Vicente Huidobro
De Viquipèdia
Vicente Huidobro (Santiago, 10 de gener de 1893 - Cartagena, 2 de gener de 1948). poeta xilè, creador i exponent del creacionisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Vicente García-Huidobro Fernández va néixer al 1893 a Santiago de Xile al si d´una familia rica i amb inquietuts culturals, en la que la mare era una activa feminista. Després de passar els seus primers anys a Europa, va entrar a una escola jesuita a Santiago.
Va cursar estudis de literatura a la Universitat de Xile i va publicar Ecos de l´ànima a Santiago (1911), de tendència modernista. A l´any següent, es va casar, i va dirigir la revista Musa Joven, on va aparéixer part del seu llibre posterior, Canciones en la Noche, i el seu primer cal·ligrama, Triángulo armónico.
El 1913 va dirigir amb Carlos Díaz Loyola (nom real per Pablo de Rokha) els tres números de la revista Azul, i publicà els llibres de poemes La Gruta del Silencio i Canciones en La Noche.
Al 1914 dictà la conferència Non Serviam, que reflexa el seu credo estètic. A Pasando y Pasando exposa els seus dubtes religiosos, i les seves crítiques contra els jesuites, lo que li costa els retrets de la seva familia. Aquell any publicà també Las Pagodas Ocultas (1916), llibre de "salms, poemes en prosa i assaigs", que firma per primer cop amb el nom de Vicente Huidobro.
[edita] Estades a Argentina, França i Espanya
El 1916 va viatjar a Buenos Aires i va pronunciar una conferència sobre poesia a l´Ateneu, on va esbossar la seva teoria creacionista. Aquell mateix any, embarca amb destí a Europa, amb la seva dona i fills; de passada per Madrid, coneix a Rafael Cansinos Assens, amb quie havia mantingut una relació epistolar des de 1914. S´instala al París de la Primera Guerra i publica Adán (1916), obra que tanca el període inicial de la seva formació. A Argentina hauria editat El espejo de agua (1916), obra breu composada per nou poemes amb la que Huidobro, tot i que encara incipientment, inicia la seva nova forma estètica.
Al 1917 col.labora a la revista Nord-Sud dirigida per Pierre Reverdy juntament amb Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara, Jean Cocteau, André Breton, Louis Aragón, Max Jacob i altres, fins que una disputa amb el seu director l´allunya d´aquest mitjà.
Es relaciona amb les avantguardes parisines de l´època: Pablo Picasso, Juan Gris, Jacques Lipchitz, Francis Picabia, Joan Miró, Max Ernst, Paul Eluard i Blaise Cendrars, a més dels anteriorment anomenats.
Publica Horizon Carré (1917) que inclou poemes que havien aparegut a El espejo de agua, traduits al francès amb l´ajuda de Juan Gris, i presentats amb una composició tipogràfica més avançada.
A la tardor de 1918 Huidobro viatja a Madrid, iniciant una sèrie de viatges anuals a aquesta ciutat. Allí pren contacte amb Robert i Sonia Delaunay, refugiats a Espanya, i reanuda la seva amistat amb Rafael Cansinos Assens.
En el cafè Pombo es relaciona amb Guillermo de Torre, Isaac del Vando-Villar, Mauricio Bacarisse i Ramón Gómez de la Serna, entre altres, i divulga les avantguardes parisines i el seu mateix moviment creacionista, que engendrarà a més el moviment ultraíc o Ultraisme.
Es carteja amb Tristan Tzara i col.labora a la seva revista "Dada".
A Madrid publica simultàniament cuatre llibres al 1918, Hallali i Tour Eiffel en francès; Poemas Árticos i Ecuatorial en espanyol, i reeditaria El Espejo de Agua. Al 1919, en una altre dels seus viatges a Madrid, portava amb ell, segons Rafael Cansinos Assens, l´esborrany de un «Voyage en parachute», primer esbòs del que seria posteriorment Altazor. Fa cursos diversos sobre ciències en diverses universitats, i s´interesa a més per coneixements esotérics: astrologia, alquimia, càbala antiga i ocultisme en general.
