Guipuscoa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Guipuscoa
Blason	Bandièra

Informacions
País	Espanha
Comunautat autonòma	País basc
Capitala	Sant Sebastian
Populacion totala	688 708 ab. (2005)
Superfícia	1980 km²
Comarcas
-

Guipuscoa (en basc, Gipuzkoa; en castelhan, Guipúzcoa) ei un territòri istoric o provincia dera Comunautat autonòma deth país basc (Espanha). Eth sòn cap-lòc ei Donostia (Sant Sebastià). Limite damb eth departament francés de Pirenèus Atlantics peth nord-èst, Navarra ar èst, Biscaia ar oèst, Alaba ath sud e era mar Cantàbrica ath nòrd. Compde (2006) damb 691 079 abitants. Se trape plaçada en extrèm èst dera mar Cantabrica, en Gòlf de Gasconha, enter es 42º 58' 10" e es 43º 8' 5" de latitud nòrd e enter 1º 5' 13" e 1º 56' 47" de longitud oèst. Possedís 92 km de còsta. Eth sòn clima atlantic li da un color verd intens en aguesta tèrra damb ua minima oscillacion termica, mentre qu'era mar Cantabrica met eth color blu a un païsatge atractiu entàs toristes. Es sues gents an un fòrt arrelament ara sua cultura, es sues tradicions e eth sòn antic idiòma, eth basc. Guipuscoa ei eth territòri a on mès estenut se trape eth basc enter era poblacion.

Era principau zòna toristica deth territòri ei era còsta (Còsta Basca), a on destaquen es municipis de Sant Sebastià, Zarautz e Hondarribia (Fuenterrabía). Ath delà des sues plages, possedissen un gran numerò de bastisses de gran interès culturau e istoric.

Per estenduda, Guipuscoa ei era menor des 47 províncies continentaus d'Espanha.

Es arrius guipuscoans son toti eri de cors brèu e de concas idrogràfiques petites. Es sòns cabaus son relativament abondius e estables, per causa der anautit ensenhador pluviométric e ath long temps des precipitacions en aguesta zòna. D'aguest a oèst, eth prumèr arriu ei eth Bidasoa, que n en Pòrt Izpegi (Navarra) a 710 m d'altitud e entre a Guipuscoa per Endalartza, en tot recórrer per nau quilomètres eth territòri provinciau en tot servir de termièra naturau enter Espanha e França, prumèr en ua val estreta e dempús en tot agranir en un planhèth costanera sus era quau s'assentissen Irun e Hondarribia (Fuenterrabía), en tot desbocar fin finau ena mar Cantàbrico ath cant dera tèsta Higer. Eth Oiartzun o Oarso ei un petit arriu de 15 km de longitud que n enes arròqui de Aia, a 680 m de nautada, trauèssa Errenteria e desboque ena badia de Passatges. Ei un arriu damb frequentes avengudes que per causa deth sòn arribent (45,3 per mil) rosigue nombrosi sediments detrítics que se depausen ena badia. Eth Urumea nèishe ath nord-èst de Leitza (Navarra) a 710 m d'altitud, a ua llera de 53 km e banhe a Hernani a on recep es aigües deth sòn unic afluent er arriu Añarbe, entà fin finau desbocar enter es montanhes Ulia e Urgull a Sant Sebastià. Er arriu Oria ei eth major e mès long des arrius guipuscoans, nèishe en Pòrt de San Adrián, a 660 m d'altitud. Ath principi se li considère format pes tres brancs que passen per Idiazabal, Zegama e Zumarraga, e a compdar d'aciu seguís damb ua llera unica qu'artenh apròp de 80 km de longitud a on recuelh es aigües des sues afluents es arrius Leizaran, Berastegi, Amezketa, Araxes, Amundarain, Agauntza e Ursuaran, en tot banhar as municipis de Zumarraga, Beasain, Ordizia, Legorreta, Alegia, Tolosa, Villabona, Andoain e Usurbil, en tot desbocar ara mar en Orio en tot formar ena sua desbocadura ua perilhosa barra. Er arriu Urola nèishe apròp de Legazpi ena en tot vessar nòrd deth Aitzgorri a 720 m d'altitud, a coma afluents as arrius Urrestrilla e Errezil, e banhe Legazpi, Zumarraga, Urretxu, Azkoitia, Azpeitia, Zestoa e desboque ena mar en Zumaia. Er arriu Deba nèishe ena montanha Eizmendi, ena sèrra d'Elgeta, a 825 m d'altitud. Presente ua llera de 58 km de long e a coma afluents as arrius Ego, Aramaio e Arantzazu; trauèssa Salines de Leniz, Aretxabaleta, Eskoriatza, Arrasate (Mondragón), Bergara, Soraluze (Placencia de las Armas), Elgoibar, Altzola e Mendaro, en tot desbocar en Deba. Ath delà an de mencionar-se es arrius que procedissen des zònes kárstiques o damb depressions circulars damb bròqui costeruts existentes en Arno, Lastur, Aizarna, Bidania, Aintzarga, Alotza, Ubedi, Urbia, Eskaratz, eca.

