17 06
From Wikipedia
Ol dé 17 06 al è ol dé de post 168 ( 169 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 198 dé a finí l'an.
Ul dí 17 06 al è ul dí da pòost 168 ( 169 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 198 dí a finí l'an.
GJÜ | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1991 - la Val d'Aran: daspus de 157 agn, chèst inclavamet gascú a Catalunya al recüpera ol sò goèrn autònom: ol Conselh Generau d'Aran.
2002 - Barcelona: se la pöblega la "Gramàtica del Català contemporani", dirisida per Joan Solà i Cortassa.
1870 - Spagna: se ghe promülga la les de creassiú del Resíster Sivila.
1944 - Islànda s'independisa de Dinamarca
[redatá] Nassimenc
1888 - Bagnoles (Pla de la stany): Josep Juncà i Juscafresa, compositur de sardane
1239 - Londra (Regn Ünit): Eduard E d'Anglatèra, rei d'Anglatèra.
1603 - Cupertino (Regn de Nàpols): Sant Josep de Cupertino, religjús.
1682 - Stocolma (Suéssia): Carl XII de Suéssia, rei de Suéssia.
1703 - Epworth (Anglatèra): John Wesley, fondadur del Metodism.
1832 - Londra (Anglatèra) Wiliam Crookes, físegh e chémegh Angles.
1882 - Lomonosov (Rössia): Igor Stravinski, compositur Röss.
1898 - Leeuwarden (Paes Bass): Mauric Cornelis Escher, artesta Neerlandées.
1902 - Nöa York (SÜA): Sammy Fain, compositur Nord-americà.
1917 - Madrid (Spagna): Gloria Fuertes, pueta Spagnöla.
1942 - Esit: Mohamed al-Baradei, diplomàtich Esissià e Premi Nobel de la Pas l'an 2005.
1945 - Meensel-Kiezegem (Bèlzica): Eddy Merkx, siclesta Belga.
[redatá] Necrolòse
1516 - Pau (Fransa): Joan III Albret, rei de Navarra.
1996 - Cambridge (SÜA): Thomas Kuhn, epistemòlegh Nord-americà.
2006 - Argun (Cecénia): Abdul-Khalim Abu-Salamovich Sadulayev, polítegh Cecé.
[redatá] Feste
Festa locala a Olià.
----
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.