Francoprovençal

De Viquipèdia

francoprovençal arpitan, patouès
Pronunciació:	AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:	arpità, patuès
Parlat a:	Itàlia, Suïssa, França
Regió:	Arpitània (Vall d'Aosta, Piemont, Foggia, Suisse-Romande, Savoia, Bresse, Bugey, Dombes, Beaujolais, Delfinat, Lionés, Forez, Franc-Comtat)
Parlants:	(est.) 113.400
Rànquing:	Llengua ptencialment en perill d'extinció: Itàlia En perill d'extinció: França, Suïssa
Classificació genètica:	llengua indoeuropea itàlica romànica romànica occidental gal·loromànica francprovençal, arpità
estatus oficial
Llengua oficial de:	Vall d'Aosta
Regulat per:	cap institució
codis de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	frp
Mapa de l'àrea del francoprovençal: Blau fosc: Protegida. — Blau mitjà: Regions generals. Blau clar: Zona de transició històrica.
vegeu també: llengua

Situació del francoprovençal (verd) respecte els seus veïns francès (blau) i occità (vermell).

El francoprovençal o arpità és una llengua romànica suposada intermèdia entre el francès i l'occità però amb bastant diferenciació tant de l'occità com del francès. Avui tots els lingüistes diuen que no forma exactament un grup intermedi entre el francès i l'occità, sinó que té caràcters propis, tot i el fet que s'apropa més aviat del francès arcaic.

[edita] Territori

És parlat a tres estats, França, Suïssa i Itàlia (Vall d'Aosta), on gaudeix d'una mica de reconeixement. Es parla al cercle format per Lió - Roanne- Saint Étienne - Pontarlier - Grenoble - Chambéry - Aosta - Ginebra - Lausana - Neuchâtel, territori anomenat també Arpitània.

[edita] Dinàmica

Avui dia es troba en perill d'extinció, parlat només per 60.000 persones, la major part d'ells gent gran. Això no obstant, el seu ús roman prou important a la Vall d'Aosta a Itàlia i al poble d'Évolène a Suïssa. Des dels anys 1970, existeix un moviment de recuperació lingüística, tant en certes zones rurals on la llengua encara és parlada, coma en les zones urbanes (i a vegades rurals) on els locutors naturals han desaparegut.

[edita] Estandardització

Hi ha un intent d'estandardització recent, emcunyat en les obres del lingüista Dominique Stich (1998, 2003), que s'anomena ortografia de referència B (ORB). Aplica el principi d'una grafia englobant, tenint en compte el diasistema, com el que ja ocorre en les ortografies del català i de l'occità. L'ORB és la base d'una llengua estàndard francoprovençal en curs de formació que té un èxit creixent, més que més per a la gent que vol recuperar la llengua i que no en té cap pràctica familial.

Hi ha alguns sistemes d'escritura concurrents que només noten fonèticament les parles locals segons les convencions del francès, coma ara la grafia de Conflans i una grafia emprada a la Vall d'Aosta.

[edita] Noms

La llengua rebé aquesta la denominació de francoprovençal el 1873 demans del filòleg furlà Graziadio Isaia Ascoli, qui la considerà una parla de transició entre el francès i l'occità (anomenat "provençal"). El nom d'arpità, format a partir del nom Arpes "Alps" i de la terminació d'occità, ha emergit des de certs militants culturals de la Vall d'Aosta, en particular de Jozé Harrieta, a partir dels anys 1970.

[edita] Característiques

Segons Ascoli, els trets del francoprovençal son els següents.

Diftongacions i palatalitzacions consonàntiques
Afebliment intervocàlic
Vocals àtones finals conservades amb timbres molt diferents de l'antic oil, com kodo (colze), fena (dona), pare (pare).
L'A tònica lliure resta A o esdevé O, com purta (porta), lo na (el nas).
No tanca A en síl·laba tònica, la qual cosa l'apropa al provençal
Tracta A davant consonant palatal com al francès antic.
Palatalització d'ú en ü.
Té l'article indefinit on (ó) del llatí unum
Posessius notron i votron
Articles determinats lo i la
Manté les desinències d'imperfet, com purtavo (portava) i medzivo (menjava).
Manté la declinació de dos casos, en algunes paraules, a Maurienne
Com a restes de l'antic ligur, s'ha deixat en els gentilicis toponímics els radicals en ar (com Savare, Artanavaz), bar/ber (Albard, Berrier), el sufix col·lectiu asc (Marmasc, Perriasc), la desinència arp “muntanya” (Arpvilles), ey (Arbaney, Darbelley) i dwr (Doire, nom del Dora Baltea).

