Selecció Catalana de Futbol Australià
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
Un dels pocs esports en els quals la selecció catalana pot presumir de tenir representació oficial reconeguda internacionalment per poder participar en campionats és el futbol australià. Paradoxalment, no existeix encara cap Federació Catalana de Futbol Australià.
Aquest esport, tot i que molt desconegut al nostre país, ha agafat certa empenta i renom amb la participació de Catalunya al Campionat d'Europa que es va celebrar a Londres el passat dia 9 d'Octubre.
Taula de continguts |
[edita] Els orígens
El fet de ser un esport amb tant poques normes el fa molt fàcil d'aprendre. I això és el que van fer un grup d'amics del Camp de Tarragona, que van fundar els Belfry Valls a finals del 2002, després de veure uns quants partits de futbol australià per la televisió. Posteriorment es va fundar la Lliga de Futbol Australià de Catalunya(LFAC), que finalment ha pogut enviar uns quants representants per formar la selecció catalana a l'Europeu.
[edita] Debut per sorpresa
En un principi, el comitè organitzador del campionat (Aussie Rules International) havia inscrit només la selecció espanyola, formada per jugadors de l'únic equip espanyol d'aquest esport, els Madrid Bears. Però ells ja van jugar - sota el nom de Spanish Bulls - el passat Mundial a Austràlia pagant-se les despeses de la seva butxaca. Així doncs van decidir retirar-se del campionat continental i l'organització va convidar llavors Catalunya.
Catalunya va viatjar a Londres sense ni un sol australià a l'equip (quasi tots els altres països representants en tenien excepte França), amb un equip que tenia el jugador més jove (16) i el més vell (44) del campionat, i sense cap tipus d'experiència internacional. Ningú sabia quin seria el seu nivell, ni tan sols ells mateixos. Molts havien pensat que l'última posició estava reservada pels catalans. Però cada partit va ser una celebració en ella mateixa. ELs jugadors van mostrar un altíssim entusiasme, jugant sense por i amb molta passió. Com més jugaven, més aprenien i van anar millorant a passos de gegant durant tot el campionat.
[edita] La sorpesa dels debutants
Després de dues derrotes amb marcadors exagerats en els dos primers partits contra els que finalment serien semifinalistes, Bèlgica i Alemanya, la selecció va estar a punt de sorprendre un equip d'Israel amb molt de talent i dinamisme, i ple d'australians, perdent només per 8 punts. Aproximadament cap a dos quarts de 3 de la tarda, però, va arribar el moment que cap jugador integrant d'aquella selecció oblidarà: la somiada primera victòria per un gol de diferència contra un equip austríac format bàsicament també per australians. Escenes de joia i alegria es van estendre per sobre el camp després del so de la sirena final, amb el capità Quim Caballé abraçant-se al President de la Lliga Catalana i també jugador Pere Moliner. La gran celebració dels jugadors, cantant i ballant, abraçant-se contentíssims, va fer que la selecció es guanyés també l'estima del públic, que va saber apreciar l'esforç realitzat i el caràcter dels catalans animant-los en el partit de creuament amb l'altre grup.
I França fou la selecció a batre. No hagués pogut ser més igualat, amb cap dels dos equips sense australians. Però Catalunya va demostrar que la seva millora durant tot el dia no era cap miratge, i amb un gran partit del màxim golejador català, en Micky Rodríguez (2 gols i 2 behinds), la selecció va batre el francesos 53-44. La setena posició final va convertir-se ben aviat en 5ena per la retirada d'Anglaterra i Israel abans dels encreuaments per manca de jugadors disponibles (lesionats o retirats).
[edita] Jugadors de la primera i única participació internacional de la Selecció Catalana
- Pere Moliner Salinas
- Joaquim Caballé Mercadé
- Rafael Alcázar Párraga
- Jan Fairey
- Edgar Pérez i Estapé
- Eloi Pérez i Estapé
- Miguel Rodríguez Menéndez
- Pere Casan Bonet
- Wendell Pereira Nascimento
- Marcio Moreira Pacheco
- Gabaldo Dos Santos
- Mounir Chabarri
- Ricardo Muniz Guimaraes
- Rafael Carrasco Álex
- Joan Àlvarez Vives
[edita] Equips de la LFAC
- Belfry Valls: és el primer que es va crear a Catalunya, nascut a finals del 2002.
Al maig del 2003 va jugar a Madrid amb els Bears el primer partit entre clubs jugat mai a l'estat espanyol. Es l´actual campió de la LFCA.
- Gabas Tarragona: Fundat el 2004 per Gabaldo Dos Santos.
- Barcelona Stars: Fundat a finals de l'any 2005 per Pere Casan Bonet usant la franquícia del Wendells Salou, equip que ha fusionat forces amb el Gabas Tarragona.
- Lleida Coiots: Fundat el 2005 per Ricardo Muniz usant la franquícia dels antics Coyotes, equip adherit actualment a la disciplina dels Belfry Valls.
Equips desapareguts:
- Wendells Salou: Fundat el 2004 per Denis Pereira. Sotscampió de lliga l'any 2005. La franquícia ha passat a Barcelona, amb canvi de nom.
- Coyotes Alt Camp: Fundat el 2004 per Leandro Recendes. La franquícia ha passat a la ciutat de Lleida, sense canvi de nom.
[edita] Continuitat
El que havia d'haver estat el primer partit internacional de la Selecció de Catalunya s'havia d'haver disputat a Valls contra la selecció del Brasil. Degut a la participació de la selecció catalana al Campionat d´Europa aquest partit es va ajornar temporalment, i s´estan fent gestions per tal de buscar una data.
La selecció no és contemplada per la International Australian Football Council, que només reconeix a la LFA Catalunya dins d'Espanya (veure enllaços externs).
En canvi si que figura com a selecció a part per a l'altra gran federació internacional, la Aussie Rules International - escindida de la IAFC al 1995 - (veure enllaços externs), alhora que també inclou Catalonia dins de Spain.
Des de de la LFAC es treballa perquè a les webs es regularitzi la situació, posant-la al mateix nivell que Escòcia o Gal·les, però per això cal tenir una Federació.
Des de la Lliga Catalana comenten que necessiten el document oficial de la Generalitat que els acrediti com a Associació de Clubs, pas previ per tal de ser reconeguts com a Federació.
