Algorfa

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Municipi de del Baix Segura

País

País Valencià

Gentilici Algorfí, algorfina

Predom. ling.

Castellà

Superfície 19,78 km²

Altitud 26 m

Població (2005)
• Densitat 2.297 hab.
116,13 hab/km²

Coordenades

38° 05′ 09″ N 0° 48′ 17″ O

Distàncies 14.5 km. a Oriola
54.1 km. a Alacant
199 km. a València

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 1
Antonio Lorenzo Paredes (PP)

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola

Codi postal 03169

Algorfa és un municipi del Nord de la comarca del Baix Segura que ha crescut molt als últims anys (1.093 habitants en 1991) degut a la immigració del Magreb i d'Amèrica llatina. Es dedica fonamentalment a l'agricultura de regadiu (taronges, llimes, carxofes). La població es de llengua castellana però l'últim cens de 2001 indica que el 8% de la població sap parlar valencià, i tothom l'estudia a la seua escola municipal encara que no és oblgatori, per tant la gent jove domina les dues llengües oficials. Les eleccions de 2003 han donat la batlia al PP, amb 6 regidors, 2 en té el PSPV i 1 UCL.

[edita] Història

Antiga alqueria musulmana dependent del castell de Montemar. Darrere la conquesta, i durant la dominació castellana, passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d'Oriola. El 1328 Alfons II concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què concedia jurisdicció menor. Amb l’abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta va ser anul·lat el privilegi. En 1568 passa a propietat de la família Rosell que la vincula al senyoriu de Benejússer com a propietat no vinculada. El 1755 va fundar-se la parròquia d’Algorfa. El 1761 es va instituir l’hereuatge en favor de’l brigadier Francisco Ruiz Dàvalos regidor d'Oriola qui en 1762 va convertir-lo en marquesat de “Algorfa y Peñacerrada”, del que fou el seu primer titular i a petició del qual, Carles IV, va tornar a concedir la jurisdicció menor, per recolzar la política de colonització interior, a favor d'Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, qui en compliment del privilegi ordenà construir-hi 16 cases. Els colons es comprometien a pagar anualment al marquès 6 lliures pel lloguer de la casa, la partició de fruïts pel gaudi de la terra i dues gallines. Depengué d'Almoradí fins el 1789, data en què va emancipar-se rere nombrosos plets.

[edita] Turisme

Castell de Montemar. Casa senyorial del segle XVIII. Actual residència dels seus propietaris.
"Castell petit", proper al de Montemar del què devia ser un annex.
L’Ermita. Primeries del segle XX.