Vilanova i la Geltrú

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.

Vilanova i la Geltrú


(En detall)	(En detall)

Garraf

Vilanoví, vilanovina

59.409

33,99 Km²

1.747,84 hab/Km²

22 m

Entitats de població

Passeig marítim

Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf i esta format pels següents nuclis: Vilanova de Cubelles que antigament formava part de la població de Cubelles i La Geltrú que antigament era una vila independent.

[edita] Història

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat viu una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.

És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo.

D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els majestuosos jardins del Tívoli, del Recreo, del Prado i altres.

Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels seus jardins de reunió com per l’ambient de gran ciutat alegre que el contacte amb l’illa de Cuba li anava donant.

Aquest ambient festiu i cultural ja no abandonaria la ciutat, i allò que va començar com a jardins de refresc, va donar lloc a espais per a l’espectacle permanents i a cobert.

El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.

Tristament Vila Nova va néixer perque el feudal de la Geltrú va fer una llei, la qual deia que quan es casava una noia, aquesta havia de passar la primera nit amb ell (Dret de cuixa), i molts geltrunencs van marxar vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).

[edita] Vilanova i la Geltrú a l'actualitat

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf (Barcelona), és una de les ciutats capdavanteres en noves tecnologies, amb la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i la futura construcció de Neàpolis. Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, té el tercer port més important de Catalunya i una estació nàutica.

Les seves comunicacions no es queden enrere, la A-16, coneguda també com Autopista Pau Casals, fa bona comunicació amb la capital catalana. A més, també llueix d'una estació ferroviaria.

La seva població ha anat en augment en els últims anys i segons les ultimes dades, arriba a uns 60.103 hab. Molts projectes tiren endavant en aquesta ciutat que no dorm, L'eixample de mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.

Entre les seves festes i tradicions trobem el Carnaval, considerat un dels millors del Garraf, tradicional però innovador, un carnaval de sàtira, on qualsevol famós veí no queda per nombrar. Encara que en aquest carnaval, l'acte més gran i poderós, són les comparses, on banderes de cada associació, porten darrere parelles de noi i noia (mes de 50 parelles per bandera), el noi vesteix amb barretina, americana... encara que tot depèn de l'associacio. Però les noies sempre van amb mantó, clavells i faldilla. El noi porta una bossa plena de caramels i es disputa amb les altres banderes que es troben pel carrer, la batalla dels caramels. A la plaça de la Vila s'hi concentren les banderes per edat per fer la batalla final. Ballant al ritme del Turuta.

També cal destacar la Mare de Deu de les Neus (5 d'Agost - Festa Major). Vilanova és una de les poblacions que s'atribueix l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.