Vibo Valentia

De Viquipèdia

Vibo Valentia es una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia. Té una 35.000 habitants (760 habitants per km2). La festa patronal (San Leoluca) es el primer de març. Les fraccions de la ciutats son: Vibo Marina, Bivona, Porto Salvo, Longobardi, San Pietro, Piscopio, Vene, Triparni.

Els límits son les comunes de Briatico, Cessaniti, Filandari, Francica, Jonadi, Pizzo, San Gregorio d'Ippona, Sant'Onofrio i Stefanaconi.

A la ciutat hi ha un museu arquelògic estatatal (anomenat "Vito Capialbi") i un d'art sacre; també hi ha un jardí botanic.

Fou una important ciutat a la costa oest del Bruttium, a la vora d'una badia anomenada Sinus Hipponiates (avui Golf de Santa Euxemia).

[edita] Història

Fou una ciutat d'origen brúcia i es va dir Veip, despres es van istal·lar els grecs de la colonia de Locri Epizefiri. Amb els grecs es va dir Hipponion (llatí Hipponium) o simplement Hippo que en llengua osca o brúcia es va transformar en Vibo. Una colònia romana es va istal·lar al costat de la poblaciò grega amb el nom Valentia; En etat imperial, cuan les dues comunitats ja sòn unides, es va dir Vibo Valentia (Estrabó diu Vibona Valentia però probablement es un error).

Estrabó diu que fou colònia de Locris, ciutat de la Magna Grècia, al altra costat de la península del Bruttium/Calàbria. El 389 aC fou ocupada per Dionís de Siracusa, que va destruir la ciutat i va traslladar als habitants a Siracusa i va donar el territoris a la ciutat de Locris, però al cap de deu anys (379 aC) els cartaginesos van restaurar la seva independència i van permetre el retorn dels habitants des l'exili. No va gaudir molt de temps de la seva retrobada llibertat, i va caure en mans dels brucis poc després del 356 aC. El 294 aC la va conquerir Agàtocles que la va considerar una base important i hi va construir un port com estació naval (epineion); però quant Agàtocles va sortir de la ciutat la guarnició fou atacada i destruïda pels brucis que van recuperar Vibo, i la van conservar fins que tot el Bruttium va passar a Roma. El 218 aC el seu territori (Vibonensis ager) fou assolat per la flota cartaginesa; no s'esmenta la ciutat durant les operacions d'Anníbal al Bruttium.

El 192 aC s'hi va instal·lar una colònia romana de 4000 persones incloent 300 cavallers i des llavors fou coneguda com Valentia si be el seu nom grec curt (Hippo) fou retingut pel poble sovint utilitzant la froma brúcia Vibo, fins que finalment fou coneguda com Vibo Valentia.

Fou una de les principals ciutats del sud d'Itàlia i el seu port es va fer servir per l'exportació de fusta; s'hi van construir unes drassanes. Ciceró l'esmenta com "noble i il·lustre ciutat municipal". Els triumvirs van prometre la ciutat als seus soldats; fou estació naval de Juli Cèsar en la seva guerra contra Gneu Pompeu i fou atacada per Cassius; Octavi (August) la va tenir també com a base en la seva lluita contra Sext Pompeu, i després va deixar el seu territori exempt de distribució entre els soldats per assegurar la seva lleialtat, però mes tard va rebre una petita colònia ja que s'esmenta al Liber Coloniarum.

Durant tot l'imperi fou un municipi romà, esmentat per tots els autors; apareix als Itineraris al segle IV. A la inscripció de la via Popília apareix només com Valentia.

A la seva rodalia creixien gran varietat de boniques flors; la deessa Proserpina hi tenia un temple dedicat, les ruïnes del qual encara s'esmenten al segle XI quant Roger de Sicília va agafar les columnes per adornar la catedral de Mileto de Sicília. Un historiador, Duris, diu que prop de la ciutat hi havia una cova i unes fonts on hi havia el corn d'Amaltea que havia estar adornat i col·locat per Geló de Siracusa.

Unes petites ruïnes es veuen encara a la actual Bivona a uns 5 km de Monte Leone, que corresponen probablement a la ciutat grega, mentre la ciutat romana era al mateix lloc que Monte Leone, però no en queden restes (la ciutat moderna va ser fundada al segle XIII per Frederic II)

Monte Leone fou declarada capital de la Calàbria Ultra pels francesos al segle XIX

La ciutat es va dir Monte Leone fins el 1928 en que el Ministre d'obres publiques Luigi Razza va decretar el seu canvi de nom al antic nom romà de Vibo Valentia.