Rojals

De Viquipèdia

Per a la població de la Conca de Barberà vegeu Rojals (Montblanc).

Rojals és un municipi del Baix Segura a la vora del riu Segura que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres. Compta amb 10.681 habitants, que habiten majoritàriament a Ciutat Quesada i també al nucli de Las Heredades

De tradicional economia basada en l'agricultura i en l'artesania del cànem, el lli i l'espart ha vist aquesta reforçada amb el turisme en les darreres dècades. Els monuments més importants són l'església, la nòria i el pont de pedra sobre el riu Segura. Aquest pont consta de tres ulls i va ser construït baix el regnat de Carles III, finalitzat el 23 d'octubre de 1790. També destaquen les coves a la marge esquerra del riu, habitades per pintors i bohemis.

Taula de continguts 1 Història 2 Patrimoni 3 Gastronomia 4 Enllaços relacionats

[edita] Història

Ja del neolític podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabeçò de les Particions i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d'Al-Mudawwar (Almodòvar); des de la seua fundació fins el 1602 va pertànyer a Oriola i des d'aquesta data fins el 29 de maig de 1773 en què compra la seua independència al rei a Guardamar del Segura; el 21 de març va perdre gran part del patrimoni i 30 veïns en el terratrèmol que va assolar les terres del Baix Segura; en febrer de 1833 fou escenari d'un avalot a favor de l'Arxiduc Carles; durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrícola de la CNT que el 1938 fou amenaçada per l'ajuntament en pretendre aquest la devolució de les terres confiscades per la col·lectivitat a llurs antics propietaris; des del darrer terç del passat segle la tendència poblacional ha estat contínuament alcista.

El municipi va pertànyer a Guardamar del Segura fins el 29 de maig de 1773. Ha viscut les riuades del Segura en especial les de 1879 (6'54 metres), 1946, 1948, 1973 (5,60 metres), 1982, 1987 i 1989. També el terratrèmol del 21 de març 1829, de 6'2 graus a l'escala Richter que va causar 30 morts a Rojals a més de 34 ferits, 319 cases destruïdes i 81 danyades.

La població, de parla castellana, en 2004, arriba a les 11.657 persones, la majoria dels quals resideixen a Ciutat Quesada, amb 6.312, que ha superat al casc històric que compta amb 4.052. Un altre nucli de població es "Las Heredades" amb 193. L'ajuntament està composat per 7 regidors del PSPV i 6 del PP segons els resultats de les votades de 2003. El gentilici és rojaler.

[edita] Patrimoni

El patrimoni rojaler, com veurem tot seguit, s'articula al voltant de la hidrologia:

• Pont de Carles III. Pont de pedra, acabat el 23 d'octubre de 1790, que uneix els nuclis modern i antic del poble.
• L'Atzud. Bastit en el segle XVI, actualment conserva la seua funció.
• La Sènia. Del Segle XIX i també en funcionament a hores d'ara.
• Aljubs de Gasparito. Donaven aigua als pobles de la contrada. Actualment un continua sent dipòsit d'agua i l'altre s'ha convertit en Museu Etnològic i sala d'exposicions.
• Ecomuseu d'Hàbitat Soterrani. Antic barri de les Coves rehabilitat per allotjar activitats artesanals en el Soc Artesanal creat a l'efecte.
• Museu Arqueològic.
• Museu de l'Horta.
• Museu de la Setmana Santa.

[edita] Gastronomia

La cuina, apegada al terreny, està farcida de plats confeccionats amb els productes de l'horta i els animals de granja: arròs amb conill i caragols, truita de creïlla, carabasseta, carxofa i faves tendres; putxero amb pilota, etc. De dolç: flam de taronja, toñas de repulgo, coca de Sant Pere, dolç de raïm, bunyolers rojalers, migues amb xocolata i més encara.

[edita] Enllaços relacionats

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• El portal de la Vega Baja.