Alfabet castellà
De Viquipèdia
L'alfabet castellà consisteix en les següents 29 lletres:
Té les mateixes lletres de l'alfabet català i a més les lletres Ch (che o ce hache), Ll (elle) i Ñ (eñe). La lletra ñ representa un so palatal (corresponent al representat pel dígraf ny en català) i el dígraf ch correspon al català tx. Els dígrafs ll i rr (dobre erre [doble erra]) representen els mateixos sons que en català.
Cal tenir en compte la especial situació de la ch i la ll, que són tant lletres com dígrafs. Tradicionalment s'alfabetitzaven després de la c i la l, respectivament, però el 1994 la Acadèmia de la llengua castellana, juntament amb les diverses acadèmies dels països castellanoparlants, va canviar aquesta regla amb la intenció de d'apropar l'ordre dels diccionaris als de les altres llengües amb el mateix alfabet, per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana a la gent que parla una altra llengua. Així doncs, actualment aquests dos dígrafs, tot i mantenir l'estatus de lletres, consten als diccionaris dins de c i l respectivament.
Apart del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar diftongs i per assenyalar la vocal tònica (á, é, í, ó, ú). També s'utilitza la lletra u amb dièresi (ü) a les síl·labes güe i güi per indicar de manera paral·lela a com es fa en català que aquestes u es pronuncien, ja que gue i gui són dos dígrafs que representen un so davant e, i diferent de ge, gi.
