Arpitània
De Viquipèdia
Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania, Francoprovencia) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana. És una regió cultural (principalment lingüística) en el sector occidental dels Alps. El topònim "Arpitania" deriva de Arpes, nom amb el qual es diu als Alps en arpità; en l'actualitat Arpitània es troba repartida entre els següents estats: França, Suïssa i Itàlia.
En l'actualitat Arpitània està dividida en tres regions:
- A França corresponen les regions "arpitanes" de la Savoia (Savouè) -Dividida en Alta Savoia (Hiôta Savouè o Savouè d'Amont) i Baixa Savoia (Savouè d'Avâl)-, Franc Comtat (Franche-Comtât), Charolais (Charolês), Beaujolois (Biôjolês), Bugey (Bugê) i el nord del Delfinat(Dôfenâ), el Forez (Forêz), Maconès (Mâconês), el Bresse (Brêsse), el Lionès (Liyonês) i el Dombes (Domba), part de la Borgonya (Borgogne). (Per a millor detall veure el mapa adjunt).
- A Suïssa pràcticament tota la Romandia (és a dir el sector francòfon de la Confederació Suïssa) és part nord-oriental de l’Arpitania.
- A Itàlia el sector arpitanès es correspon amb la Vall d'Aosta (Vâl d'Août) i el sector alpí del Piemont (Piemont) coincident amb els Valades o Valls Valdeses dites en arpità: Vâlades Arpitanes du Piemont.
[edita] Història
Historicament la regió lingüístico-cultural d'Arpitania o francoprovençal existeix fàcticament des de l' Edat Mitjana, ja entre els segles VII i IX és acreditable la presència d'un conjunt lingüístic francoprovençal, delimitat al nord-est i a l'est per la llengua d'oil -precedent de l'actual francès- i al sud per la dita llengua d'oc, és a dir l'occità; al nord-est es va donar l'influx dels dialectes alamànics i a l'est l'influx de les llengües italianes del grup piemontès i llombard.
Amb el desenvolupament del poderós estat-nació francès durant l'Edat Moderna l'influx de l'idioma francès es va fer intens en la regió, especialment a les seves àrees urbanes (la presència espanyola en el Franc Comtat no sembla haver estat significativa i tampoc ha estat molt significatiu l'influx de l'italià en els dominis arpitans de la Casa de Savoia per més que el nucli d'aquesta casa dinàstica s'hagi trobat en el centre d'Arpitania formant part del Ducat de Savoia).
A tot això, el topònim Arpitania és de recent data; en els '70 del s XX el valdostà Jozé Harrieta encunya la paraula Harpitanya para referir-se als territoris situats entorn del Mont Blanc i la conca alta del Roine (Rôno), per a aquesta època el terme és associat a un petit partit polític -actiu principalment en la zona italiana- cridat Mouvement Harpitany; després reapareix en la Suïssa Romanda, la Savoia i el Franc Comtat gràcies al professor Xavier Gouvert, ja escrit Arpitanya i després Arpitania i desproveït de connotacions polítiques de caire partidària o facciosa, sinó amb l'actual significat principalment cultural i geogràfic.
És de notar que al llarg del s XX la llengua francoprovençal (o arpitan) ha retrocedit molt en el nombre dels seus parlants davant el francès normatiu i -un poc en menor grau- el italià normatiu, mentre que encara no s'ha establert una llengua arpitana o francoprovençal normativa consensuada en les diversos territoris corresponents a l'Arpitania, per altra banda entre la zona de Roanne i Mâcon o -en arpitan- Mâconês- existeix una zona lingüística qualificada de transicional entre el francès i l'arpità, aquesta zona és dita Francisca o afrancesada (en francès: francisé).
