A cappella

De Viquipèdia

Conté arxius de so
	Més info

La música a cappella és un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental o una peça prevista per a ser interpretada d'aquesta forma. A cappella és una paraula italiana per a designar (música) com a la capella; això es refereix al fet que a les esglésies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers centenars d'anys d'existència. De vegades es deletreja malament com a capella, que és derivat del vocable llatí (tot i que en llatí capella vol dir cabra petita), o de vegades acapella.

Taula de continguts

1 Tradicions religioses de cant a cappella
2 L'a cappella modern
3 Emular instruments
4 Alguns grups que canten a cappella
5 Enllaços d'àudio
6 Enllaços externs
7 Referències

[edita] Tradicions religioses de cant a cappella

La música a cappella originalment era, i segueix sent en certa manera, utilitzat a la música religiosa. El cant gregorià és un exemple de cant a cappella, així com a la majoria música vocal sagrada del Renaixement. Els madrigals, fins el seu desenvolupament al primer barroc en que es comença a interpretar amb acompanyament instrumental, és freqüentment una forma a cappella.

[edita] Cristianisme

Esglésies cristianes actuals que condueixen els seus serveis religiosos sense acompanyament musical incloeixen els Amish, els Antics Baptistes Regulars, els Baptistes Primitius, els Germans de Plymouth, la majoria d'Esglésies de la congregació de les Esglésies de Crist, els Antics Germans Baptistes Alemanys, alguns Esglésies Prebisterianes exclussivament psalmòdiques i l'Església Ortodoxa de l'est. Molts Mennonistes també realitzen els seus serveis sense instruments. L'Arpa Sagrada, un tipus de música religiosa folklòrica, és un estil de cant religiós a cappella, però és més utilitzat a convencions i trobades de cant que no pas a les pròpies esglésies.

Aquest estil va començar a desenvolupar-se a Europa al voltant del finals de 1400; les primeres obres eren sovint identificades amb Josquin Desprez. Les primeres a cappellas' semblen haver estat acompanyades d'instruments, encara que aquests instruments doblaven la veu dels cantants i no eren independents. Cap el segle XV l'estil va ser desenvolupat completament; Les obres Palestrina són considerats exemples excel·lents. Després de Palestrina, la cantata va començar a ocupar el lloc de la música a cappella.^[1]

[edita] Judaisme

Els serveis religiosos tradicionals del judaisme no incloeixen instruments musicals. La utilització d'instruments està tradicionalment prohibida durant el Shabat com a precaució contra els intèrprets que vulguin reparar els seus instrumens, cosa prohibida aquells dies. (La prohibició ha estat relaxada a moltes Reformes i algunes congregacions conservadores.) De forma similar, quan families jueves o corals grans canten cançons tradicionals de Shabat conegudes com a zemirot, fora del context formal dels serveis religiosos, normalment ho fan a cappella, i les celebracions de Mitzvah Bar i Bat del Shabat de vegades proporcionen entreteniment amb grups corals a cappella. A més, molts jueus consideren que el periode de 49 dies de l'Omer entre Passover i Shavuot ha de ser una època de semi-penitència on la música instrumental no és permesa. Això ha conduït a una tradició del cant a cappella de vegades conegut a com música sefirah.^[2]

[edita] Islam

Alguns musulmans han adoptat la forma de música a cappella des que l'Islam tradicional prohibís l'utilització d'instruments excepte alguna percussió bàsica. Les obres a cappella musulmanes són anomenades anasheed

[edita] L'a cappella modern

Actualment el terme s'aplica a músics o grups vocals que interpreten les seves obres sense cap acompanyament instrumental, encara que ho poden acompanyar emulant la sonoritat dels instruments amb les seves veus, micròfons i efectes electroacústics.

Els King Singers van ser acreditats amb interés promocional en una actuació a cappella dels anys 60. La música a cappella va aconseguir una nova renaixença a partir del final dels anys 80, estimulada pels èxits de cançons gravades per artistes com The Manhattan Transfer, Bobby McFerrin i Boys II Men. Aquesta situació va convertir-se en un estímul per a les universitats, que van veure néixer una gran quantitat de conjunts vocals universitaris. El més antic de tots els existents és The Whiffenpoofs de la Universitat de Yale, entre els quals el 1909 s'hi trobava Cole Porter.

Altres moviments importants derivats de l'a cappella modern incloen el Barbershop o el doo-wop. L'a cappella actual inlou moltes bandes i grups que afegeixen percussió vocal o beatboxing per a crear efectes de so de pop/rock. Existeien, a més, molts remanents de la música a cappella a la música cristiana.

Els arranjaments de música pop per a petits conjunts a cappella incloen normalment una veu cantant a la melodia principal, un cantant a la línia de baix rítmic i la resta de veus contribuint a l'acompanyament polifònic.

A cappella pot ser descrit també com la utilització només de les pistes d'una gravació multipista instrumental i vocal, per a ser remesclada o gravada a discs de vinil per a DJs. Alguns artistes de vegades treuen al mercat cançons de les seves gravacions més populars que els fans poden remesclar. Un exemple és el de Danger Mouse, que va remesclar el The Black Album de Jay-Z amb el The White Album dels Beatles, creant el The Grey Album.

