Svalbard
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | noruec | ||||
| Capital | Longyearbyen |
||||
| Ciutat més gran | Longyearbyen | ||||
| Govern | Democràcia parlamentària Harald V Per Sefland |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
62.049 km² (125è) - |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
2.756 (230è) — 0,04 hab/km² (-) |
||||
| Moneda | Corona noruega¹ (NKK) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
UTC (UTC+1) UTC (UTC+2) |
||||
| Autonomia especial |
Tractat d'Svalbard del 1920 | ||||
| Himne nacional | Ja, vi elsker dette landet | ||||
| Domini internet | .no, (.sj) establert però no utilitzat | ||||
| Codi telefònic | +47 |
||||
| Gentilici | Svalbard | ||||
Arxipèlag Svalbard, molt sovint anomenat incorrectament Spitzberg o Spitsberg pel nom que rep l'illa més gran de l'arxipèlag, és un conjunt d'illes situades l'oceà Glacial Àrtic, a uns 1.000 km al nord d'Escandinàvia.
Forma part del Regne de Noruega.
Les seves coordenades geogràfiques abasten des dels 74º als 81º de latitud Nord.
Forma la part més septentrional de Noruega. Tres de les illes estan habitades: Spitsbergen, Bjja i Hopen. Es considera el territori habitat amb vida familiar, ja que no és una simple base militar ni només de recerca científica, més septentrional del món.
Taula de continguts |
[edita] Història
És possible que els víkings, o potser els rusos, descobrissin Svalbard cap el segle XII. Es conserven relats tradicionals escandinaus d'una terra coneguda com Svalbard - literalment "riba freda" - però, indiscutiblement, va ser l'holandès Willem Barentz qui la va descobrir el 1596. Les illes van servir com base balenera internacional durant els segles XVII i XVIII i també es van establir en elles les bases operatives de moltes de les expedicions àrtiques. La cartografia geològica de l'arxipèlag va ser dirigides pels equips de Cambridge i altres universitats, encapçalats principalment per W. Brian Harland, des de les dècades de 1940 fins a 1980.
L'illa més amb més superfície es diu Spitsbergen (becs dentats), nom molt popularitzat però utilitzat inadequadament per a referir-se a tot l'arxipèlag.
[edita] Política
Segons els termes del Tractat de Svalbard de 9 de febrer de 1920, la diplomàcia internacional reconeixia la sobirania noruega. Noruega va prendre l'administració de Svalbard el 1925. No obstant això, segons el Tractat, hi havia altres països amb dret a explotar els dipòsits minerals i altres recursos naturals "en peus d'absoluta igualtat". Com resultat un assentament rus permanent i més o menys autònom va ser creixent a Barentsburg. Altre assentament rus a Pyramiden va ser abandonat el 2000. En algun temps, la població russa (o soviètica) de Svalbard superava considerablement la població noruega, encara que això ja no és així. En el passat han explotat els recursos de l'illa companyies dels EEUU, Gran Bretanya, Alemanya, Suècia i els Països Baixos.
[edita] Geografia
Les illes que formen l'arxipèlag cobrixen una superfície de 62.050 km². Dominen tres grans illes: Spitsbergen (39.000km²), Nordaustlandet (14.600km²) i Edgeøya (5.000km²).
El 60% de Svalbard està coberta per glaceres i extensions nevades. No obstant això, la corrent de l'Atlàntic nord atempera el clima àrtic mantenint les aigües netes i navegables durant la major part de l'any. Svalbard se situa al nord del Cercle Polar Àrtic i a Longyearbyen, el sol de mitjanit dura des del 20 d'abril fins al 23 d'agost i la foscor perpètua des del 26 d'octubre fins al 15 de febrer.
Les temperatures mitjanes oscil·len entre els -16ºC al gener i els +6ªC al juliol. Les precipitacions anuals mitjanes són tan sols d'uns 200 litres però com l'evaporació és molt baixa la terra acostuma a estar sempre humida. A l'estiu hi sovinteja la boira o fum de l'àrtic.
La tundra àrtica (amb més de 400 espècies de plantes amb flor) cobreix les terres no cobertes pel gel de les glaceres o de les muntanyes.
Les illes també serveixen com zona de cria de l' oca de galta blanca (Branta leucopsis) i d'una gran varietat de diferents aus. Quatre espècies de mamífers habiten l'arxipèlag: el ratolí de camp de Svalbard Microtus epiroticus, la Guineu àrtica, el ren de Svalbard (una subespècie) i els óssos polars protegits oficialment.
Colònies
- Barentsburg (Баренцбург) (Colònia russa -- població: 900)
- Bjja
- Grumant (Грумант) (Colònia russa, abandonada en 1961, es va anunciar el ressorgiment de treballs miners en 2003)
- Isfjord radio
- Longyearbyen (població: 1.700) *Ny-Ålesund (població: 40)
- Pyramiden (Пирамида) (colònia russa, abandonada en 2000)
- Smeerenburg (Colònia holandesa, abandonada al voltant de 1960)
- Sveagruva (població: 210)
No existeixen carreteres que uneixin les diferents colònies de la illa; els mitjans de transport són el vaixell, l'avió, l'helicòpter i la moto de neu. També hi ha automòbils que fan trajectes curts.
[edita] Economia
Durant molt temps, els principals establiments en les illes Svalbard, tant noruecs com russos, estaven dirigits a l'explotació de les mines de carbó, la qual cosa ve a confirmar la teoria de la tectònica de plaques, ja que no existeixen arbres en l'arxipèlag actualment, per raons climàtiques.
Actualment el turisme és més important que la mineria del carbó. L'aeroport de Longyearbyen és internacional i a l'estiu hi arrriben vaixells turístics des de la Noruega continental. S'ha establert una universitat internacional i s'hi desenvolupen treballs científics especialment pel que fa composició de l'a l'atmosfera. Ny-Alesund és l'assentament humà, amb població bàsicament de científics, més al nord de l'arxipèlag compta amb un radar per a estudis científics.
[edita] Demografia
Svalbard té una població d'aproximadament 2.800 habitants. El 60% d'ells són noruecs i el 40% russos i ucranians. L'idioma oficial és el noruec, encara que també es parla el rus en les colònies russes (miners de la companyia Arktikungol).
[edita] Enllaç extern
- Informació general sobre Svalbard (lloc oficial en anglès)
| Comtats de Noruega |  |
|---|---|
 Akershus |  Aust-Agder |  Buskerud |  Finnmark |  Hedmark | |  Hordaland |  Møre og Romsdal |  Nordland |  Nord-Trøndelag |  Oppland |  Oslo |  Østfold |  Rogaland |  Sogn og Fjordane |  Sør-Trøndelag |  Telemark |  Troms |  Vest-Agder |  Vestfold |
|
 Svalbard | Bouvet | Jan Mayen |
|
