Sikkim

De Viquipèdia

Sikkim सिक्किम

Informació
Capital:	Gangtok
Població - Total - Densitat de població	540.493 h. (2005) 76 hab/km²
Superfície	7.096 km²
Governador	V. Rama Rao
Idioma	nepalès
Himne
Website [1]

Sikkim és un estat de la Unió Índia, el darrer en incorporar-se, el 1975. Es divideix en quatre districtes:

Mangan
Gyalshing
Namchi
Gangtok

Taula de continguts

1 Orografia
2 Població
3 Economia
4 Política
5 Bandera i escut
6 Història
- 6.1 Lepcha i rong
- 6.2 Monarquia hereditaria
7 Referències
8 External links
9 Veure també

[edita] Orografia

Està inmers a la cadena de l'Himalaia, que forma serralades amb valls profundes que arriben als 300 metres sobre el nivell del mar, i on hi ha un clima tropical molt humit i plagues de malària. Les principals alçàries són els Gangchhendsonga (8.578 metres), el tercer pic més alt del món, els Yanu (7.715 m), Kubra (7.322 m), Donkia Pachunkri (7.069 m), Pandim (6.713 m) i Nansigh (5.838 m), alhora que controlen alguns ports de muntanya entre l'Índia i el Tibet. Els principals rius del territori són el Tista, Latghung, Rangri, Lachen, Moing, Lachu i Ranjit. Pel que fa als llacs, els principals són els Bhewsa, Chola i Chijam.

[edita] Població

Segons el cens del 1991, les llengües més parlades de l'estat són: 63,1 % nepalès, llengua oficial de l'estat, el 8,0 % bothia o dzongkha (també parlada a Bhutan), 7,3 % lepcha (ètnia originària del territori) un 4 % limbu i un 3 % xerpa.

[edita] Economia

Només un 15 % del terreny és dedicat a l'agricultura. Es basa en el cardamom, planta fibrera de la qual n'ès el primer productor mundial (250 tones l'any). Hi ha 689 empreses dedicades a l'agricultura i transformació del te, cafè, fruites, flors i hortalisses. Un 80 % del territori és cobert de boscos, que sovint estan protegits. També practicaven conreus de subsistència, com el mill, arròs, moresc, pomes i la ramaderia d'ovelles, cabres i iacs. Hi ha indicis de jaciments minaires de plom, zinc, plata, ferro, bismut, coure i grafit, però són poc explotats. Pel que fa a la indústria, només té importància el tèxtil de caire artesanal, el licor i altres. Darrerament s'ha donat un fort impuls a la indústria turística, mercè els temples budistes i les muntanyes.

Estupa Do-drul-chorten a Gangtok

[edita] Política

Des del 1975 és el 22è Estat de la Unió Índia, i pe això compta amb un parlament propi de 33 diputats, una constitució i un president, però el govern de Delhi pot imposar i aplciar la president rule (govern directe des de Delhi) si ho creuen necessari. Antigament fou una monarquia, però el darrer monarca, Palden Thondup Namgyal, va morir el 1982 a Nova York, i els seus descendents no han fet valdre llurs drets.

Actualment domina l'escena política el Sikkim Sangrad Parishad (SSP), dirigit per Nar Bahadur Bhandari. Per altra banda, el Partit del Congrés de l'Índia, que dominava la política hindu, va absorbir el 1975 els dos partis tradicionals del país, el Partit Nacional de Sikkim (SNP) de base tibetana, i el National Congress Party of Sikkim (NCPS) de base gurkha, que el 1977 s'uniren al partit.

[edita] Bandera i escut

La bandera de Sikkim estigué en ús fins el 1975 i després fou abolida. Té la proporció 5:8 i fou adoptada el 1962 substituint a un model anterior mes complex que estava vigent des aproximadament l'any 1914. L'escut es va conservar.

Escut de Sikkim

[edita] Història

[edita] Lepcha i rong

Sikkim estava habitat en temps remots per tres tribus que foren absorbides pels lepcha la procedència dels quals es incerta però probablement venien del Tibet.

Primer organitzats com tribu, van passar a un nou estadi sota Tur Ve Pa No que fou elegit rei (Punu) vers el 1400. El van succeir Tur Song Pa No, Tur Aeng Pa No i Tur Alu Pa No fins la mort del darrer en que la monarquia es va acabar.

L'emigració dels tibetans al segle XI, va fer moure a l'ètnia dels rongs per evitar conflictes. Els rong es van dividir entre els Barrets grocs i el Barrets vermells i la darrera facció fou finalment admesa com aristocràcia a Sikkim. Els rong es van apoderar de les terres de Sikkim amb una política agressiva a la que no van fer res per oposar-hi els pacífics lepcha. Els rong van nomenar líder a Phuntsok Nagyal, un avantpassat del qual havia fundat el regne de Minvang al Tibet Oriental en el segle IX. Amb Phuntsok es va inaugurar una dinastia que va governar una part de Sikkim.

