To
De Viquipèdia
En acústica, el to és la qualitat del so que ens permet distingir dos sons, per exemple:
- dos notes musicals entre si. És a dir, és la característica que ens permet distingir un Do d'un Re produïts per un mateix instrument.
- la mateixa paraula pronunciada per dos persones distintes (encara que ací també influïx el timbre, per la qual cosa és més apropiat l'exemple anterior).
El to depèn de la freqüència de l'ona. Parlarem de tons greus, migs i aguts, depenent de la freqüència que tinga el so:
- Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz).
- Tons migs (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz).
- Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).
En el cant, el to és fonamental, per a poder diferenciar els distints rangs vocals, ésa dir, el to ens permet parlar de tenor, soprano...
El so pot ser pur, però quasi la totalitat d'ells són mescla de sons de distinta longitud d'ona que conformen el so resultant. Els sons afegits a l'ona principal (la que dóna el to), s'anomenen harmònics i seran els que determinen el timbre. La ona principal s'anomena freqüència fonamental.
La forma en què és percebut el to és el que es coneix com l'altura del so, que determina com de (baix) greu o (alt) agut és eixe so.
 Portal de la música |
Terminologia musical | Editar |
|
A cappella | Accellerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Acord aparent | Acord estructural | Acord ornamental | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Afinació | Agut | Allargando | Allegretto | Allegro | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Andantino | Appoggiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Assai | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Dissonància característica | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Dominant secundària | Enharmonia | Enllaç compost | Enllaç harmònic | Enllaç progressiu | Enllaç regressiu | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Funció formal | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transpositor | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Meno allegro | Meno mosso | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Molto | Mordente | Moviment harmònic (música) | Moviment harmònic cadencial | Moviment harmònic de prolongació | Nachschlag | Negra | Non troppo | Nota | Nota vienesa | Octava | Ornament | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Peu | Peus solapats Pianissimo | Piano | Picat | Più allegro | Più mosso | Pizzicato | Poco a poco | Portamento | Prestissimo | Presto | Rallentando | Ritardando | Ritenuto | Ruta cadencial | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncope | Stringendo| Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Unitat formal | Veu | Vibrato | Vivace | 5/4 cadencial | 6/3 cadencial | 6/4 cadencial | 6/4 semicadencial | 6a afegida | 6a napolitana |
||