El creixent interés que provoca l'a cappella modern (particularment els grups universitaris) pot ser vist a la gran quantitat de competicions com l'International Championship of Collegiate A Cappella i Varsity Vocals, ambdós grups membres del Contemporary A Cappella Society. Aquest estil no està reservat només a interpretacions en directe; trobem centenars de gravacions al mercat d'obres només interpretades a cappella produïdes al llarg de la passada dècada. El desembre de 2006, el Recorded A Cappella Review Board (RARB) havia comptabilitzat més de 660 àlbums des de 1994, i el seu fòrum de discussió té més de 900 usuaris i 19.000 articles.

[edita] Emular instruments

Les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten a capella; de vegades poden intentar emular la instrumentació reproduïnt la melodia amb els seus acord vocals. Per exemple, "Twilight Zone" de 2 Unlimited era cantada a cappella com a instrumentació a la comèdia de televisió Thompkins Square. Un altre exemple famós d'emular instrumentació a través del cant és el tema per a la sèrie La Família Adams. Grups com Vocal Sampling o Undivided intenten emular sons llatins a través del cant a cappella. L'artista vocal Bobby McFerrin és famós per les seves emulacions.

El beatboxing és un tipus de a cappella popular de la comunitat hip hop, on el rap és de vegades interpretat a cappella de forma informal.

[edita] Alguns grups que canten a cappella

A Cappella Harmony Quartet
A Capella Language
AC Rock
Anonymous 4
AVB
Bella Voce
Bocapella
Cabernet
Boyz Nite Out
Chord on Blues
Dale Warland Singers
Da Vinci's Notebook
Glad
Golden Apple Quartet
Impulse
JD y MJ
Ladysmith Black Mambazo
N´voz Banda Vocal Colombiana
On a Sensual Note
Penn Masala
Petit Comité
Rajaton
The Real Group
RIT Brick City Singers
Rockapella
Singin' Five
St. Olaf Choir
Street Sounds
Sweet Honey in the Rock
Take 6
Take Note
The Anita Kerr Singers
The Birmingham Sunlights
The Bobs
The Comedian Harmonists
The EDLOS
The Flying Pickets
The King's Singers
The MadHatters
The Swingle Singers
Neri Per Caso (sitio no-oficial)
Toxic Audio
TR Griffin
Try-Tone
The Vocal Majority
The Williams Octet
The Yale Society of Orpheus & Bacchus
The Yale Whiffenpoofs
Undivided
Vox One
Voz Veis
Wise Guys
X C O R

[edita] Enllaços d'àudio

Orlando di Lasso, Hodie completi sunt à 6

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

↑ "a cappella". (2006). A l'Enciclopèdia Britànica. Recuperat el 2 de desembre de 2006, de l'Enciclopèdia Britànica Online
↑ Shircago, Jewish A Cappella and Sefriat Omer [1].

Portal de la música	Terminologia musical	Editar
A cappella \| Accellerando \| Acciaccatura \| Accident \| Accent \| Acord \| Acord aparent \| Acord estructural \| Acord ornamental \| Ad líbitum \| Adagietto \| Adagio \| Afinació \| Agut \| Allargando \| Allegretto \| Allegro \| Alteració \| Altura \| Amalgama \| Anacrusi \| Andante \| Andantino \| Appoggiatura \| Arc \| Armadura \| Arpegi \| Aspiració \| Assai \| Baix continu \| Barra de compàs \| Batiment \| Becaire \| Bemoll \| Bitonal \| Blanca \| Cadència \| Clau \| Coda \| Compàs \| Consonància \| Contratemps \| Contrapunt \| Corxera \| Crescendo \| Da capo \| Decrescendo \| Diapasó \| Diminuendo \| Dinàmica \| Dissonància \| Dissonància característica \| Doble bemoll \| Doble sostingut \| Dodecafonisme \| Dominant secundària \| Enharmonia \| Enllaç compost \| Enllaç harmònic \| Enllaç progressiu \| Enllaç regressiu \| Escala \| Figures \| Floritura \| Forte \| Fortissimo \| Frase \| Freqüència \| Funció formal \| Fusa \| Glissando \| Grau \| Greu \| Grupet \| Grups artificials \| Harmonia \| Instrument transpositor \| Interval \| Larghetto \| Largo \| Legato \| Leitmotiv \| Lento \| Lligadura \| Loco \| Maestoso \| Marcato \| Melodia \| Meno allegro \| Meno mosso \| Mezzoforte \| Mezzopiano \| Moderato \| Modulació \| Molto \| Mordente \| Moviment harmònic (música) \| Moviment harmònic cadencial \| Moviment harmònic de prolongació \| Nachschlag \| Negra \| Non troppo \| Nota \| Nota vienesa \| Octava \| Ornament \| Partitura \| Pedal \| Pentacordo \| Pentagrama \| Peu \| Peus solapats Pianissimo \| Piano \| Picat \| Più allegro \| Più mosso \| Pizzicato \| Poco a poco \| Portamento \| Prestissimo \| Presto \| Rallentando \| Ritardando \| Ritenuto \| Ruta cadencial \| Semicorxera \| Semifusa \| Semipausa \| Semitò \| Signe de prolongació \| Silenci \| Síncope \| Stringendo\| Sostingut \| Suspensió \| Tacet \| Tempo \| Temps \| Tetracord \| Tierce coulée \| Timbre \| Tonalitat \| To \| Transposició \| Trémolo \| Trinat \| Unitat formal \| Veu \| Vibrato \| Vivace \| 5/4 cadencial \| 6/3 cadencial \| 6/4 cadencial \| 6/4 semicadencial \| 6a afegida \| 6a napolitana