Altea

De Viquipèdia

Altea és una població valenciana de la comarca de la Marina Baixa la qual limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia, Callosa d'en Sarrià (a la Marina Baixa) i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interès 5 Gastronomia 6 Política 7 Enllaços externs

[edita] Història

Les primeres notícies de poblament les donen els jaciments d’ibers i romans que s’han trobat al terme, com ara les deixalles d’un aqüeducte romà anomenat com “Els Arcs”. Durant l’època musulmana la població creixia al voltant del riu de l'Algar (o de la Salut) on es formaren les alqueries d'Albalat, Beniasquer -grafiat Beniascher en l'edat mitjana- i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment; políticament pertanyia a la taifa de Dénia, conquistada per Jaume I en 1244. Repoblada amb cristians catalans, obtingué carta pobla en 1279 a fur de València. La torre de Bellaguardano lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat, actualment Altea la Vella, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprès lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña". El 1705 la badia d'Altea acull l'esquadra angloholandesa, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, donen suport al desembarcament de Basset i d'altres seguidors de l'arxiduc Carles. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València. El s. XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX.

[edita] Demografia i economia

La població, 17.608 habitants, de patronímic alteans, en 2002, es reparteix en els 3 nuclis que hi ha al terme, de 34,4 km², Altea, Altea la Vella i L’Olla. L’agricultura, cítrics i nesprers i la pesca d’arrossegada han estat la base de la seua economia, però des dels anys cinquanta del segle passat el turisme ha impulsat el creixement i s’ha convertit en el factor econòmic més important.

[edita] Geografia

Enclavada en una badia que tanquen la Punta de l'Albir i el Morro Toix se situa Altea, protegida per la serra de Bèrnia. Ofereix un nucli antic encara prou conservat que fou refugi d’artistes i intel·lectuals. La costa ofereix platges de grava i penya-segats amb gran encant paisatgístic. Hi trobem el riu de l'Algar, que travessa i rega el municipi; la Serra Gelada amb el far d'Altea; el cim de Bèrnia (1.121 m.); el Mascarat; la Barra, la Galera i la Solsida; els illots de Pila i de l'Olla; les platges de l'Olla; Cap Negret, amb la Cova del Frare, el Portet i la Cala del Soio; la de la Roda i la de Cap Blanc. A 3 km hi ha Altea la Vella, que encara conserva el sabor típic dels pobles de la Marina i no s’ha contaminat de l'abusiu i despersonalitzador creixement de la costa.

[edita] Edificis d'interès

El poble va estar emmurallat i tingué castell però l’urbanisme desmesurat no ha deixat gairebé restes visibles. Igual passa a Altea la Vella, que tingué un petit castell conegut com el Castellet del que no roman res. El patrimoni artístic ens presenta:

• L'església de la Mare de Déu del Consol, amb la cúpula de ceràmica blava i blanca, que és una de les postals més conegudes de la Marina.
• La torre de Bellaguarda. Torre de guaita construïda en el segle XVI. Avui rehabilitada.
• La torre Galera. També torre de guaita. De planta circular, avui reformada i de propietat particular.
• Monestir de l'Olla
• Sant Francesc
• Santa Anna, d'Altea la Vella
• Museu Kritikian de Ciències Naturals
• Museu Navarro Ramón
• Museu Rocafort (Museu de l'automòbil)
• El Palau d'Arts d'Altea
• El Campus de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández.

[edita] Gastronomia

La seua gastronomia es basa en els arrossos, a banda, en caldero, al forn, amb fesols i polp, empedrat; marisc i peix com toca a una vila marinera i mediterrània, fregit o torrat o en l’especialitat de la zona, el cruet, també és molt estimada la carn de l’eriç de mar.

[edita] Política

Les eleccions de 2003 donaren al PP, amb 10 regidors, el govern municipal; el PSPV n’obtingué 4 i 3 el Bloc.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altea

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs del Pi · Altea · Beniardà · Benidorm · Benifato · Benimantell · Bolulla · Callosa d'en Sarrià · El Castell de Guadalest · Confrides · Finestrat La Nucia · Orxeta · Polop · Relleu · Sella · Tàrbena · La Vila Joiosa