De Viquipèdia

Warhammer és un joc d'estratègia de guerra per torns, s'hi juga amb miniatures i esta ambientat en un món de fantasia èpica. Per diferenciar-lo de Warhammer 40.000, també se'l coneix com Warhammer Fantasy.

Esta basat en altres móns fantastics, i dona la suficient llibertat de creació als jugadors per poder seguir expandint aquest joc estratègic, creant noves tropes, generals, exèrcits i regnes. Va ser creat com un joc d'escaramusses a finals de la dècada de 1970, però poc a poc, i després de nombroses edicions, s'ha convertit en un complex joc de grans batalles. L'any 2006 s'havien publicat set edicions del joc, amb catorze exèrcits diferents i varies campanyes mundials.

Existeix una versió de Warhammer ambientada en el futur, anomenada Warhammer 40.000. Així mateix, la companyia propietaria dels drets d'explotació del joc, Games Workshop, publica un joc de rol, novel·les, jocs de cartes col·leccionables i un variat marxandatge ambientat en el mateix món de ficció.

Taula de continguts 1 Material necessari 2 Exèrcits 2.1 Bretonia 2.2 L'Imperi 2.3 Homes Bèstia 2.4 Hordes del Caos 2.5 Nans 2.6 Reis funeraris 2.7 Orcs i Goblins 2.8 Skaven 2.9 Regnes Ogres 2.10 Alts elfs 2.11 Elfs Foscos 2.12 Elfs silvans 2.13 Comptes Vampir 2.14 Homes llangardaix 2.15 Nans del Caos 2.16 Mercenaris

[edita] Material necessari

Per poder jugar es necessita el següent:

• Miniatures que representin els diferents exèrcits. No és necessari que siguin de Games Workshop si no s'han d'utilitzar en tornejos oficials.
• El reglament oficial del joc.
• Cada jugador ha de tenir el reglament corresponent al seu exèrcit.
• Una superfície de joc d'aproximadament 180x120cm, que pot ser una taula, el terra, etc.
• Si es desitja, es poden utilitzar diversos elements d'escenografia per donar més realisme a les batalles, com arbres, rius, etc.
• Daus normals de sis cares (és recomanable que en siguin molts), un dau d'artilleria i un de dispersió.
• Una cinta mètrica per medir distàncies.
• Plantilles per calcular l'àrea d'efecte de determinades armes, encanteris o accions.
• Un full i un bolígraf per apuntar els detalls de les unitats, com pot ser l'armament.

[edita] Exèrcits

[edita] Bretonia

Bretonia és la terra de l'honor, situada a l'oest del Vell Món, llinda per l'est amb l'Imperi i pel sud amb Estalia. És adjacent també al bosc de Loren, terra dels elfs silvans.

Es caracteritza perquè els seus exèrcits estan formats per nobles cavallers que lluiten al costat dels seus vassalls per protegir les seves terres o defensar als seus aliats contra el caos, elfs foscos i altres enemics de la pau. Els vassalls actuen segons el feudalisme, per tant, gaudeixen de la protecció que ofereixen els cavallers a canvi de tributs.

L'objectiu de tot cavaller és aconseguir beure del grial que porta la Dama del llac; per aconseguir tan alt honor, han de passar per varis nivells en la jerarquia militar, començant per cavallers novells (cavallers joves que encara no han demostrat el seu valor), continuant per ser cavallers del regne (la major part de l'exèrcit). Posteriorment, quan inicien la recerca del Grial, abandonen l'ús de la llança per l'espasa i surten en busca d'aventures per aconseguir ser dignes de beure del Grial. Quan per fi aconsegueixen trobar-lo, es converteixen en cavallers del Grial, sants en vida, tornant a utilitzar la llança i anant a protegir llocs sagrats de la seva deesa. En algunes regions de Bretonia, els pegasos són comuns, i alguns cavallers els utilitzen per atacar des del cel.

