Vespres Sicilianes
De Viquipèdia
Les Vespres sicilianes són un aixecament popular de l'illa de Sicília contra la tutela del rei francès Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal, des de 1266, que va durar de 1282 a 1287.
[edita] Antecedents
Al pujar al tron Manfred I de Sicília el Papa Climent IV l'exomunicarà per ser fill il·legítim del seu pare, esdevenint el regne de Sicília feu del Papat. El 1262 Constança de Sicília, filla de l'anterior es casa amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constança l'hereva de Manfred, provoca l'antipatia del francès Climent IV que buscarà ajuda en Carles I d'Anjou, germà petit del seu aliat Carles IX de França.
Les tropes de Carles d'Anjou entren a l'illa i batran Manfred I a la batalla de Benevent, mentre Carles és coronat rei de Sicília a Roma el 1266.
Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegia vers el sud, així la capital es traslladada de Palerm a Nàpols. De resultes d'aquest aixecament, es produeix la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília, peninsular o regne de Nàpols, sota domini angeví, i el regne de Sicília, insular, sota domini aragonès.
[edita] Les vespres
La revolta pren el nom perquè va començar a l'inici de la pregària de vespres de dilluns de pasqua 30 de març de 1282 a l'Esglèsia de l'Esperit Sant de Palerm. Milers de francesos sicilians van ser massacrats en les sis setmanes següents.
[edita] Conseqüències
El rei d'Aragó Pere el Gran entrà en aquesta l'illa i les de Malta i Gozzo. L'incident va tenir conseqüencies negatives per a Catalunya, donada la força política del papa, que declara la Croada contra Catalunya.
