02 05
From Wikipedia
Ol dé 02 05 al è ol dé de post 122 ( 123 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 244 dé a finí l'an.
Ul dí 02 05 al è ul dí da pòost 122 ( 123 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 244 dí a finí l'an.
| MAG | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1766 - Elx (ol Bass Vinalopó): i autorità i trà zò öna reölta antisegnoréa.
1888 - Barcelona: se la inaügüra l'Esposissiú Üniversala.
1808 - Madrid: se la prodüiss öna sölevassiú popülara contra i forse napoleònieghe ocüpante che la descadena la Guèra del Franses.
1879 - Madrid: Pablo Iglesias al impülsa la fondassiú del Partido Socialista Obrero Español (Partit Sossialesta Operari Spagnöl ).
1927 - Holywood (Califòrnia, SÜA): se la funda l'Acadèmia di Arte e Siènse Sínematogràfeghe.
1945 - Berlin (Zermania): la sità a l'è ocüpada per i tröpe soviètiche.
1953 - Amman (Zordània): Hussein ibn Talal, rei efetif del paes a partí del 11 08 de l'an anteriur, al ocüpa ol tron compint 18 agn.
1968 - Paris (Fransa): s'i passa i manifestassiú di stödenc cognosside come ol "Mas Franses".
1989 - Madrid (Spagna): ol goèrn Spagnöl al ratifica la Convensiú öropéa per la prevensiú de la tortüra e i tratamet inümà o degradanc.
1997 - Oviedo (Astúries, Spagna): l'equip sientífega d'Atapuerca la utegn ol premi Prínsep d'Astúries d'investigassiú.
1998 - Brüssèl (Bèlzica): se la crea la Banca Centrala Öropéa per definí e esegütá la polítega monetària de l'ÜÖ.
[redatá] Nassimenc
1853 - Palma (Mallorca): Antoni Maura i Montaner, polítegh Spagnöl.
1660 - Palerm (Sicília, Itàlia): Alessandro Scarlatti, compositur italià
1729 - Szcezcin (Polònia): Caterina II la Granda, tsarina de Rössia.
1860 - Budapest (Ungària): Theodor Herzl, scritur e periodesta zödé.
1885 - Holidaysburg (Pensilvània, SÜA): Elda Furry, Hedda Hopper, atura Nord-americana e periodesta
1892 - Breslau, atüaal Wrocław (Slésia): Manfred von Richthofen, aviadur Todèsch.
1921 - Calcuta (Índia): Satyajit Ray, sineasta hindú.
1935 - La Corugna (Galíssia, Spagna): Luis Suárez, futbolesta e alenadur Galech de futbol.
1942 - Gant (Bèlzica): Jacque Rogge, president del Comitat Olímpegh Internassiunal
1955 - Reggio Calabria (Itàlia): Donatella Versace, disegnadora de moda italiana.
1975 - Leytonstone (Anglatèra): David Beckham, futbolesta Britàneghh.
[redatá] Necrolòse
1966 - Barcelona: Miquel Lor, scritur Català.
373 - Alexandria (Esit): Sant Atanasi, patriarca d'Alexandria e Dotor de la gesa
1519 - Le Clos-Lucé (Amboise, Val de la Loira, Fransa): Leonardo de Vinci, sientífegh e artesta renassentesta italià.
1576 - Miranda de Arga (Navarra): Bartolomé Carranza de Miranda, vèscuf navarres.
1857 - Paris (Fransa): Alfred de Musset, pueta Franses.
1912 - Santander (Cantàbria, Spagna): Marcelino Menéndez Pelayo, filòlegh e crítich literare Spagnöl.
1957 - Bethesda (Maryland, SÜA): Joseph McCarthy, polítegh Nord-americà.
1969 - Zermania: Franz von Papen, polítegh Todèsch.
1997 - Locarn (Svízzera): John Carew Eccles, medi Australià e Premi Nobel de Medesina
[redatá] Feste
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