Els plebeus solen ser cuiners, grangers i ramaders. En combat, són cridats pels cavallers i aquests obeeixen cegament als seus protectors. Hi ha plebeus que utilitzen llança (anomenats homes d'armes), altres que tenen certa habilitat amb l'arc, i inclus hi ha alguns plebeus que veneren fins a tal punt als cavallers del Grial, que es transformen en bojos fanàtics que els adoren, formant un Reliquiari amb les restes d'un cavaller mort. Alguns plebeus aconsegueixen l'honor de montar en un cavall per ser les avançades de l'exèrcit, i últimament els plebeus són també els que usen l'única màquina de guerra de l'exèrcit bretonià, el Trabuc.

L'exèrcit bretonià és un exèrcit ràpid i versàtil. Poseeix una gran varietat de tropes de cavalleria, que en poc temps arribaran a l'enemic. Són molt maniobrables. Tenen una formació única de combat de cavalleria que els transforma en una de les millors cavalleries del joc. Però en canvi, la seva màgia no és massa poderosa, ni tampoc les seves armes de projectils. L'infanteria és sacrificable, però acompleix les seves funcions de sobres.

[edita] L'Imperi

L'Imperi és la nació humana més poderosa del món de Warhammer. Els poderosos exèrcits de l'Emperador formen el bastió que conté a les forces del Caos, evitant la invasió de tot el Vell Món. Plens de fe en els poderosos Déus guerrers, armats amb canons i rifles de les escoles imperials, amb el suport de mags de les vuit escoles de magia i a disposició d'una població enorme, l'Imperi permet la supervivència de la humanitat, en el món hostil de Warhammer.

L'Imperi és divideix políticament en comtats (Nordland, Refectorland Ostland, Ostermark, Hochland, Middenland, Talabecland, Stirland, Reikland, Averland y Wissenland), ciutats-estat (Altdorf, Nuln, Talabheim y Middenheim) i un petit territori autòcton anomenat La Assemblea, casa dels Halflings, una raça d'essers baixets amb molta gana (inspirats en els Hobbits de Tolkien). La capital és Altdorf i el seu Déu principal és Sigmar, tot i que també es ret culte al Déu del Llop Ulric. Quan un Emperador mor, es reuneixen els comtes electors, els burgesos de les ciutats, l'ancià de La Assemblea i els representants dels dos cultes i entre tots elegeixen al futur Emperador. L'actual Emperador és Karl Franz, qui s'ha vist obligat a lluitar en la més gran de totes les batalles contra el Caos.

L'Imperi és un exèrcit variat i colorista que permet gran diversitat de tactiques en el camp de batalla. Les seves poderoses unitats de cavalleria i la seva nombrosa infanteria són la força que evita la invasió del Vell Món.

[edita] Homes Bèstia

Els Homes Bèstia no se sap si són humans transfigurats, o cabres mutades horriblement per la influència maligna del Caos. Viuen en els boscos del Vell Món. Les unitats principals d'aquestes criatures del Caos són els Gors i els Ungors, a part de minotaures, centaures i altres mutacions del Caos als boscos. La seva tàctica principal és l'emboscada que utilitzen contra tot aquell que s'acosti als seus boscos.

[edita] Hordes del Caos

Són humans als que ha posseït el poder negre del caos, tot i que també els componen dimonis dels déus majors. Els servidors del caos són nombrosos en varietat, però rarament superen als seus enemics; així doncs, els adoradors del Caos es basan en la seva gran força, més que en el seu nombre. Depenent del déu al que serveixen tenen uns dons o uns altres en diversos aspectes. Entre aquestes figures de beneració, trobem a:

• Tzeentch: És el que canvia les coses i el canvi forma part de la mateixa naturalesa del Caos, així com l'energia sempre canviant que els mortals anomenen màgia. També se'l coneix com Tchar entre els bàrbars del Nort, com Chen a l'exòtic orient i com Shunch a les caloroses jungles del Sud i en tots aquests llocs el seu nom és sinònim de canvi. Tot i això, a tot arreu se'l coneix com El Gran Conspirador, un manipulador molt subtil que poseeix una sabiduria exhaustiva. És el mestre manipulador, el que mou els fils del destí i el que regeix la sort tant dels seus seguidors com dels seus enemics. Tzeentch no té forma concreta, tot i que es manifesta com una llum que canvia de color. La seva marca es representa amb la serp sinuosa del canvi i sol beneïr als seus dimonis i paladins amb horribles becs d'ocell, urpes i plomes multicolors. La seva pell i la seva armadura resulta un fluxe constant que canvia d'aspecte i color i que forma rostres que no paran de riure's dels seus adversaris i que sempre repeteixen paraules inquietants.
• Nurgle: Déu de les descomposicions i la pestilència, simbolitza els mals del món i els seus seguidors mostren malaltia i deformitats, però tot i això, són dels guerrers més resistents.
• Khorne: Déu de la sang, les guerres i la ira, es basa principalment en la força bruta i entre les seves files, rarament trobem un mag, tot i que les seves unitats compensen aquest fet per ser despiadades i demoledores en combat.
• Slaanesh: Déu de la depravació, la luxuria i els plaers prohibits, és el déu més jove, els seus servidors es mouen de forma elegant i la seva forma física fa que l'estimis sense remei, li agrada jugar amb les seves preses abans d'eliminar-les i aquesta mateixa afició l'han heretat els seus dimonis que es representen com belles i letals diableses.

El Caos és una raça versàtil: els jugadors poden crear un exèrcit centrat en el cos a cos (Khorne), la màgia (Tzeencht), o un exèrcit tàctic format per seductores filles de Slaanesh, repugnants fills de Nurgle, o el Caos absolut.

[edita] Nans

Els nans són una de les races principals i més antigues. Igual que en la majoria de móns de fantasia són sers similars als humans però més baixos i robusts, són decidits i valerosos, inclús arribant a ser increïblement tossuts. Això els converteix en soldats fiables i guerrers de paraula. També són rencorosos amb aquells que els ofenen.

Conservadors dels sabers antics i desconfiats de les noves tecnologíes, encara que són grans inventors. A més, rebutgen la màgia tal i com l'entenen altres races, tot i que són molt hàbils dotant de màgia rúnica diversos objectes, des d'armament a joieria. Els nans també dona gran importància a la riquesa material, l'honor i l'edat. Es senten molt orgullosos de la seva cultura i tradicions i tendeixen a mirar amb superioritat a altres races, com els humans o els elfs (amb els que no guarden bona relació a causa d'una guerra del passat).

En el combat es mostre com un mur de roca inamovible, gràcies a la seva resistent infanteria, però a la vegada capaços de disparar amb gran força, gràcies als seus trabucs i canons.

Molt temps abans que els humans apareguessin, els nans ja dominaven un gran imperi subterrani a les Montanyes de la Fi del Món. Lamentablement, aquest imperi, es va veure parcialment destruït per culpa, tant de cause naturals, com per atacs d'altres races com els Skaven o els pells verdes. Aquest és el motiu de l'odi que els nans senten contra Orcs i Goblins.

[edita] Reis funeraris

Des dels profunds deserts de Khemri, desperten els no-morts de Settra, el més gran rei de la més antiga civilització de la humanitat. Molts segles han passat sota la sorra mentre els seus enemics dominaven les seves antigues terres i finalment s'ha produït el despertar dels morts, quan el maligne Nagash va devastar Nehekhara amb el més mortal encanteri mai abans pronunciat en tot el món de Warhammer.

Khemri posseeix una tàctica horripilant...la màgia aplicada totalment a les tropes, un bon general sabrà utilitzar aquesta tàctica i veure com el seu enemic no sap a qui atacar, les forces de Khemri, formades per milers d'esquelets i criatures del desert, com voltors o escorpins, causen terror i tenen una bona cavalleria, a més dels seus carros lleugers de guerra els quals composen la seva columna vertebral, els seus temibles gegants d'òs provocaràn el pànic a les files enemigues. Al ser no-morts, podria semblar una vulgar copia de l'exèrcit vampiríc, però no és així. A més, també compten amb temibles unitats amb la capacitat de cop letal, com la guardia del sepulcre i criatures artefacte com els ushabti. Pot dedicar-se a disparar i a la velocitat amb els seus arquers. La seva màgia nigromàntica també és diferent: enlloc de nigromants, té sacerdots funeraris que es dediquen a ressucitar unitats esquelètiques enlloc de crear-les directament. A més, compten amb un dels elements d'atac més poderosos del joc: la misteriosa arca de les ànimes.