Al 1920 segueix escribint a París i col.labora amb Amedée Ozenfant i Le Corbusier a L' Esprit Nóuveau, revista dirigida per Paul Dermée, a més a La Bataille Littéraire, La Vie des Lettres, Le Coeur á Barbe i Actino; a més a més, escriu també per les revistes ultraistes espanyoles: Grecia, la Revista Cervantes, Tableros i Ultra. A El Liberal de Madrid, Enrique Gómez-Carrillo publica una entrevista a Pierre Reverdy, qui s´atribueix la paternitat del creacionisme i acusa a Huidobro d´antedatar l´edició de El espejo de agua. Grecia solidaritza amb Huidobro i aquest viatja a Madrid, entre agost i septembre, per refutar a Enrique Gómez-Carrillo.
[edita] Tornada a Xile
El 1932 torna a Xile pressionat per la crisis econòmica mundial, i publica Gilles de Raíz.
El 1933 viu una intensa activitat política en pro del Partit Comunista xilè. A la revista Europa de Barcelona publica l´article «Manifest a la juventut d´Hispanoamèrica» on proposa la creació d´una república conforamda per Bolivia, Xile, Paraguai i Uruguai.
Al 1934 escriu crítica cinematogràfica a la premsa santiaguina. Neix el seu cinquè fill, Vladimir, nom donat en honor a Lenin. Publica, en un any de intensa activitat editorial: Cagliostro, (Santiago, Zig-Zag), novel.la-film; La Próxima. Historia que pasó en un tiempo más (Santiago, Walton); Papá o el diario de Alicia Mir (Santiago, Walton), novel.la escrita en forma de diari íntim; i En la Luna (Santiago, Ercilla), teatre. Funda amb Omar Cáceres i Eduardo Anguita la revista Vital/Ombligo.
Al 1935 es desata la polèmica entre Huidobro i Pablo Neruda al aparèixer el primer en forma més relevant a l´ Antologia de Poesia Xilena Nova d´Eduardo Anguita i Volodia Teitelboim. Publica Tres Novelas Ejemplares (1935). Degut a la brevetat d´aquestes, ha d´agregar dos textos més dels escrits amb Hans Arp, per sugerència del seu editor.
Al 1936, juntament amb Pablo Picasso, Hans Arp, Vasily Kandinsky, Robert i Sonia Delaunay, entre altres, firma el «Manifiest Dimensionista». Escriu articles polítics antifascistes pel diari La Opinión, s´adhereix al "Frente Popular Chileno", i escriu sobre la política contingent. Funda la revista Total i organitza als escriptors xilens en solidaritat amb el poble espanyol a la guerra civil. Publica el seu poema «Está sangrando España». Viatja a aquest país, on participa activament a la guerra.
Al 1937 s´acentúa la polèmica amb Neruda al trobar-se ambdós a Espanya recolçant la causa republicana. L´Association Internationale des Escrivains pour la Défense de la Culture (A.I.D.C.) intervè des de París, al maig, enviant-lis una carta a tots dos, on els insta a canviar la seva actitut. Firmen, entre altres, Tristan Tzara, Alejo Carpentier, César Vallejo y Juan Larrea. Estadia a València, participant en el Congrè de Intelectuals Antifascistes. De tornada a Xile, publica el poema en prosa «Fuera de aquí» contra els militars fascistes italians que visiten el país, lo que provoca una agressió en la seva contra. Publica el poema «Gloria y Sangre» en Madre España: Homenatge dels poetes xilens, Santiago.
Al 1938 neix Mandrágora, moviment surrealista xilè que es gesta en reunions a casa d´Huidobro. Mor María Luisa Fernández, la seva mare. Publica al juliol, el segon i últim número de Total.
Al 1939 publica Sátiro o el Poder de las Palabras. Al 1940 publica a El Mercurio i La Nación les seves tres «Cartas al Tío Sam». A l´any següent, publica Ver y Palpar i El Ciudadano del Olvido (1940), amb recopilacions de poemes inédits i publicats a revistes nacionals i extrangeres.
