Cap Verd
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Unity, Work, Progress Unitat, Treball, Progrés |
|||||
Idiomes oficials | portuguès nou varietats de crioll (no oficials) |
||||
Capital | Praia |
||||
Ciutat més gran | Praia | ||||
Govern | Pedro Pires José Maria Neves |
||||
Superfície - Total - Aigua(%) |
4.033 km² (165è) negligible |
||||
Població - Estimació 2001 - Cens - Densitat |
401.343 (164è) 101 hab/km² (71è) |
||||
Moneda | escut de Cap Verd (CV ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC-1) (UTC) |
||||
Independència reconeguda |
de Portugal el 5 de juliol de 1975 |
||||
Himne nacional | ' | ||||
Domini internet | .cv | ||||
Codi telefònic | +238 |
||||
Gentilici | Capverdià, capverdiana | ||||
Cap Verd és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica. La capital és Praia i la ciutat principal és Mindelo.
L'arxipèlag de Cap Verd està format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals: al nord les illes de Sobrevent (en portuguès Ilhas de Barlavento), que són, d'oest a est, Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia (deshabitada), São Nicolau, Sal i Boa Vista, i alguns illots deshabitats; al sud les illes de Sotavent (o Ilhas de Sotavento): Maio, Santiago, Fogo i Brava, i també uns quants illots més. En conjunt són illes d'origen volcànic, petites i muntanyoses. Precisament la màxima altitud és el volcà actiu Fogo (2.829 m), a l'illa del mateix nom.
Les illes de Cap Verd, inicialment deshabitades, foren colonitzades pels portuguesos al segle XV, i van esdevenir un dels centres de tràfic d'esclaus. La majoria dels habitants actuals de l'arxipèlag, doncs, descendeixen d'aquests dos grups. L'any 1975, les illes aconseguiren la independència, en part gràcies a la tasca feta pel Partit Africà per la Independència de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independència, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, però un cop d'estat en aquest darrer país el 1980 entrebancà aquests plans.