[edita] Orcs i Goblins

Els Orcs són criatures de més o menys 2 m d'alçada, són forts i resistents, tot i que no són massa inteligents. Per reproduir-se, els orcs deixen anar espores, les quals si cauen en el terreny adequat donaran lloc a diferents tipus de goblins. Depenent de les condicions de l'entorn, d'aquestes espores sorgiran als pocs dies un cert nombre de Snotlings, i posteriorment Goblins. Després Orcs joves que creixeran segons lo agressius que siguin i les batalles en les que participin. És per això que els Comandants Orcs siguin notablement més grans que els Orcs joves. Són anomenats pells verdes degut a les algues que creixen en la seva pell. Els més vells que s'han arribat a veure són de 30 anys, pel que no es sap a ciència certa quant viuen. La societat pellverda s'estructura de manera molt simple: el més fort pega al més petit, i els individus més grans i forts són anomenats caps per aglutinar les seves tropes. Els Orcs gaudeixen amb la devastació, i si no tenen adversaris es mataran o menjaran entre ells; la dieta de l'Orc és omnívora. Els Orcs pateixen animositat, el que els suposa un descontrol neuronal passatger.

Els Goblins, els éssers més asttuts de l'exèrcit dels Orcs i Goblins, són petits, amb un nas gran i bastant més ingeniosos que els Orcs; la seva força esta en el nombre. Una subraça dins de l'espècie Goblin són els Goblins nocturns, que habiten sota terra, i cultiven fongs alucinògens, dels quals obtenen un licor que al beure'l els produeix un estat de bogeria, cosa que els deixa com a terribles fanàtics que giren d'un costat a l'altre subjectats a una cadena amb una enorme bola de ferro a l'altre extrem.

L'exèrcit Orc té una gran quantitat de tropes: Orcs durs (entre ells els Orcs Negres), abundants Goblins, Fanàtics, Cavalleria amb llops o porcs senglars, carruatges, monstres com trols i gegants, curioses màquines de guerra, com el llançagoblins, etc. És un exèrcit irregular i bastant divertit, amb el qual pots conseguir grans victòries o vergonyoses derrotes.

L'exèrcit pellverda és un exèrcit versàtil, que pot dur a terme, des de la tàctica més complicada, a la més simple, per tant, és adequat tant per a principiants com per a veterans. És dels més variats del món de Warhammer Fantasy. La dificultat de dirigir aquest exèrcit correctament és sobretot la animositat de la gran majoria de tropes i entre altres coses la debilitat dels goblins quan estan en inferioritat númerica, l'inestabilitat de les màquines de guerra, etc.

[edita] Skaven

Des de les profunditats del Vell Món, venen els Skaven. Rates mutades pel poder del Caos i que segueixen al seu déu, la Rata Cornuda, amn devoció. Algunes d'aquestes són fortes, però la gran majoria lluiten amb un temor que les consumeix i les porta a fer coses extremadament perilloses. Aquest exèrcit és divideix en quatre grans clans:

