Shimon Peres

De Viquipèdia

Shimon Peres

Shimon Peres ( hebreu: שִׁמְעוֹן פֶּרֶס), nascut Szymon Persky, ( Wieniawie, Polònia 1923 ) és un polític i estadista israelià, dues vegades Primer ministre d'Israel (1984-1986 i 1995-1996). Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Isaac Rabin i Iàssir Arafat, l'any 1994.

[edita] Joventut

Nasqué el 15 d'agost de 1923 amb el nom de Szymon Persky a la població de Wieniawie, en aquells moments situada a Polònia, i actualment anomenada Vishiniova a Bielorússia, fil d'una familia jueva laica, de classe mitja. El seu pare, Isaac ("Guetzl") Persky, era un empresari de posició acomodada, absent durant llargues temporades de casa seva, que mantingué una relació freda i distant amb el seu fill mentre la seva mare, Sara Meltzer, professora de llengua russa i bibliotecària voluntària en el seu temps lliure, fins i tot sobreprotegia el petit Shimon. De petit, Peres fou un nen tímid i solitari, amant dels llibres i atret pels ritus religiosos hebreus; motiu d'orgull dels seus mestres i la seva mare, que li proveïa constantment de material de lectura.

Les idees sionistes dels seus pares, molt populars entre els jueus d'aquell moment, es van sumar a l'onada d'antisemitisme que va assolar l'Europa Oriental de l'època, i que van acabar per causar la ruïna de la família a causa de les càrregues i confiscacions imposades als jueus. Per tot això, el pare va viatjar el 1932 a Palestina, en aquell temps sota domini britànic, per preparar l'emigració de tota la família, que es va concretar finalment l'any 1935. La resta de la família, entre ells els avis materns de Shimon, oncles i altres, que van decidir quedar-se, van córrer pitjor sort: pocs anys més tard, a l'arribada dels nazis al llogaret, van ser fet presoners al costat de la resta dels jueus a la sinagoga local, i cremats vius.

[edita] Adolescència a Palestina

A la seva arribada a Palestina, a l'edat de 13 anys, Shimon Peres va començar a cursar els seus estudis secundaris al col·legi «Gueula» de Tel Aviv, i posteriorment, va anar a viure i estudiar a l'internat agrícola de Ben Shemen. El 1940, amb 17 anys, va participar en el grup fundacional de la comuna Kibbutz Alumot, a les proximitats del Llac de Tiberíades.

[edita] Activitat política

Les seves conviccions sionistes i socialistes el van dur a integrar-se molt jove en el Partit Laborista (Mapai), cap el 1946.

Fou membre de l'Haganà, una organització armada clandestina que va lluitar per la formació d'un Estat jueu en territori palestí, objectiu que es va fer realitat amb la independència d'Israel l'any 1948. Des de llavors va començar a ocupar càrrecs polítics sota la protecció de David Ben Gurion, incloent el càrrec de Director General del Ministeri de Defensa (càrrec més administratiu que militar), des d'on va col·laborar amb la creació del reactor nuclear de Dimona. Peres va acompanyar Ben Gurion -i a Moshé Dayan— quan es van escindir del Mapai l'any 1965, fundant el partit Rafi. L'esclat d'una nova guerra àrab-israeliana el 1967 el va fer tornar al reunificat Partit Laborista, erigint-se en líder de la seva ala moderada. Va ocupar diversos ministeris en els Governs de Golda Meir i Isaac Rabin.

Shimon Peres amb Donald Rumsfeld

Amb aquest últim va ocupar la cartera de Defensa, càrrec que li va projecció fins a la presidència del govern després de la dimissió de Rabin el 1977. Va perdre les eleccions d'aquell mateix any enfront de la coalició dretana Likud, cedint el poder a Menahem Begin; va perdre de nou el 1981, amb un partit dividit per les disputes entre Peres i Rabin. Però el 1984 va aconseguir retornar al poder, encara que alternant-se en la presidència d'un govern de coalició amb el nou líder del Likud, Itzak Shamir.

Peres es va anar significant cada vegada més com partidari d'una pau negociada entre Israel i els àrabs, que inclogués concessions als palestins; tals postures van acabar per trencar la coalició de govern el 1990. Els laboristes van recuperar el poder en solitari al guanyar les eleccions de 1992, però amb Rabin com a màxim líder, donant-li suport Peres des d'un segon pla.

En el nou govern de Rabin Peres ocupà el Ministeri d'Afers exteriors impulsant l'obertura de converses de pau amb els països àrabs i amb l'OLP de Iàssir Arafat entre 1993 i 1994. Aquest últim any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Rabin i Arafat. L'assassinat de Rabin el 1995 —que va convertir a Peres en primer ministre— i la posterior victòria electoral del Likud van frenar el difícil procés de pau.

A principis de 2006, després de perdre les eleccions internes del nou Partit Laborista, refundat amb el nom d'Avodà, contra Amir Péretz, Peres es retirà d'aquest partit per unir-se a Kadima, partit format unes poques setmanes després per Ariel Sharon al separar-se del Likud. Va ser el número dos de la llista de Kadima a les eleccions a la Knéset (Parlament), posició que Sharon li havia promès i que Ehud Olmert li va ratificar a l'ocupar el lloc de Sharon, després del seu intermanament per un vassamment cerebral.