En el segle XV el rei de Sakya tenia a la seva cort un notable anomenat Kheye Bumsa d'origen bhutanès, que va establir contacte amb els lepcha que tenien per cap a un rong anomenat Thekong Tek, que li va profetitzar que els seus descendents governarien Sikkim. El tercer fill de Kheye, Mipon Rab, va succeir al seu pare i va tenir quatre fills, que foren els ancestres dels principals clans del país. Un altre fill de Kheye, anomenat Guru Tashi, va succeir al seu germà Mipon i es va establir a Sikkim a petició dels lepcha que estaven dividits en petits clans. Pertanyia a una nomble família tibetana khampa, i hi va anar amb un grapat de monjos guelukpa (barrets grocs).

Cap el segle XVI fou visitat per Horazio della Penna i Samuel van der Putte, que l'anomenaren Bramachon, i Bogle l'anomenà Demoyon.

[edita] Monarquia hereditaria

El cap lepcha Sambre fou nomenat lloctinent de Guru Tushi al que van succeir com a reis Jowo Nagpo, Jowo Apha i Guru Tenzing; aquest darrer va morir el 1642 i després d'ell la monarquia esdevingué hereditària (fou la dinastia Namgyal, que va governar 332 anys).

El seu fill, el monjo Phun-tshogs rNam-rgyal (Pencho Namgyal) fou coronat rei de 'Bras-ljongs (Sikkim) per Lhabtsun Chenpo, de tradició Dzogs-chen-po, Sems-dPa'chenpo, de tradició nNga'-bdag-pa, i serà tributari del Dalai Lama del Tibet, i posteriorment, amb sobirania nominal xinesa.

Phuntsok Namgyal regnava sobre un territori molt mes gran que la actual Sikkim, i va traslladar la capital des de Gangtok a Yoksom. Els rNam-rgyal van aconvertir els lepcha al budisme i construiren un total de 67 monestirs, els principals dels quals eren Dubde (sGrub-sde gsang snags) el 1644, el de Katcho Palri (Mkha'-spyod dPalri) el 1682, el de Tashinding (nKra-shis-sding) de finals del segle XVIII i el de Padma Gyant'tse pel rei Phyag-dor rNam-rgyal el 1704, l'abat del qual consagrarà els sobirans del regne. Phuntsok donc va imposar el budisme com a religió d'estat. El va succeir el seu fill Tensung (1670) que va traslladar la capital a Rabdentse.

El 1686 fou proclamat el seu fill Chador que fou deposat pels bhutanesos cridats per una de les esposes del seu pare, el qual es va exiliar a Tibet on va rebre el govern d'un principat. Pedi, l'esposa de Tensing, va assolir el tron, però els tibetans van intervenir i van restaurar a Chador però els bhutanesos van conservar una part del país. El 1716 Chador va morir finalment assassinat per Pedi.

Fou proclamat rei el seu fill Gyurmed durant el regnat del qual els malcontents es van revoltar a Limbuana i es van separar de Sikkim unint-se a Nepal; també es va revoltar el cap dels magar, Tashi Bidur però fou sotmès. Gyurmed va morir encara jove, el 1733 sense deixar descendència (era impotent) però els monjos van inventar la existència d'un nen encara no nascut de la reina, que fou acceptat com hereu legítim amb el nom de Phuntsok II.

Part del poble se li va oposar per considerar-lo il·legítim. Tamdang, un conseller, es va apoderar del govern però en fou aviat expulsat. El general lepcha Chanzod Karwang va impedir qualsevol intent i els tibetans van imposar la tutela del jove rei Punthsok II Namgyal.

Els magar es van tornar a revoltar i es van unir a Bhutan. El 1752 es van revoltar sense èxit els tsongs. Bhutan va ocupar diversos territoris i els gurkhes de Nepal van amenaçar el país (van fer fins a 70 incursions), però finalment es va signar la pau el 1775.

A Phuntsok II el va succeir el 1780 el seu fill Tenzing, i aviat els nepalesos van trencar el tractat i es van apoderar de certs territoris, el 1788 i altre cop el 1792. L'atac dels nepalesos va obligar al rei a aixoplugar-se al Tibet. La intervenció xinesa va derrotar als nepalesos i els va rebutjar cap a Nepal, però els gurkha tornaren a atacar el país el 1793 i ocuparen Sikkim fins als marges del riu Tista (que van conservar fins el 1817), però finalment la monarquia fou restaurada, i la corona va passar llavors a (1793) a Tsudphud ja que el seu pare Tenzing havia mort mentrestant a Lhasa. La capital es va traslladar a Tumlong (des de Rabdantse). Com que l'amenaça nepalesa persistia, Sikkim es va acostar als britànics, enemics dels gurkhes i en guerra amb ells des el 1814 fins el 1816 en que el tractat de Saugali va posar fi al conflicte.

El 1817 es va signar el tractat de Tiltaya entre Gran Bretanya i Sikkim, per el que es retornaven a Sikkim els territoris arrabassats pels nepalesos fins al riu Tista. Des llavors la influencia britànica fou preponderant.

