Violant d'Aragó
De Viquipèdia
Violant d'Aragó ( Barcelona 1383 - 1443 ), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1400-1417) i comtessa consort de Provença (1400-1417).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué a Barcelona l'11 d'agost de 1383 sent filla del comte-rei Joan I de Catalunya-Aragó i Violant de Bar. Era néta per línia paterna de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, i per línia materna de Robert I de Bar i Maria de Valois.
[edita] Núpcies i descendents
El 1400 es casà a Arles amb el duc Lluís II d'Anjou, rei de Nàpols i comte de Provença. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- Lluís III de Provença (1403-1434), duc d'Anjou, rei de Nàpols i comte de Provença
- Maria d'Anjou (1404-1463), casada amb el rei Carles VII de França
- Renat I de Nàpols (1408-1480), Duc de Lorena ,duc d'Anjou, rei de Nàpols i comte de Provença
- Violant d'Anjou (1412-1440), casada amb Francesc I de Bretanya, duc de Bretanya
- Carles d'Anjou, (1414-1472), comte de Maine
[edita] Reclamació del tron aragonès
Va jugar un paper important en la política de l'Imperi Angeví, a França i a la Corona d'Aragó, durant la primera part del segle XV. Com a única filla supervivent del rei Joan I d'Aragó va reclamar el tron d'Aragó desprès de la mort de la seva última germana Joana d'Aragó i del seu oncle Martí l'Humà. En aquells moments la successió a la Corona d'Aragó afavorien sempre qualsevol línia masculina abans que la femenina, i aquesta fou la raó per la qual a la mort del pare de Violant ella o la seva germana no fossin coronades reines. La mort de Martí I sense hereu va probocar l'interregne de 1410-1412 i l'inici del procès que s'acabaria amb el Compromís de Casp del mateis any 1412.
En aquest Compromís es reuniren diversos candidats, entre ells Jaume II d'Urgell, Ferran d'Antequera i Lluís III d'Anjou, aquest últim fill de Violant. Lluís III perdé les seves opcions però Violant en aquell moments fou coneguda com la Reina dels quatre reialmes, els quals podrien ser Sicília, Jerusalem, Xipre i Aragó. Algunes interpretacions exclouen Xipre per incorporar-hi Nàpols, separada de Sicília. Realment Violant tingué possessions arreu del mediterrani, des de l'illa de Sicília gràcies al seu matrimoni, als feus dels Anjou arreu de França, així com el comtat de Provença, Maine, Bar i Valois.
[edita] França i la Casa d'Anjou
En la segona fase de la Guerra dels Cent Anys, Violant va donar suport als francesos nacionalistes contra l'ocupació anglesa. Així s'alià al costat dels Armagnac i s'oposà als Borgonyons. Va donar suport al delfí Carles VII de França per tal que fos coronat rei. La pròpia mare del delfí s'oposava a aquest fet però l'enèrgica Violant va permetre el delfí poder-se salvar d'atacs i maquinacions contra la seva persona.
Violant aconseguí allunyar el delfí Carles dels seus parents, amagant-lo en els seus propis castells. Va permetre que s'entrevistés amb Joana d'Arc, que fou una peça fonamental en la seva consecució de la victòria. Així mateix, Violant va aconseguir casar el jove pretendent amb la seva filla Maria, per la qual cosa aconseguí encara més poder a la cort francesa. Amb aquest matrimoni Violant tancava el conflicte entre Aragó i els Anjou per la corona de Sicília i Nàpols. Per aquest casament el rei francès se situava al costat de les intencions de Lluís II d'aconseguir el tron siclià.
La víctoria anglesa a la Batalla d'Angicourt el 1415 sobre l'exèrcit francès, el ducat d'Anjou es veié amenaçat. El rei francès, Carles VI, emmalaltí mentalment i el reialme patí una Guerra Civil entre els partidaris Borgonyesos i els Orleanistes. L'aliança anglesa i Borgonyona comportà que Violant i la seva família haguessin de fugir fins a la Provença.
[edita] El delfí
El 1416 i el 1417 els dos germans grans de Carles VII moriren, ambdòs sota protecció de Felip II de Borgonya. Amb la seva mort Carles passà a ser considerat delfí, i per tant, hereu de la corona francesa. En aquells moments el nou delfí es trobava sota la protecció de Violant, que a les ordres de la reina Elisabet de Baviera de retornar el príncep a la cort de París, ella s'hi negà dient no hem consolidat i estimat aquest infant perquè vosté el fagi morir com els seus germans o el fagi embogir com el seu pare, o el fagi ser anglès com vosté. El guardo per a mi. Vingui a elminiar-lo si s'atreveix.
El 29 d'abril de 1417 Lluís II d'Anjou i va deixar sola a Violant contralant la casad d'Anjou. En aquells moments el casal d'Anjou comtava tant sols amb el suport de la Casa de Valois i de la Casa d'Armanyac, mentre els anglesos comptaven amb el gran suport de la Casa de Borgonya. Així mateix els ducs de Borbó i d'Orleans foren fets presoners pel rei anglès Enric V.
Pel tractat de Troyes de 1420 el rei Carles VI de França reconeixia Enric V com a regent de França així com a hereu legítim de la corona, en contrapossició al desheretament dels seus fills. La mort d'ambdòs reis el 1422 va permetre la legimatizació, altre cop, del delfí Carles VIII de França com hereu. Del 1422 fins el 1429 tingué lloc la recta final de la Guerra dels Cent Anys amb la victòria francesa davant els anglesos gràcies al suport de Joana d'Arc.
Un cop veié coronat rei el seu gendre, Violant es retirà a Angers, i posteriorment a Saumur on morí el 14 de desembre de 1443.
