Àfrica Occidental
De Viquipèdia
L'Àfrica Occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.
És una regió de poca altitud mitjana. Al nord destaca el Sahel, de clima semiàrid. Conté una franja estreta de bosc tropical.
Tot i l'abundància de recursos naturals, el desenvolupament econòmic global de la regió és força baix. La fam periòdica i la sida són els principals problemes per al seu creixement.
[edita] Estats integrants
Els estats que normalment s'inclouen dins aquesta regió són els següents:
- Benín
- Burkina Faso
- Camerun
- Cap Verd
- Congo
- Costa d'Ivori
- Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Libèria
- Mali
- Níger
- Nigèria
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
Mauritània i el Sàhara Occidental (pertanyents a l'Àfrica del Nord) i el Txad (de l'Àfrica Central) també s'inclouen sovint a l'Àfrica Occidental. De vegades, els estats de Nigèria en avall (el Camerun, la Guinea Equatorial, São Tomé i Príncipe, el Gabon i el Congo) no hi són inclosos, ja que es consideren part de l'Àfrica Central.
[edita] Història
A la prehistòria van arribar els primers homes a la regió, probablement uns pobladors relacionats amb els pigmeus, sobre el 12000 aC. Amb la domesticació del camell van començar els intercanvis comercials amb els pobles de l'Àfrica del Nord. Se'ls venia or en canvi de cavalls i manufactures.
Els grans imperis de la regió es van formar a partir del segle VIII. Destaca el dels soninké (a Ghana), els sosso (a Mali) i els iouruba.
Al segle XV els portuguesos van començar a extreure'n esclaus i hi van afavorir la formació d'imperis dependents del colonialisme. La regió va ser colonitzada bàsicament per França i Anglaterra, que lluitaven pel seu control. La resistència local a l'ocupació i a l'esclavatge no va prendre força fins al segle XIX, lligada als moviments islàmics.
Al 1957 Ghana va ser el primer país subsaharià a assolir la independència. Els estats resultants de la descolonització han patit nombroses guerres durant el segle XX. Els governs estan permanentment tacats per la corrupció i la democràcia no hi està prou consolidada.