[edita] Bibliografia

Agard, Frederick B. (1984). A Course in Romance Linguistics: A Diachronic View. (Vol. 2). Washington D.C.: Georgetown University Press. ISBN 0-87-840089-3
Ascoli, Graziadio Isaia (1878). Schizzi franco-provenzali. Archivio glottologico italiano, III, pp. 61-120. Article written about 1873.
Bec, Pierre (1971). Manuel pratique de philologie romane. (Tome 2, pp. 357 et seq.). Paris: Picard. ISBN 2-70-840230-7 A philological analysis of Franco-Provençal; the Alpine dialects have been particularly studied.
Bessat, Hubert & Germi, Claudette (1991). Les mots de la montagne autour du Mont-Blanc. Grenoble: Ellug. ISBN 2-90-270968-4
Blumenfeld-Kosinski, Renate (1997). The Writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. (From series: Library of Medieval Women). Cambridge: D.S. Brewer. ISBN 0-85-991442-9
Cerlogne, Jean-Baptiste (1971). Dictionnaire du patois valdôtain, précédé de la petite grammaire. Geneva: Slatkine Reprints. (Original work published, Aoste: Imprimérie Catholique, 1907)
Chenal, Aimé & Vatherin, Raymond (1984). Nouveau Dictionnaire de Patois valdôtain, français / patois. Aoste: Musumeci. ISBN 8-87-032534-2
Constantin, Aimé & Désormaux, Joseph (1982). Dictionnaire savoyard. Marseille: Éditions Jeanne Laffitte. (Originally published, Annecy: Société florimontane, 1902). ISBN 2-73-480137-X
Dalby, David (1999/2000). The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities. (Vol. 2). Hebron, Wales, UK: Linguasphere Press. ISBN 0-9532919-2-8 See p. 402 for 48 divisions of Franco-Provençal dialects with reference codes.
Dauzat, Albert & Rostaing, Charles (1984). Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. (2nd ed.). Paris: Librairie Guénégaud. ISBN 2-85-023076-6
Duch, Célestin & Bejean, Henri (1998). Le patois de Tignes. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84-310011-9
Duraffour, Antonin (1969). Glossaire des patois francoprovençaux. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22212-260
Elsass, Annie (Ed.) (1985). Jean Chapelon 1647-1694, Œuvres complètes. Saint-Etienne: Université de Saint-Étienne.
Escoffier, Simone (1958). La rencontre de la langue d'Oïl, de la lange d'Oc, et de francoprovençal entre Loire et Allier. Publications de l'Institut linguistique romane de Lyon, XI, 1958.
Escoffier, Simone & Vurpas, Anne-Marie (1981). Textes littéraires en dialecte lyonnaise. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202857-4
EUROPA (European Commission) (2005). Francoprovençal in Italy, The Euromosaic Study. Last update: 4 February 2005.
Favre, Louis (Fwd.) (1894). Le Patois Neuchâtelois. (Buchenel, P., Pref.) Neuchâtel, Switzerland: Imp. H. Wolfrath & Co, Comité du patois de la Société cantonale d'histoire et d'archéologie. (Univ. of Neuchâtel, excerpt from: Le renâ à Dâvid Ronnet).
Gex, Amélie (1986). Contes et chansons populaires de Savoie. (Terreaux, Louis, Intro.). Aubenas: Curandera. ISBN 2-86-677036-6
Gex, Amélie (1999). Vieilles gens et vieilles choses, histoires : ma rue et mon village. Marseille: Editions Jeanne Laffitte. (Original work published, Chambéry: 1924). ISBN 2-73-480399-2
Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas: SIL International/Summer Institute of Linguistics. ISBN 1-55-671159-X Online version: Ethnologue
Grillet, Jean-Louis (1807). Dictionnaire historique, littéraire et statistique des départements du Mont-Blanc et du Léman. Chambéry: Librairie J.F. Puthod.
