Alfabet
De Viquipèdia
L'alfabet és el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. La codificació de l'alfabet (almenys en una primera època, quan l'escriptura diferia molt poc de la parla) consisteix a representar un so per mitjà d'un símbol o lletra; es contraposa així als sil·labaris i als ideogrames. El mot prové del nom de les lletres alfa (α) i beta (β), que són les dues primeres de l'alfabet grec. Val a dir que el seu sinònim, abecedari, prové del nom de les quatre primeres lletres de l'alfabet llatí: a, be, ce i de (en llatí ABECEDARIVS).
Cada llengua té el seu propi codi sistematitzat, que pot ser particular per a ella mateixa o variacions d'un altre. Així, per exemple, tots els alfabets en ús a l'Europa occidental provenen de l'evolució de l'alfabet del llatí clàssic. Similarment, l'alfabet llatí i l'alfabet cirílic neixen de l'alfabet grec, el qual prové de l'alfabet fenici, d'on sorgeix també l'alfabet iber. Quant a les relacions entre l'alfabet fenici i l'ugarític amb d'altres alfabets més antics i amb l'escriptura cuneiforme i jeroglífica, en particular, així com els lligams amb els alfabets de les llengües indo-àries, si bé són menys clares, també indiquen un origen comú de la majoria d'alfabets.
- Alfabet àrab
- Alfabet armeni
- Alfabet ciríl·lic
- Alfabet dactilològic
- Alfabet fenici
- Alfabet georgià
- Alfabet grec
- Alfabet hebreu
- Alfabet llatí
- Alfabet sànscrit
- Alfabet tàmil
