Trípoli (Líban)

De Viquipèdia

Líban

Trípoli (en àrab طربلس, Trablus o Tarābulus al-Shām) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants. Es capital del muhafaza del Líban Nord. En català antic es deia Trípoli de Súria (italià Trípoli di Suria) i se l’anomenava fins la meitat del segle passat Trípoli de Síria com a contraposició a Trípoli de Líbia o Trípoli de Barbaria. Està situada al nord del Líban, a 85 km de Beirut.

És avui un gran port comercial. El seu port es diu Al-Mina i te una refineria on arriba petroli dels pous de Kirkuk al Kurdistan. La seva població actual es de mes de 400.000 habitants, pero eren menys de 200.000 fa nomès trenta anys.

[edita] Història

El seu nom ve del grec Trípolis (tres ciutats) aixi anomendada per la seva separació en tres parts distintes destinades als comerçants vinguts de Tir, Sidó i Aradis, les tres ciutats fenícies que la van fundar vers el 700 aC en un lloc situat una mica al nord del cap Theuprosopon. Tenia un gran port i els seus habitants es dedicaven activament al comerç marítim.

Possessió persa, macedònia, dels diacons, egípcia, selèucida, armènia, romana i bizantina, va passar als àrabs el 638. El 1102, després de la primera croada, la ciutat fou assetjada per Ramon IV de Tolosa. El setge va durar gairebé 10 anys i va provocar seriosos danys a la ciutat, que va caure sota el domini dels croats el 1109. Llavors va esdevenir la capital d’un comtat amb forta presencia occitana, que fou un dels principals Estats francs del Pròxim Orient

Vegeu Comtat de Trípoli

El 1289 fou conquerida pel soldà mameluc egipci Qalawun al-Alfi i fou destruïda, però es va reconstruir una mica mes al interior.

Va estar sota domini otomà fins que el 1918 la regió anomenada Gran Líban va quedar sota control francès que en va obtenir el mandat de la societat de les Nacions, i va seguir els destins del Líban. Va patir destruccions durant la guerra el 1975 i 1976 i el comerç va decaure notablement. Encara avui les lluites partidistes i les seqüeles de la guerra impedeixen un desenvolupament sostingut.

[edita] Llocs i monuments

La ciutat és coneguda per l'antiga ciutadella de Sant Gil, que fou la residència dels comtes de Trípoli. Avui és un lloc turístic.

[edita] Governants

Dinastia dels Banu Ammar
- Amin al-Dawlah Hassan 1070-1072
- Djalal al-Malik Ali 1072-1099
- Fakhr al-Mulk 1099-1101
Comtat de Trípoli
- Ramon I (Ramon IV de Sant Gèli comte de Tolosa) 1106
- Bertran de Sant Gèli 1109-1112
- Ponç 1112-1137
- Ramon II 1137-1151
- Ramon III 1151-1187
- Boemond I (III d'Antioquia 1163-1201) 1187-1201 (regent)
- Ramon IV (I d'Antioquia) 1201-1216
- Rupin d'Antioquia 1216-1219
- Boemund II (IV d'Antioquia) 1219-1233
- Boemund III (V d'Antioquia) 1233-1251
- Boemund IV (VI d'Antioquia 1251-1268) 1251-1274 (perd Antioquia però en conserva el títol)
- Boemund V (VII d'Antioquia) 1274-1287 (títol d'Antioquia nomes nominal)
- Sibil·la 1287
- govern local 1287-1288
- Llúcia 1288-1289
A Egipte 1289
Nawruz al-Harzi 1412-1414
A Egipte 1414
Als otomans 1516
- Emirs Maànides o Banu Ma'an
- Fakhr al-Din I 1516-1544
- Qurqumaz 1544-1585
- Fakhr al-Din II 1590-1635
- Mulhim I 1635-1657
- Ahmad 1657-1697
- Emirs Shihàbides
- Bashir I Shihab 1697-1707
- Haidar 1707-1732
- Mulhim II 1732-1754
- Mansur 1754-1770
- Yusuf 1770-1788
- Bashir II 1788-1840 (primer emir cristià, sota sobirania egipcia del 1832 al 1840)
- Bashir III 1840-1842