• Eshin: Skaven sigilosos que ataquen des de qualsevol lloc, trien la nit per fer-ho. Aquests grups solen ser dirigits pels poderosos Assessins Skaven, autèntics mata-generals dels exèrcits rivals.
• Pestilens: És el clan de les enfermetats i les pestes. Les tropes regulars d'aquest grup són els fanàtics monjos de plaga. Solen anar acompanyats dels temibles portadors d'incensiari, aquests, són agitats amb força pels seus portadors i propaguen uns gasos verínosos contra el que les armadures dels seus enemics res poden fer.
• Moulder: Ningú ha contemplat els pous de l'horror del clan Moulder sense caure en la bogeria. Aquests pous són on es troben les masmorres on els membres del clan Moulder fan els seus experiments amb Ogres, humans, rates, dimonis i altres éssers. La creació més brillant d'aquest clan és la Rata-Ogre. Aquestes creacions van acompanyades al camp de batalla per Senyors de les Besties que amb els seus fuets condueixen a les Rates-Ogre i a les Rates Gegants a la seva voluntat.
• Skryre: Els Skaven més inteligents, són reclutats per aquest clan. Sota terra existeixen infinitat de laboratoris on experimenten constantment amb la seva preuada pedra bruixa. Amerratadores, franctiradors Jezzail o la seva millor cració, el poderós canó de disformitat són les seves armes. Tot això es dirigit per els temuts i grillats Ingeniers Bruixots.

Els Skaven controlen un imperi subterrani enorme que s'expandeix per sota les terres civilitzades i més enllà. La capital és Plagaskaven, situada a les Marismes de la Bogeria a Tilea. La ciutat es divideix en nombrosos nivells, essent els superiors ocupats pels quatre grans clans, i els inferiors per la resta de clans en funció de la seva importància en la societat skaven.

[edita] Regnes Ogres

A l'est del Vell Món, passat el Desert dels Udols és troben els Regnes Ogres. Els Ogres són criatures primitives, violentes i lletges, aproximadament del tamany d'un Trol, que devoren tot aquell que s'atreveix a penetrar als seus territoris. Un sol Ogre pot acabar fàcilment amb un regiment imperial. Marxen cap a la batalla amb els seus destartalats exèrcis disposats a matar i saquejar els dèbils regnes dels humans. Tenen com a servents als Gnoblars, una deformació de la raça Goblin.

Un Ogre equival a varis homes, i això es veu reflexat en el camp de batalla. Són poc nombrosos, i els seus regiments estan formats per quatre o cinc miniatures. Tot i que, la seva càrrega és terrible degut a la seva capacitat de moviment. En definitiva, un exèrcit molt potent, sense masses projectils, màgia atípica, poc maniobrable, però amb unes tropes que compleixen una funció determinada, un exèrcit compacte i díficil de derrotar.

[edita] Alts elfs

Els Alts Elfs van ser la segona raça en poblar el món, després dels homes llangardaix. La seva casa es troba enmig de l'oceà, a Ulthuan, on es troba un poderós nexe que absorveix els vents del Caos. En la seva llengua a si mateixos s'anomenen Asur. Viuen en grans ciutats de pedra, cultivant les arts nobles. Els Alts Elfs són els sers que han conseguit perfeccionar l'ús dels vents de la màgia al màxim. Degut a la seva logevitat són experts guerrers, però no tenen una gran força fisica.

Són enemics dels Elfs Foscos, ja que van ser traidors a la seva terra, i van sepultar sota les aigües províncies senceres amb temibles encanteris. També ho són dels Nans, per morir el Rei Fènix a la Guerra de la Barba i capturar la seva preuada corona.

Els Alts Elfs constitueixen una força reduïda en el camp de batalla, però que dona molta guerra. Els seus guerrers són molt hàbils en combat i tenen una gran habilitat de projectils i una molt poderosa màgia. Poden anar montats en dracs. Per contra, no són molt forts ni resistents i solen ser molts menys que l'exèrcit enemig.

[edita] Elfs Foscos

Són els germans foscos dels Asur, coneguts com Druchii. En un principi vivien a Ulthuan amb els seus germans, però després d'una sagnant guerra civil van marxar a Naggaroth a recuperar-se de la seva derrota. Són cruels i esclavistes, ja que amb les seves arques negres surquen els mars i aborden les naus desprevingudes. La major part dels esclaus són sacrificats al seu déu Khaine.

El seu exèrcit, com el de tots els Elfs és poc nombrós i no molt resisten, però molt bó en la màgia, hàbil en projectils i en combat. Posseeixen monstres, com hidres, gèlids o mantícores; tropes silencioses i letals, com els assessins o les ombres; i les belles i mortíferes elfas bruixes.

