Equidna
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Equidnas | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Echidna australian | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Renhe | Animalia | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Classa | Mammalia | ||||||||
| Òrdre | Monotremata | ||||||||
| Familha | Tachyglossidae | ||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
Espècias :
|
|||||||||
| Estatut CITES : |  Annèx II ,Revision del ??? genre Zaglossus |
||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los equidnas (del latin « echidna », del grèc « ἒχιδνα » : vipèra) partejan amb los ornitorincs l'òrdre dels monotrèmas e una mescla de caractèrs reptilians e mamifèrs tipics.
Se ne coneis 3 espècias, l'equidna del nas cort (Tachyglossus aculeatus (Shaw, 1792)) (3 a 6 kg) en Australia e Tasmania e los equidnas del nas long (Zaglossus bruijni (Peters and Doria, 1876)) (5 a 10 kg) e Zaglossus attenboroughi en Novèla-Guinèa.
Los equidnas an un còs robuste cobèrt d'una mescla de forradura e de ponchons, an de membres amb una adaptacion escavaira, an una boca pichona, amb una massia fina, an pas de dents mas una lenga longa pegosa, qu'amb ela atrapan de termits e de pichons artropòdes.
Los equidnas vivon generalament en solitaris.
Pendent la sason de reproduccion, la femèla pond un uòu (rarament mai) que transferís directament del fangàs dins una pòcha ventrala temporària per una incubacion d'una desena de jorns. Nut a la naissença, lo jove i demòra 6 a 8 setmanas, chucant lo lach que s'escorre de las glandas mamàrias que desbocan dins la pòcha.
[Modificar] Referéncias
