Antonio de Oliveira Salazar
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 12è President de Portugal (2n de la II República o Estado Novo)
|
|---|---|
| Període: | 18 d'abril de 1951 - 9 d'agost de 1951
|
| Precedit per: | António Óscar de Fragoso Carmona (UNP)
|
| Succeït per: | Francisco Higinio Craveiro Lopes (Cap) |
| Naixement: | Vimieiro (Santa Comba Dão, Portugal), 28 d'abril de 1889 |
| Mort: | Lisboa (Portugal), 27 de juliol de 1970 |
| Partit polític: | Unió Nacional Portuguesa (UNP) |
António de Oliveira Salazar (Vimieiro, Santa Comba Dão, Portugal, 28 d'abril de 1889 - Lisboa, Portugal, 27 de juliol de 1970), professor universitari, estadista i dictador portuguès. Ministre de finances entre 1928 i 1932, entre aquest any i 1968 va dirigir els destins del país com a dictador, amb el títol de President del Consell. El 1951, després de la mort del mariscal Carmona, exerceix també interinament el càrrec de President de la República.
Impedit per un accident domèstic incapacitant (es va rompre accidentalment el maluc), fou apartat del govern el 1968, essent substituit per Marcello Caetano. Fins a la seva mort el 1970, els que tractaven diàriament amb ell li feien creure que encara governava el país, fins i tot després d'haver assumit el govern Marcello Caetano.
El règim militar, però, no el sobrevisquè molts d'anys: la revolució dels clavells fou un aixecament militar que el 25 d'abril de 1974 provocà la caiguda de la dictadura salazarista que dominava el país des de 1933. El final d'aquest règim, conegut com a Estado Novo, va permetre que les darreres colònies portugueses aconseguissin la seva independència després d'una llarga guerra colonial contra la metròpoli.
