El temple de Segesta és, en la seva construcció, estil, i mida, un producte estàndard durant finals del 5è segle aC., excepte el seu estat inacabat i el seu estat notable de conservació que el fa un dels temples hel·lènics que sobrevisquin més importants al món.
[edita] El Teatre
El teatre molt ben conservat, segurament pels mateixos motius, està edificat d'alt d'un turó encara més alt que el temple. La pujada al teatre és una joia pels ulls que van veient el temple com agafa totes les formes.
Un mur de contenció envolta el forat de 63 m de diàmetre. Set cunes divideixen les places dels espectadors. Les separacions són fetes amb travertino provinent d'Alcamo. La divisió horitzontal del teatre permetia el desplaçament dels espectadors de'una secció a l'altra del teatre.
La zona més propera a la orquestra té vint files de seients, la zona superior però esta semidestruïda.
El teatre tenia una capacitat per a 3000 persones.