[edita] Elfs silvans

Els Elfs Silvans habiten al bosc de Athel Loren. Aquest bosc esta ple de follets, fades i altres estranyes i perilloses criatures. Els seus reis són Orión i Ariel, el primer és la reencarnació del déu de la caça Kurnous i la segona de Isha. Els elfs silvans tenen una relació amb els esperits del bosc, criatures que tenen un odi malaltís cap a tot aquell que entri al bosc. De tots els esperits del bosc sobresurt Durthu, un milenari home arbre ple de cicatrius. Són els descendents dels antics colons procedents d'Ulthuan que van arribar al Vell Món i posteriorment es van negar a tornar després de la conflictiva època que va seguir a la Secessió.

Són aliats de Bretonia, però és una aliança molt estranya ja que els Elfs Silvans són molt impredecibles i poden destruïr poblats sencers durant la Caçera Salvatge, que té lloc cada any després del despertar d'Orión.

Els Elfs Silvans són sens dubte el millor exèrcit de tir de Warhammer. Els seus arquers són terribles, la seva cavalleria és ràpida i contundent, i a més, estan acompanyats dels esperits del bosc, com el temible home arbre o les cruels dríades. Com tots els Elfs, en combat cos a cos són extremadament hàbils tot i que poc resistents amb poca o nula armadura.

La seva tàctica en la batalla es basa en els tirs dels seus arquers i la mobilitat dels seus petits regiments, capaços d'atacar l'enemic des de tots costats i destruïr-lo abans que s'adoni que l'ataquen.

[edita] Comptes Vampir

Els Comptes Vampir són els supervivents de la ciutat de Lahmia, arrassada pels Reis Funeraris. Són morts que han rebut un ritual especial per a otorgar-los vida eterna. Els Comptes Vampir es distribueixen pel Vell Món d'una forma molt dispersa. Es divideixen en cinc clans vampírics:

• Lahmia: Seductores vampires filles de la nit.
• Strigoi: Vampirs nòmades que habiten als cementiris amb les seves hordes de necròfags amagant-se de la resta del món.
• Von Carstein: Altius nobles de l'imperi que governen comptats d'aquest com un càncer domina els òrgans de la seva víctima. Aquest clan és el més antic i el més conegut a l'univers Warhammer. Manfred von Carstein és el cap dels Von Carstein. Aquest clan no poseeix ni bonificacions ni penalitzadors al contrari que els altres clans. Senten un odi especial cap a l'Imperi.
• Necrarca: Foscos nigromants esperant a les seves torres.
• Drac Sanguinari: Cavallers vampírics de força indomable i esperit de drac vermell que busquen paliar la seva set de sang.

Els Comptes Vampir porten a la batalla les seves hordes de zombis i esquelets, les seves tropes de rat-penats, els seus necròfags i els seus llops espectrals. També porten cavallers morts, espectres, rat-penats vampírics i donzelles espectrals.

Els Comptes Vampir són un dels més potents exèrcits, i tot per una senzilla raó: poden crear tropes en mitja batalla. Els seus mags, poden fer que en un torn aparegui just davant de les teves unitats un regiment d'una vintena de zombies i esquelets, que, tot i que en combat no siguin gran cosa, són no-morts, per tantt, no fugiran i a més, causaran temor. Aquest encanteri és la invocació de Nehek. El fet que quasi totes les unitats siguin no-mortes, amb tot el que suposo, és la força i la debilitat de l'exèrcit: si els teus herois cauen, també ho faran les teves unitats. Per sort, tenen els vampirs, uns dels millors herois del joc.

[edita] Homes llangardaix

Els homes llangardaix són la raça que van crear els ancestrals per al seu servei. Estan dirigits pels Slann, poderosos sacerdots i mags, capaços de moure continents amb les seves ments.

Els sauris són els guerrers i els eslizons són els encarregats dels treballs més manuals, com l'artesania. Per últim, hi ha els Kròxigors, destinats per la guerra i per treballs de força en temps de pau.

