Acàdia

De Viquipèdia

Acàdia és el nom que els francesos van donar al territori que abraça tres provínces marítimes del Canadà i una petita franja del estat de Maine als Estats Units d'Amèrica. El terme Acàdia reprén el nom de la mítica Arcàdia. Més endavant, sota la sobirania britànica, l'Acàdia va ser dividida en tres províncies: l'Illa del Príncep Eduard, Nova Escòcia i Nova Brunswick .

[edita] Territori

Actualment les comunitats acadianes francòfones ocupen el següent territori (segons el cens canadenc del 2000):

• A Nova Brunsvic, són majoria als comtats de Madawaska (93,9 %), Gloucester (83,7 %), Kent (74 %), Restigouche (63 %), i una minoria important a Westmorland (47 %), Victoria (42,5 %) i Northumberland (27 %).
• A Nova Escòcia, són importants al comtat de Digby (32,7 %), Richmond (26,7 %), Yarmouth (23,1 %)
• A l'illa del Príncep Eduard.

[edita] Història

Malgrat haver-la visitada l'explorador Jean Cabot al 1497 per a la corona d'Anglaterra, Nova Escòcia va ser colonitzada, per primera vegada, pels francesos conduïts pel gentilhome calvinista Pierre du Gua de Monts, acompanyat per Samuel de Champlain i va establir llur capital a Port-Royal al 1605, però la colònia va haver de desplaçar-se cap Annapolis Royal al 1610.

En el decurs dels anys 1620, el rei Carles I d'Anglaterra va enviar un grup d'escocesos per fundar-hi una colònia sota el nom de Nova Scotia. Els primers colons europeus del territori, coneguts més tard com a acadians, van ser els francesos de la colònia de Nova França, provinents principalment de les regions de Pleumartin i de Poitiers. Els francesos van prendre el control del territori dels natius mi'kmaqs amb la força militar i cap el 1654, el rei Lluís XIV va designar Nicholas Denys com a governador d'Acàdia, tot concedint-li les terres que havien confiscat als mi'kmaqs i els drets sobre l'explotació dels minerals existents.

L'Acàdia va ser conquerida per colons anglesos al llarg de 1698. Però va ser recuperada pels francesos en el decurs de la Guerra de Successió Espanyola i la conquesta va ser confirmada pel Tractat d'Utrecht al 1713.

Arran de la signatura de la pau amb França, els anglesos va cedir el territori a França i els escocesos van haver d'abandonar llur missió abans que la colònia pogués consolidar-s'hi. La fortalesa francesa de Louisbourg va ser presa per forces continentals britanicoamericanes i, tot seguit, va ser retornada a França; finalment va tornar a caure a les mans dels britànics després de la Conquesta del Quebec.

Els anglesos van començar a témer que els acadians, als quals se'ls havia prohibit emigrar cap altres territoris francocanadencs, els poguessin ser deslleials en temps de guerra. Els anglesos van exigir als acadians que els juressin fidelitat i prometessin de participar en el conflicte contra els francesos. Les tensions van anar augmentant i les noves autoritats angleses van multiplicar les vexacions vers la població. Finalment, el governador anglès va ordenar destruir 6000 cases acadianes al 1755, tot expulsant els habitants. Això va motivar la Deportació dels acadians, coneguda sota el nom de grand dérangement (la gran molèstia). Alguns acadians van ser deportats envers les colònies angleses de la costa est d'Amèrica. D'altres van ser empresonats a Anglaterra. Les famílies van ser separades. Molts van morir a causa de les epidèmies o de les privacions durant l'èxode. Només després del tractat de París els acadians van poder marxar cap a la colònia francesa de Luisiana, i d'altres van refugiar-se a França, sobretot a Belle-Île-en-Mer.

A partir del 1764, hom va permetre als acadians de tornar a Nova Escòcia; tot i que els van prohibir d'instal·lar-se en un mateix indret en grans quantitats. Per tant, els acadians van ser repartits al llarg de la costa de Nova Escòcia i avui dia, encara es troben dispersats en el territori de Nova Escòcia.

D'altres acadians van cercar refugi a França, particularment a Nantes. Les illes franceses de Saint-Pierre i Miquelon a prop de Terranova van esdevenir un refugi per a nombroses famílies acadianes fins que aquestes van ser expulsades de nou pels britànics al 1778 i al 1793. Hi ha també gent d'ascendència acadiana a l'estat de Maine i al Quebec.

El 15 d'agost de 2004 es va concloure el tercer Congrès mundial acadià, el dia de la festa de l'Assumpció, amb motiu del 400è aniversari de la fundació de l'Acàdia.