Factors determinants deth clima guipuscoan son era situacion dera província enter eth Pirenèus e era sarrada cantàabrica e enter era mar e eth antiplan castelhan, posicion dera quau resulte un clima oceànic de matís mediterranèu, caracterizat pera sua petita oscillacion termica annau, damb ostius fresqui e iuèrns moderadi e damb ploges abondiues ath long de tot er an mès predominants en tardor e començaments der iuèrn. Era temperatura mieja ei de 8,1 ºC en iuèrn e 18,2 ºC en ostiu. Es vents son fòrça frequents, predominant es deth nòrd-nòrd-oèst e sud. Sonque un 2% des dies son de cauma. Es ploges son abondiues (50% de dies plojós) degudes ath regim de vents e ara orografia dera província, damb precipitacions qu'oscillen enter 1200 e 1700 litres annaus per mètre quarrat. Era nivolositat tanben ei nauta (sonque 10% de dies totaument esclaridi), damb ua mieja de 1830 ores annaus de solei (equivalenta a 5 per dia). En sòn conjunt era situacion climatica ei sufisenta bona e permet condicions favorables de vida e trabalh ath long de tot er an.

Monicipis importants de Guipuscoa: Donostia (Sant Sebastià): 183 536 abitants; Irun: 60 261 abitants; Errenteria: 37 874 abitants; Eibar: 27 784 abitants; Zarautz: 22 323 abitants; Arrasate (Mondragón): 22 312 abitants.

Guipuscoa a es sues institucions pròpries. Es Juntes Generalas son eth parlament guipuscoan; era Deputacion Forala ei eth govèrn guipuscoan. Cada quate ans e en tot coïncidir damb es eleccions municipaus s'escuelhen es membres des juntes deraper sufragi universau dirècte. Aguesti formen es Juntes Generalas de Guipuscoa, que constituïssen er organ legislatiu unicameral. Eth poder executiu ac exercís eth Deputat Generau, qu'ei escuelhut pes Juntes Generalas e que designe as Deputats, qu'exercissen foncions parières as des ministres.

Províncias del País basc (Euskal Herria)
País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa \| Alaba \| Biscaia \| Navarra País basc francés o Iparralde : Labord \| Bassa Navarra \| Sola

Comunas de la província de Guipuscoa dins la Comunautat autonòma basca

Las 50 províncias d'Espanha

Álava • Albacete • Alacant • Almèria • Asturias* • Ávila • Badajoz • Illas Balearas* • Barcelona • Biscaia • Burgos • Cáceres • Cadix • Cantabria* • Castellón • Ciudad Real • Cordoba • La Coronha • Cuenca • Girona • Grenada • Guadalajara • Guipuscoa • Huelva • Òsca • Jaén • León • Lheida • Lugo • Madrid* • Málaga • Murcia* • Navarra* • Orense • Paléncia • Las Palmas • Pontevedra • La Rioja* • Salamanca • Santa Cruz de Tenerif • Saragossa • Segovia • Sevilha • Soria • Tarragona • Teruel • Tolède • Valéncia • Valhadolid • Zamora