Algèria
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab | ||||
| Capital | Alger 36° 47' N, 3° 4' E |
||||
| Ciutat més gran | Alger | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República democràtica Abdelaziz Bouteflika Abdelaziz Belkhadem |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
2.381.740 km² (11è) Negligible |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
32.531.853 (37è) - 13,3 hab/km² (168è) |
||||
| Moneda | Dinar algerià (DZD) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CET1 (UTC+1) |
||||
| Independència Declarada |
de França 5 de juliol del 1962 |
||||
| Himne nacional | Sououd-e-Melli | ||||
| Domini internet | .dz | ||||
| Codi telefònic | +213 |
||||
| Gentilici | Algerià, algeriana | ||||
| 1 A Algèria no hi ha horari d'estiu. | |||||
Algèria és un estat de l'Àfrica mediterrània. Limita al nord, precisament, amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital és Alger i les ciutats principals són Orà, Constantina i Annaba. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del Sàhara.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Història antiga
Els primers pobladors van ser els berbers, dels que es conserven restes del 10000 aC. Van patir la dominació de Cartago fins les Guerres Púniques. Al 200 aC van passar a formar part de l'Imperi Romà.
Al segle VIII va haver-hi una conversió massiva a l'islam, com a la majoria de països de la zona, si bé els algerians van rebutjar el domini polític àrab amb una resistència ferotge.
Al Renaixement diverses ciutats costaneres van ser atacades per Espanya, per la qual cosa Algèria va demanar ajuda a l'Imperi Otomà, que la va annexionar. Diversos paixàs i deis van regnar a la zona durant prop de dos segles
[edita] Llista de paixàs i deis
Paixàs (1535-1700):
- Muhammad Hassan 1535-1545
- Hassan I 1545-1552 (fill de Kheir ed Din, el germà de Barba-rossa)
- Sahah Rais 1552-1556
- Hassan II 1556
- Muhammad Kurdogli 1556
- Yusuf I 1556
- Yahyia Paixà 1557
- Hassan I (segona vegada) 1557-1561
- Ahmed Bostandji 1561-1562
- Hassan I (tercera vegada) 1562-1566
- Muhammad I Paixà 1566-1568 (fill de Sahah Rais) 1566-1568
- Alí I l'Apòstata 1568-1571
- Arab Ahmed Paixà 1571-1573
- Ramdan Paixà 1573-1576
- Hassan III 1576-1580
- Djafar Paixà 1580-1581
- Hassan III (segona vegada) 1581-1584
- Mamí Muhammad Paixà 1584-1586
- Dalí Ahmed Paixà 1586
- Hassan III (tercera vegada) 1586-1588
- Kader Paixà 1588-1590
- Hadji Xaban Paixà 1590-1593
- Mustafà Paixà 1593-1594
- Kader Paixà (segona vegada) 1594-1595
- Mustafà II Paixà 1596-1599
- Dalí Hassan Paixà 1599-1601
- Somiman Paixà 1601-1603
- Muhammad II l'Eunuc 1605-1607
- Mustafà III Paixà 1607
- Redwan Paixà 1607-1610
- Kussa Mustafà 1610-1614
- Hasan IV 1614-1616
- Mustafà IV Paixà 1616-1619
- Kassan Kaid Kussa 1619-1621
- Kader Paixà 1621-1626
- Hassan Khodja 1626-1634
- Yusuf II 1634-1645
- Ahmed I Paixà 1645-1651
- Yusuf III Paixà 1651
- Murad Paixà 1651-1656
- Buzenak Muhammad 1656-1657
- Ahmed II Paixà 1657
- Ibrahim Paixà 1657-1659
- Ismaïl Paixà 1659-1686
- Hadji Hussein 1686-1687
- Mustafà V Paixà 1694
- Umar Paixà 1694-1695
- Mussa Paixà 1695-1698
- Umar Paixà (segona vegada) 1698-1700
- paixàs sense poder 1700-1711
- Xarkan Ibr 1711-1718
Deis (1687-1718):
- Ahmed Xarban 1687-1695
- Hadji Ahmed ben al-Hadji 1696-1698
- Baba Hassan 1698-1700
- Hadji Mustafà 1700-1710
- Delí Ibrahim 1710
- Alí Xaux 1710-1718 (paixà 1718)
Paixàs Deis:
- Muhammad III ben Hassan 1718-1724
- Abdi Paixà 1724-1732
- Ibrahim ben Ramdan 1732-1745
- Kutxuk Ibrahim 1745-1748
- Muhammed IV Paixà 1748-1754
- Alí II Paixà 1754-1766
- Muhammad V ben Othman 1766-1791
- Baba Hussein 1791-1799
- Mustafà VI ben Ibrahim 1799-1806
- Ahmed ben Alí 1806-1808
- Alí III ben Muhammad 1808
- Hadji Alí ben Khrelil 1808-1815
- Hadji Muhammad 1815
- Umar ben Muhammad 1815-1817
- Alí IV Paixà 1817
- Muhammad VI ben Alí 1817
- Alí V ben Ahmed 1817-1818
- Hussein ben Hassan 1818-1830
[edita] Història moderna
El 9 de juny de 1830 França va envair el país, seguint els dictats de l'imperialisme de l'època. De nou, la resistència va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els líders locals, que clamaven contra una dominació estrangera i a més no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al país africà i es van establir a les millors terres de conreu. El règim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econòmic i polític.
El Front d'Alliberament Nacional va començar una guerra de guerrilles per acosenguir la independència, va proclamar a Ferhat Abbas president del Govern Provisional de la República Algeriana, el 3 de juliol de 1962 Algèria va aconseguir la independència. Va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme. Fins el 1988 no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que detentava el poder.
El 1991 el Front Islàmic de Salvació (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir la seva arribada al govern, fet que va acabar en una violenta Guerra Civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins la pau i la consegüent celebració d'eleccions al 1997, on va ser escollit l'actual dirigent:Abdelaziz Bouteflika. La Kabília, zona desèrtica, continua sent un focus de rebélions, amb presència de grups terroristes.
[edita] Altres partits
[edita] Geografia
- Adrar
- Ain Defla
- Ain Temouchent
- Alger
- Annaba
- Batna
- Bechar
- Bejaia
- Biskra
- Blida
- Bordj Bou Arreridj
- Bouira
- Boumerdes
- Chlef
- Constantine
- Djelfa
- El Bayadh
- El Oued
- El Tarf
- Ghardaia
- Guelma
- Illizi
- Jijel
- Khenchela
- Laghouat
- Mascara
- Medea
- Mila
- Mostaganem
- M'Sila
- Naama
- Oran
- Ouargla
- Oum el Bouaghi
- Relizane
- Saida
- Setif
- Sidi Bel Abbes
- Skikda
- Souk Ahras
- Tamanghasset
- Tebessa
- Tiaret
- Tindouf
- Tipaza
- Tissemsilt
- Tizi Ouzou
- Tlemcen
[edita] Economia
La seva riquesa es basa en l'exportació de gas (els segons del món) i petroli (el 14è país en importància). La pesca abasteix d'aliments bàsics la majoria de la població. Un llast per al creixement és l'enorme deute extern, que diverses iniciatives internacionals miren de reduir, i l'atur, que ronda el 35% (tot i que les xifres oficials són molt menors). És un país d'emigració i bàsicament industrial. Els seus socis comercials principals són França, Anglaterra, els Països Baixos i el Japó.