Sota pressió britànica Sikkim va haver de cedir Darjeeling (1835) que el 1839 va passar als britànics amb els contraforts de la muntanya, però les compensacions britàniques que s'havien promès no es van entregar i es va iniciar una època de males relacions.

El segrest de dos metges britànics el 1849 va provocar l'enviament d'una expedició militar el 1850 que va obligar al sobirà a cedir mes territoris. Nous atacs de territori britànic procedents de Sikkim van provocar una segona expedició el 1860 però foren rebutjats a Rinchenpong; el 1861 els britànics van enviar una nova força mes poderosa sota comandament del coronel Glower que va ocupar la capital Tumlong i va imposar el protectorat.

El 1863 Sidekeong va succeir al seu pare Tsugphud. El 1874 el va succeir el seu germanastre Thutob. El 1886 certes construccions britàniques al país van provocar l'enviament d'una força tibetana; hi va haver un enfrontament entre britànics i tibetans i aquestos es van retirar.

El 1889 Xina, nominal sobirana de Sillim, reconegué la independència del país i es fixaren les fronteres pel nord. Però el maharaja mThu-stobs rNam-rgyal es negà a col·laborat i fou fet presoner (exilat a Tibet 1892-93 i a India 1893-95). Els britànics hi nomenaren un Political Officer essent el primer Charles White. El 1904, davant la por d'una expansió russa, una expedició fou enviada al Tibet des el Sikkim, on el coronel Younghusband va imposar un tractat beneficiós. El 1914 va succeir a Thutob el seu fill Sidekong Tulku, però va morir el mateix any i el va succeir el seu germanastre Tashi (bKra-shis) rNam-rgyal, que va destacar com reformista.

El 1918 el nou monarca recobrà els poders reials i admet l'ajut d'un Consell Legislatiu. El 1921 el regne tenia 82.000 habitants. El protectorat, que fou transferit a la India el 1947.

Quan l'Índia es va independitzar el 1947, Sikkim rebé també la independència formal de la Gran Bretanya, però l'Índia n'assumí funcions tutelars. El mateix any Kazi Lhendup Dorji fundà el Sikkim State Congress per formar-hi un govern democràtic. El 5 de desembre del 1950 signà un tractat amb l'Índia, pel qual aquesta s'encarrega de la defensa, les comunicacions i la representació exterior. El 1962 es va implantar l'estat d'emergència, degut a les diferències polítiques entre nepalesos i tibetans, la política lingüística i les reivindicacions xineses. Tashi va morir el 1963 i el va succeir el seu fill Palden Thondup (dPal·ldan Don-grub) rNam-rgyal (1963-1982), i entre el 1965 i 1967 hi ha enfrontaments entre l'exèrcit xinès i l'hindi a la frontera amb Sikkim.

El 1970 hi va haver agitació demanant la fi de la monarquia i l'establiment de la democràcia; la agitació va arribar al zenit el 1973. A les eleccions del 1973 venç el Partit Nacional de Sikkim (SNP), de majoria tibetana, cosa que provocarà incidents amb el Sikkim National Congress Party (SNCP) de majoria nepalesa. De resultes d'això, l'exèrcit hindu ocupà el país i es va imposar un administrador (B. S. Das).

S'elaborà una nova constitució, segons la qual el maharaja només tindria títol honorífic i s'implanta un govern prohindu. Rebrà l'estatut d'Estat Lliure Associat. El 4 de setembre de 1974 el líder del Partit del Congrés de Sikkim, Kazi Lendup Dorji, fou nomenat ministre principal. El rei (Chogyal) va ser mantingut com a figura simbòlica al front de l'estat, però les seves funcions van passar a la practica al governador B.B. Lal. Després d'un referèndum de ratificació poc clar celebrat el 1975, i l'oposició del sobirà al govern estranger, es va procedir a la deposició de la monarquia i la declaració de Sikkim com estat de la Unió (16 de maig de 1975) com el 22è Estat. El rei s'exilià a Nova York i tant el Sikkim National Party (SNP) com el Sikkim National Congress Party (SNCP) s'incoporen al Partit del Congrés de l'Índia.

Després de les eleccions de 1979 Nar Bahadur Bhandari va encapçalar el govern, essent reelegit el 1984 i 1989. El 1994 Pawan Kumar Chamling va assumir aquest càrrec. El moviment nacional té una força important a Sikkim.

[edita] Referències

Holidaying in Sikkim and Bhutan – publicat a Nest and Wings – ISBN 81-87592-07-9
Sikkim — Land of Mystic and Splendour – publicat a Sikkim Tourism.
Manorama Yearbook 2003 – ISBN 81-900461-8-7
Ecosystem of Sikkim — Flora, Fauna, passes de muntanya i clima.
Història de Sikkim
Sikkim state statistics Estadístiques de Sikkim.
China backs India's bid for U.N. Council seat; Amit Baruah; The Hindu 2005-04-12.