Henriet, Joseph (1997). La Lingua Arpitana. Quaderni Padani, Vol. III, no. 11, May-June 1997. pp. 25-30. .pdf (in Italian)
Héran, François; Filhon, Alexandra; & Deprez, Christine (2002). Language transmission in France in the course of the 20th century. Population & Sociétés. No. 376, February 2002. Paris: INED-Institut national d'études démographiques. ISSN 0184-77-83. Monthly newsletter in English, from INED
Humbert, Jean (1983). Nouveau Glossaire genevois. Genève: Slatkine Reprints. (Original work published, Geneva: 1852). ISBN 2-83-210172-0
Jochnowitz, George (1973). Dialect Boundaries and the Question of Franco-Provençal. Paris & The Hague: Mouton de Gruyter & Co. ISBN 9-02-792480-5
Martin, Jean-Baptiste & Tuaillon, Gaston (1999). Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du nord (Francoprovençal Central) : La maison, l'homme, la morphologie. (Vol. 3). Paris: CNRS Editions. ISBN 2-22-202192-8 (cf. Savoyard).
Martin, Jean-Baptiste (2005). Le Francoprovençal de poche. Chennevières-sur-Marne: Assimil. ISBN 2-70-050351-1
Minichelli, Vincenzo (1994). Dizionario francoprovenzale di Celle di San Vito e Faeto. Second edition. (Telmon, Tullio, Intro.). Alessandria: Edizioni dell'Orso. ISBN 8-87-694166-5
Nagy, Naomi (2000). Faetar. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-548-6
Nelde, Peter H. (1996). Euromosaic: The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxembourg: European Commission. ISBN 92-827-5512-6 See: EUROPA, 2005.
Pierrehumbert, William (1926). Dictionnaire historique du parler neuchâtelois et suisse romand. Neuchâtel: Editions Victor Attinger.
Price, Glanville (1998). Encyclopedia of the Languages of Europe. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-19286-7
Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages, Volume 1: Classification. Stanford: Stanford University Press. pp. 325-326. ISBN 0-80-471250-6 Author of numerous articles on language and linguistics; Language Universals Project, Stanford University.
Stich, Dominique (2003). Dictionnaire francoprovençal / français, français / francoprovençal : Dictionnaire des mots de base du francoprovençal : Orthographe ORB supradialectale standardisée. (Walter, Henriette, Preface). Thonon-les-Bains: Editions Le Carré. ISBN 2-90-815015-8 This work includes the current orthographic standard for the language.
Stich, Dominique (1998). Parlons francoprovençal : Une langue méconnu. Paris: Editions l'Harmattan. ISBN 2-73-847203-6 This work includes the former orthographic standard, Orthographe de référence A, (ORA).
Tuaillon, Gaston (1988). Le franco-provençal, Langue oubliée. Vingt-cinq communautés linguistiques de la France. (Vol. 1). Paris. pp. 188-207.
Tuallion, Gaston (2002). La littérature en francoprovençal avant 1700. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-029
Viret, Roger (2001). Patois du pays de l'Albanais : Dictionnaire savoyarde-français (2nd ed.) Cran-Gévrier: L'Echevé du Val-de-Fier. ISBN 2-951214-62-6 An excellent dictionary and grammar for the dialect in the Albanais region, which includes Annecy and Aix-les-Bains.
Vurpas, Anne-Marie (1993). Le Parler lyonnais. (Martin, Jean-Baptiste, Intro.) Paris: Editions Payot & Rivages. ISBN 2-86930-701-2

Llengües romàniques amb tradició literària

v·d·e

* llengua extingida

Existeix una edició en francoprovençal de la Viquipèdia

Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../f/r/a/Francoproven%C3%A7al.html"

Categories: Esborranys de llengua | Llengües romàniques