Viuen a Lustria i en algunes regions conegudes com les Terres del Sud. La seva cultura guarda relació amb la cultura azteca del nostre món. Els seus motius per la guerra són els que els van deixar marcats els ancestrals fa milers d'anys.

Van ser una de les primeres races crades de l'univers Warhammer pels Ancestrals, abans que els Nans o els Elfs. Quan els Homes Llangardaix entren a la batalla ho fan montats en enormes besties de la jungla. Els sauris neixen en foscos pous sota terra, anomenats Pous de Desove. Avegades un Desove de Sauris té una habilitat especial, anomenat Desove Sagrat; es diu que els ancestrals podien veure el futur i això els feia predir quin tipus de tropes necessitarien i així, portar al món un Desove específic de Sauris.

Cada grup d'Homes Llangardaix viu en una ciutat-estat independent. El governant central i únic és un Slann, que manté contacte telepàtic amb la resta de Slann que encara segueixen vius. Els Slann de primera generació estan tots morts, l'únic que encara segueix anant a les batalles és el cos momificat de Kroak. Els Slann de cinquènca generació són els menys poderosos i els més abundants, mentre que els escassos Slann de segona generació són dels més poderosos mags del món de Warhammer.

[edita] Nans del Caos

A l'est del Vell Món, més enllà de les muntanyes de la Fi del Món, s'alcen les fortaleses d'Obsidiana, on resideixen els malignes adoradors del déu Hashut, pare de la foscor. A diferència dels seus cosins llunyas, els Nans del Caos utilitzen la màgia amb gran habilitat, encara que paguen un alt cos, ja que els seus bruixots es converteiexen lentament en pedra.

Amb una economia basada, per una banda, en la estraacció i el comerç de minerals preciosos, i per altre, la utilització d'un gran nombre de pellsverdes com esclaus, els Nans del Caos dominen un imperi que s'expandeix des de Zorn Uzkhul, al nord, fins als límits del gran desert dels Udols, al sud. Amb freqüència, els Nans del Caos realitzen incursions contra tribus Goblins de l'oest per obtenir esclaus.

Van sorgir d'uns nòmades Nans que van migrar per fundar fortaleses a l'Est. Però el Caos tot ho corromp, perquè aquests Nans comptaven amb fortaleses en inferioritat defensiva i només era qüestió de temps que caiguessin en el corrossiu entorn Caòtic.

[edita] Mercenaris

Tot i que els Mercenaris ofereixen els seus serveis per tot el món, la terra que compta amb més Mercenaris és Tilea, al Vell Món. Procedents de tots els regnes del Vell Món i de terres encara més llunyanes, les espases de lloguer convergeiixen sobre Tilea, on pot assegurar-se que trobaràn un treball molt profitós. Tilea és un país anàrquic i totalment ingovernable, on individus egoístes governen les seves ciutats independents. El poder real el tenen els rics Prínceps Mercaders, que conspiren contra les autoritats recaptadores d'impostos i lluiten entre ells amb el mateix entusiasme. De fet, a Tilea és tradicional que els únics exèrcis amb un tamany considerable siguin exèrcits de mercenaris, pagats i contractats per un príncep ric, un mercader, o un tirà ambiciós. Al contrari que altres exèrcits de Warhammer, els Mercenaris no procedeixen d'un lloc específic ni pertanyen a cap raça determinada, encara que la gran majoria són homes. Poden trobar-se pirates procedents dels gelats deserts de Norsca lluitant colze amb colze amb Corsaris d'Arabia i misteriosos monjos guerrers d'Orient. Els Mercenaris són grups de guerrers que viuen per combatre: combaten per una paga, per l'emoció de l'aventura, per la possibilitat d'aconseguir riqueses incalculables. Alguns no són més que bandits, pirates en els que no es pot confiar, però també hi ha alguns que són valens prínceps que condueixen els seus valerosos guerrers cap a l'aventura i la conquesta de terres llunyanes.