Serra de Bèrnia
De Viquipèdia
La Serra de Bèrnia està situada a la línia divisòria entre les comarques de la Marina Alta i Baixa, al País Valencià.
Taula de continguts |
[edita] Descripció física
Fa una llargària de 11 quilòmetres i s'estén en direcció perpendicular a la costa, des de la falla de Bolulla a l'oest fins al Morro de Toix a l'est, on se submergeix dins les aigües de la mar Mediterrània. La serra té una extensió de 1900 hectàrees, repartides entre els municipis de Callosa d'en Sarrià, Altea, Calp, Benissa i Xaló. El cim més elevat de la Serra de Bèrnia -que és utilitzat com a vèrtex geodèsic- es troba al terme municipal de Xaló, i mesura 1128 m. sobre el nivell de la mar.
[edita] Vegetació
Pel seu valor endèmic o per la seua escassesa, cal destacar les següents espècies vegetals:
- l'auró (acer granatense)
- el marfull (viburnum tinus)
- la corona de rei (saxifraga longifolia)
- el teix o vareta d'or (taxus baccata)
[edita] El Forat de Bèrnia
El Forat de Bèrnia és un passadís natural que comunica les dues cares de la serra. Té una longitud aproximada de 20 metres. L'altura varia al llarg del seu recorregut i obliga al visitant en algun tram de poca alçada a travessar-lo arrossegant-se com una serp. És molt practicada entre els excursionistes l'activitat de "passar el forat", com se sol denominar popularment a Xaló.
[edita] El Fort de Bèrnia
L'any 1562, per ordre del rei Felip II, en el vessant sud de la serra va ser construït el Fort de Bèrnia. La finalitat de l'edificació era, d'una banda, la prevenció de les revoltes dels moriscos i, d'altra, la defensa de la costa contra els sobtats atacs dels pirates berberiscos. Des d'aquesta fortificació situada a 603 m. d'alçària, es pot controlar visualment tota la línia costanera compresa entre el Cap de la Nau a Xàbia i el port d'Alacant i, en un dia clar, també és possible albirar l'illa d'Eivissa.
[edita] La Torre de Bèrnia
L'anomenada Torre de Bèrnia -que no s'ha de confondre amb el Fort- era una construcció defensiva que ocupava un quadrat de sis metres al cim de la serra. El dia tres de maig de 1250 el rei Jaume I va atorgar a en Pere Blasch l'encàrrec de custodiar-la. Vint dies després, el monarca va ratificar l'esmentada comanda, tot assignant-li a en Blasch sis homes perquè l'ajudaren a complir-la. El rei va fixar la retribució anyal d'en Blasch en 900 sous.
[edita] El vessant nord
Històricament, les pastures del vessant nord de la Serra de Bèrnia van ser causa de constants enfrontaments entre els veïns de Benissa i els de Xaló. El conflicte va començar el 1653 i es va perllongar fins al 1764, any en què es va acordar que la zona en litigi adquirís l'estatus de comuna per a les dues poblacions.
Aquesta qüestió de fites va quedar definitivament resolta el dia primer de desembre de l'any 1896, data en què dues Comissions, una de Benissa i l'altra de Xaló, es van desplaçar al vessant nord de la serra de Bèrnia, a fi de practicar la delimitació i amollonament dels seus respectius termes municipals. La Comissió de Benissa estava integrada per Josep Cabrera i Bertomeu, Pere Femenia i Ausina, Josep Santacreu i Giner, Josep Ivars i Llopis i Antoni Cardona com a secretari, i la de Xaló la composaven Pere Joan Oliver i Pérez, Vicent Noguera i Marqués, Jaume Ferrà i Albanell, Francesc Rostoll i Gadea, Batiste Molina i Albanell i, en funcions de secretari, Josep Noguera i Ferrà.
